Val de Bregn

De Wikipedia
(Rimandad de Val da Blégn)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«I nugre i vegn in Bregn, l'aqua la vegn.»
(Proverbi de Lontega)
El panorama de la bassa vall. In sù la dritta a se ved el paes de Malvaja e, in fond, el Pizz Siman

La Val de Bregn (anca Val de Blegn; parnonzi locai: [vɑl da breɲ] a Lontega, [val da breɲ] a Semion; Valle di Blenio in Italian; Val da Blegn in Romancc; Palenzertal o Bollenztal in Todesch storegh) l'è üna val dal Cantun Ticin.
La tö part al grup di Alp Lepontin e l'è traversada dal Ticin de Bregn, ün di affluenc püssee impurtanc dal Ticin. La cunfina a nord e a est cunt i vai di Grigiun (la Surselva e la Calanca), cunt la Val Riviera a sud e cunt la Leventina a ovest.
I abitanc de la val i se ciamen bregnin.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Val de Bregn la se troeuva strengiuda in tra la vall del Tesin a ovest (per vess pussee precis, la Leventina e la Riviera) e la Val Calanca a est. L'è traversada del fiumm Brenn (che in dialett l'è ciamaa anca tesin, in del sens de "gran fiumm"). In tra i sotta-vai pussee important a gh'è la Val Malvaja e la Vall de Camp. A nord a gh'è la Surselva (Canton Grison). Vun di giov de montagna che se troeuven in tra i dò vai l'è la Greina.
In tra i montagn pussee important de la vall a cuntom:

On alter pass proppi important a l'è quell del Lucmagn, che l'è staa doperaa on mucc de voeult in del passaa.

Paes de la Val de Bregn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del pont de vista politegh, al dì d'incoeu la Val de Bregn l'è on distrett del Canton Tesin, e la gh'ha trii comun: Aquarossa, Bregn e Sarravall.
Quei trii comun chì gh'hann on mucc de frazion, che fin a on quai ann fa eren anca lor di comun. I paes pussee important de la vall a hinn:

Lenguagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Dialett de la Val de Bregn.

Compagn de tutt el Canton Tesin, anca in de la Val de Bregn la lengua offiziala l'è l'Italian. La lengua local inveci l'è 'l lombard. In particolar, el dialett local a l'è de tipo alpin, e l'è puttost conservativ. El dialett bregnon el gh'ha on status litterari ben pussee vegg respett ai alter parlà tisines, perchè l'era drovaa de on grupp de poeta 'me lengua convenzional de l'Accademiglia dra Val de Bregn, comandada (in tra i alter), del pittor Paol Lomazz.[1][2]

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Val de Bregn la se troeuva dent a la Diocesi de Lugan. Per on bell poo de temp, però la s'è trovada sotta l'Arcidiocesi de Milan e, per 'sta reson, anch al dì d'incoeu in de la vall la se fa la messa cont el rit ambrosian. Donca, l'è voeuna di tre vai ambrosiann del Canton Tesin.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. *Paolo Lomazzo Rabisch drà Academiglia dor compà Zauargna, nabad dra vall d' Bregn, ed tucch i su fidigl soghit, con ra' ric enciglia dra valada. Or cantò di suersarigl, scianscia
  2. I comici Gelosi e l'Accademia della Val di Blenio