Verb in lombard

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El verb (del latin verbum «parolla») a l'è la part variabel del descors qe l'indega un'azion, l'esistenza, un cambiament, el stait de 'l sojet e al pœl metir in relazion el sojet cont un ajetiv, sostantiv, averbi ecc. A l'è una dei part plussee importante de la fras.

Ind la lengua lombarda i mod i inn 6: indicativ (present, passad vexin, imperfet, plussse qe perfet, futur e futur compost) (el passad lontan a l'è plu usad, sa trœva domà ind una quai banda lombarda e al se usa el passad vexin per parlar de un'azion ind el passad), sujuntiv (present, passad, imperfet e plussee qe perfet), condizional (present e passad), imperativ (present) e participi (passad) e infinitiv[1] (present e passad). Cont el <adree> i se pœden far i verb progressiv (qe a l'è 'me el "gerundio" in italian).


Un quai verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un quai verb, ciarament despœ dei verb <vesser> e <haver>, tra i plussee usad tuts i dì inn per esempi:

Verb in lombard Parnonzia Italiano-English
far /fa(r)/ "fare"-"to do"
dar /da(r)/ "dare"-"to give"
tocar /tu'ka(r)/ "toccare"-"to touch"
metir /met(ir)/ "mettere"-"to put"
maiar /ma'ia(r)/ "mangiare"-"to eat"
catar /ka'ta(r)/ "prendere"-"to take"
trar /tra(r)/ "trarre" (idiomatico)- "to get/to draw"
tirar /ti'ra(r)/ "tirare"-"to pull"
mandar /man'da(r)/ "mandare"-"to send"
serrar /se'ra(r)/, /sa'ra(r)/ "chiudere"-"to tighten/lock"
sbater /sbat(er)/ "sbattere"-"to beat/to slam"
tœver /'tø(v)er/ - /'tø/ "prendere"-"to take"
ciapar /cia'pa(r)/ "prendere"-"to take"
tegner /teŋ(er)/ "tenere"-"to hold"
andar /an'da(r)/ "andare"-"to go"
haver-g /a'(v)e(r)g/ "possedere"-"to have got/to possess"
sentir /sen'ti(r)/ "sentire"-"to hear/to feel"
poder/podir /po'de(r)/ - /pu'de(r)/ - /pu'dɛ(r)/ - /po'di(r)/ - /pu'di(r)/ "potere"-"can"
dover / haver-g de /do'(v)e(r)/-/du'(v)e(r)/ /ave(r)g de/ "dovere"-"to have to"

Verb ausiliar[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Verb ausiliar.

I verb ausiliar i inn duu: el verb haver e el verb vesser. De fait i pœden vesser predicad verbai o, ind el cas del verb vesser, copula ind el predicad nominal.

Verb vesser indicativ:

Pronom Present Passad vexin Imperfet Pussee qe perfet Futur Futur compost
Mi a sont a sont stait a seri a seri stait a saroo a saroo stait
Ti ta seet ta seet stait ta seret ta seret stait ta sareet ta sereet stait
Luu/Lee a l'è a l'è stait a l'era a l'era stait al/la sarà al/la sarà stait
Nunc/Noltr a sem a sem stait a serom a serom stait a sarem a serem stait
Violter a sii a sii stait a serov a serov stait a sarii a sarii stait
Lor/Lore i inn/enn i inn stait i eren i erent stait i sarann i sarann stait

Verb vesser sujuntiv:

Pronom Present Passad Imperfet Pussee qe perfet
(qe) Mi a sia a sia stait a fu(de)ssi a fu(de)ssi stait
(qe) Ti ta siet ta siet stait ta fu(de)sset ta fu(de)sset stait
(qe) Luu/Lee al/la sia al/la sia stait al/la fu(de)ss al/la fu(de)ss stait
(qe) Nunc/Noltr/Num a siom a siom stait a fu(de)ssom a fu(de)ssom stait
(qe) Violter a siov a siov stait a fu(de)ssov a fu(de)ssov stait
(qe) Lor/Lore i sien i sien stait i fu(de)ssen i fu(de)ssen stait

Verb vesser condizional:

Pronom Present Passad
Mi a saria/sariss(i) a saria/sariss(i) stait
Ti ta sariet/sarisset ta sariet/sarisset stait
Luu/lee Al/la saria/sariss Al/la saria/sariss stait
Nunc/Noltr/Num a sariom/sarissom a sariom/sarissom stait
Violter a sariov/sarissov a sariov/sarissov stait
Lor/lore i sarien/sarissen i sarien/sarissen stait

Verb vesser imperativ:

Pronom Present
Ti ta siet
Luu/lee al/la sia
/Nunc/Noltr/Num a sem
Violter a siov
Lor i sien

Verb vesser infinitiv:

Present Passad
vesser vesser stait

Verb vesser participi:

Passad
stait

Verb frasai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Verb frasal.

I verb frasai i inn verb formad del verb e una particola averbiala ('me i phrasal verbs in ingles). I inn tipeg de la lengua lombarda.

Espression Significad in italian
far "fare"
far su "edificare"; "avvolgere"; fig. "abbindolare"
far denter "creare", in partic. "scolpire"
far jo "rimuovere" (facendo cadere); "affettare" o "grattugiare"; "disegnare" o "redigere" (su un piano), "soffiare" (il naso)
far là "fare" (su una superficie)
far fœra "eliminare", in partic. "uccidere"
far vià "rimuovere" (disperdendo)
far adree "operare" (qualcosa a qualcosa); "lavorare" (a qualcosa)
far sota "mettere sotto" (proprio e fig.)
far foeura "uccidere", "eliminare"
dar "dare"
dar su "applicare", in partic. di vernici, oli ecc. (sopra)
dar jo "rasserenarsi" (meteo); "assegnare"
dar-g denter "mettercela tutta"
dar là "dare" (gesto)
dar adoss "aggredire" (proprio e fig., con compl. di termine)
dar vià "regalare" (proprio e fig., non importa a chi)
dar adree "affidare" (concreto); "dare" (perché venga portato con sé)
dar dent(er) "regalare"; "buttare"
tocar "toccare"
tocar denter/là/vià "urtare"
tocar jo "arrivarci a toccare"
metir, meter "mettere"
metir su "mettere sopra"; "mettere sul fuoco"
metir jo "mettere a terra"; "deporre" (generico); "scrivere"; "sedurre"; "piantare", "seminare"; "partorire"
metir là "collocare"
metir adoss "infondere"; "mettere addosso"
metir fœra "pubblicare"
metir vià "riporre"
maiar, manjar "mangiare"
maiar su "mangiare" (dal piatto), enfatico
maiar-g denter "sfruttare" (una situazione), spreg.
maiar jo "inghiottire"
maiar fœra "divorare"; "sperperare", "dissipare"
maiar vià "mangiare staccando"
maiar adree "accompagnare con" (nel mangiare)
catar "prendere"
catar su "cogliere" (dal basso)
catar jo "cogliere" (dall'alto)
catar fœra "scegliere"
trar "trarre" (idiomatico)
trar su "vomitare"
trar denter "buttare dentro"
trar jo "buttar abbasso"; "abbattere"; "sparlare"
trar vià "gettar via"
trar adree "gettare via"
tirar "tirare"
tirar denter "coinvolgere"
tirar vià "togliere"
tirar sot "investire"
tirar innanz "proseguire con umiltà e speranza" (astratto)
mandar "mandare"
mandar denter "inserire con forza"
mandar jo "ingerire"; "deglutire"; fig. "digerire" (astratto)
mandar fœra "emettere" (proprio e fig.)
mandar vià "scacciare"
serrar "chiudere"
serrar su "chiudere" (porta o finestra)
serrar denter "rinchiudere"
serrar fœra "escludere" (concreto)
sbater "sbattere"
sbater denter "mandare in galera"
sbater jo "mandare in galera"
sbater fœra "cacciare via"
sbater vià "gettar via"
tœver "prendere"
tœver su "chiudere la faccenda", "andarsene", trans. "prendere con sé" (qualcosa che serve nel tragitto)
tœver jo "abbattere" (fig.), "inghiottire" (medicina ecc.)
tœver vià "togliere"
ciapar "prendere"
ciapar su "prendere con sè", "prelevare" (un oggetto)
ciapar denter "urtare"
ciapar jo "inghiottire" (medicina ecc.)
ciapar vià "urtare" (di striscio), "portare via" (togliendo)
ciapar adree "essere colpito" (da qualcosa da dietro mentre si è in movimento), fig. "subire"

Verb impersonai[Modifega | modifica 'l sorgent]

I verb impersonai lombards, comè qe i inn i verb piœver e fiocar, i g'han minga una persona.

  • Un quai esempi:
  • Al piœv "(piove - it is raining)"
  • Al fioca "(nevica - it is snowing)"

I verb impersonai lombards i hann anca influid in su i verb ind la lengua italiana.

  • Un esempi in lombard:
  • L'haa piovud
  • L'haa fiocad

I han influenzad la parlada italiana ind i rejon del nord. De fait in italian al se disariss "è piovuto" "è nevicato", ma ind el nord Italia, per i lengov rejonai comè qe a l'è el lombard, al sa dix "ha piovuto" "ha nevicato".

Verb composits/composts[Modifega | modifica 'l sorgent]

I verb composits i inn verb formads de un ausiliar (haver/vesser) e del participi passad[2] del verb. Per esempi ind el indicativ i temp composits i inn tri: passad vexin, plusseeqeperfet, futur compost. Ind el sujuntiv i inn du: passad e pluusseeqeperfet. Ind el condizional a l'è domà vun: passad. Ind el infinitiv a l'è vun: passad.

El progressiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

In lombard a g'è no un temp verbal comè qe a g'è in italian (gerundio) e in olter lengov. Donca in lombard el verb "progressiv" al se forma cont la forma <adree/dree + a>, ind el ordin: (sojet) + verb vesser coniugad + adree/dree + a + verb ind la forma bas.

Per esempi:

  • "(Mi) a sont dree a imprender i verb in lombard."
  • "El Lissander a l'è dree a cercar ça e là i so ogiai."
  • "La fioletta Simonetta a l'era dree a jugar cont i so amix."

Pajine conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Cont la grafia SL, el infinitiv al g'haa la desinenza (ar/er/ir), anca se ind la plussepart dei bande de la Lombardia la se parnonzia miga.
  2. El participi passad, cont la grafia SL, a l'è caraterizad de una <d> finala, anca se la se parnonzia miga ind la plusseepart dei bande della Lombardia.