Fabisògn de frècc
El fabisògn de frècc a l’è la necessità che gh’hànn i piant in del cors de la stagion frèccia de stàgh espòst a di temperadùr relativament bass per superà el perìod de indormenza. Ona pianta la pò vegnì foeura del perìod de indormenza se i temperadur vànn su in primavera, ma dòmà se innanz de la primavera l’è stada espòsta a di temperadùr relativament bass adrée a la stagión frèccia. [1]
Calcol del fabisògn de frècc
[Modifega | modifica 'l sorgent]Segond ‘na stima semplificada el fabisògn de frècc l’è el numer de or che la temperadura la gh’hà de stà sòta i 7,2 °C (metod Weinberger), ma in realtà per ona stima pussée precisa gh’è de tegnì de cunt che minga tucc i temperadùr ciapen part a l’istèssa manera in del cunt del fabisògn de frècc. Per tegnì de cunt quèll fàtt chi a se definissen di valor de unitàa de frècc (CU, de la lengua inglesa “Chilling Unit”) per ògni temeperadua de già che i temperadùr inferior de 1,5°C ciapen nò part in del fabisògn de frècc, ma quèj che gh’hànn la capacità massima de svolzà el numer di or che soddisfen el fabisògn hinn quèj compres tra i 2,5 e i 9,1°C. Se deven cioè somà i unitàa de frècc de tucc i or del la stagion frèccia segond la soa temperadura.(metod Utah)[2][1]
Temperadura oraria unitaa de frècc
| Temperadura °C | Unitàa de frècc (CU) |
|---|---|
| <1,5 | 0 |
| 1,5-2,4 | 0,5 |
| 2,5-9,1 | 1 |
| 9,2-12,4 | 0,5 |
| 12,5-15,9 | 0 |
| 16-18 | -0,5 |
| >18 | -1 |
Ogni specie la gh’hà el so fabisògn de frècc:
| Pianta | Livèll de fabisògn | Fabisogn de frècc (or o CU) |
|---|---|---|
| figh | bass | 50-200 |
| armandola | bass | 200-300 |
| cachi | bass | 50-400 |
| pòmm granaa | bass | 100-200 |
| vidor | bass | 200-300 |
| kiwi | medi | 600-800 |
| pianta de pòmm (Granny smith,Fuji, Elstar, Gold delicius, Red delicius) | medi-elevaa | 600-1200 |
| pianta de pòmm (Anna, Dorsett Golden, TropicSweet) | bass | 100-300 |
| per | medi | 600-800 |
| codògn | medi-bass | 300-500 |
| pianta de mognagh | medi | 400-800 |
| pianta de scires | elevaa | 700-1300 |
| pèrsich (Springcrest, Flavotrop, Elberta, Redhaven) | medio-elevaa | 600-1200 |
| pèrsich (Flordaprince, Flordastar) | bass | 150-300 |
| pianta de brugn (cultivar europei) | medio | 600-800 |
| pianta de brugn (cultivar cino-giapponés) | medio-bass | 300-500 |
| castan | medio-bass | 400-500 |
| nos | medio-elevàa | 600-1200 |
| niscioeula | medio | 600-800 |
| lorion | alt | 1000 |
| pistàcch | medi | 800 |
Vos correlad
[Modifega | modifica 'l sorgent]Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- 1 2 3 4 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 287-288. ISBN 978-88-555-3189-4.
- ↑ https://www.uvadatavola.com/categorie/3327-come-calcolare-il-fabbisogno-in-freddo-nelle-piante-arboree.html
- ↑ https://www.uvadatavola.com/categorie/3327-come-calcolare-il-fabbisogno-in-freddo-nelle-piante-arboree.html
- ↑ https://www.fritegotto.it/News-Le-piante-da-frutto-hanno-bisogno-di-freddo/#:~:text=Il%20Fabbisogno%20di%20Freddo%2C%20per,anche%20tra%20le%20diverse%20cultivars&text=Ci%C3%B2%20pu%C3%B2%20determinare%20una%20irregolare,produttivit%C3%A0%20economica%20delle%20colture%20frutticole.