Villa Mylius

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Villa Mylius facciada sud

La Villa Mylius a l’è ona villa nobiliàr del sècol quèll di desdòtt presenta a Sesto San Giovanni. A l’è ona tipica villa de delizia, ona dimòra nòbiliàr visina al la città de Milan per la villeggiadura o comunque per stagh per on poo de temp. La costruzión l’è orientada vèrs i canoni neoclàssich e l’è fada su d'on còrp rettangolàr longh e a du piàn. Del schèma originari tradizionál a "U" el n’è restà domà el còrp centrál, inveci di dò al el n’è restada nissuna traccia. In del cors del temp, adrént al còrp centrál, gh’hinn stàa costruìd de fianch du edifizzi miss ben denter ind l’architettùra generál. In su vun de sti edifizzi chì l’è stada costruida 'na torr piscinina, doperada, de l'astrònom Barnaba Oriani per i sò studi in del cors di sò ùltim ann de vita[1]. El complèss el gh’hà denter anca on on pìccol giardin botànich, el Giardin de Villa Mylius.

Per savenn pussee, varda l'articol Giardin de Villa Mylius.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vèrs la metà del sècol quèll di desdòtt la villa l’è stada costruida in su 'n largh tòcch de tèrra agrìcol in del center del borgh de Sèst de chi temp là. A se conóss minga el nòmm de la famiglia che l'hà ordinàa la costruzión de la villa. A l’inviada del sècol quèll di desnoeuv, l’ Enrico Mylius l’è vegnùu proprietari de la villa, e l’hà decidùu de stagh là con la soa famiglia. L’Enrico Mylius l’era sòlit a ricév in de la villa di esponént de la cultura de quèll temp là, e l’istessa attenzión filantròpica l’hà caratterizzàa anca la vita di eréd del Mylius, in particolar de la noeura Sophie che l’hà fàa de la villa el center di vèr e pròppi salòtt intellettuàj.

In 1921 la villa l’è stada aquistata del comùn de Sèst San Giovànn e l’è diventada la sede del municippi. In di ann del fascismo in su la ringhéra de la villa l’è stada installada ona mitraglitrìs: ona voltada bestiàl, minga domà per la societàa, ma per la villa medésima. In chi ann là, de fàtt, tanti di affrèsch, di guarnidùr floreàj, di stucch, di rosón indoràa hinn finìi sòta ‘n strat de calcina. In del 1954 el sindich Abramo Oldrini a chi temp là l’hà legiùu, de la ringhéra de la villa, el documént offiziál che ‘l proclamava Sèst San Giovànn come città. In séguit, la villa Mylius l’è diventada la prima sede di ghisa e poeu la sede de l'ISEC. In del 2014 el s’è conclùs l’ùltim lòtt del restàur conservatìv de la villa comenzàa in del 2000.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Cadioli, p. 61.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Athos Geminiani, Toni Nicolini, Cultura e paesaggio a Sesto – Le Ville, Milano, Vangelista, 1984. (ISBN miga dispunìbil)
  • Ezio Parma (a cura di), Famiglie e dimore patrizie, Sesto San Giovanni, Ezio Parma Editore, 1995. (ISBN miga dispunìbil)
  • Pietro Lincoln Cadioli, Sesto San Giovanni dalle origini ad oggi, Sesto San Giovanni, Edizioni "Il cavallino d'oro" - Arti Grafiche G. Beveresco, 1976. (ISBN miga dispunìbil)

Voci correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]