Wikipedia:Parlum un poo de nün/Avril 2012
El Francesco Hayez (Venessia, 10 febràr 1791 – Milàn, 26 nuembor 1882) l'è stai un pitùr d'urigin venessiana, cunsideràd cume el massim espunént dal rumanticìsm storich italiàn.
Biugrafìa[modifica 'l sorgent]
El Francèsch l’è nassüd ind una familia d’urigin pupulàr. El pador Giuàn l'era de urigin francés; la mador Chiara Torcella l’era de Müràn.
El picul Francèsch l’era ültim de cinch fiöi, cressüd da la surela d'la mador che l'eva spusàd Giovanni Binasco, armadü e mercànt d'art, prupietàri de 'na buna culessión de quador.
Bele da picinìn el mustreva bune qualità de diségn e par quést el ziu l’ha indirissàd a un restauradù par imparà el mesté.
Dopu l’è diventàd garsón dal pitùr Francesco Magiotto cun el quàl l’è stai par tri an. L’ha fai el prim curs de nüd ind el 1803 e ind el 1806 l’ha inissiàd a frequentà i curs de pitüra d'la Növa Academia de Bele Art indùe el gh’eva cume prufessùr Teodoro Matteini.
Ind el 1809 l’ha vinsüd un cuncùrs de l'Academia de Venessia par entrà ind un curs a l'Academia de San Lüca a Ruma. A Ruma l’è stai guidàd dal Canova che’l gh’ha fai da prutetùr ind i an rumàn.
Ind el 1814 l’ha lassàd Ruma dopu un'agressión par fat de cör, e’l s’è trasferìd a Nàpuli indùe gh’è stai cumissiunàd da Gioacchino Murat el quador Ülìss a la curt de Alcinoo.
Ind el 1822 l’è stai ciamàd a insegnà a l'Academia de Bele Art de Brera, cume 'iüt de Luigi Sabatelli. L’è stai prufessùr a l'academia cume giünt fin al 1850, quand, ala mort de Sabatelli n’ha ciapàd la cadrega che l’ha tegnüd fin al 1879... và inàncc a lès