Fabisògn de frècc

De Wikipedia
(Rimandad de Unitaa de frècc)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El fabisògn de frècc a l’è la necessità che gh’hànn i piant in del cors de la stagion frèccia de stàgh espòst a di temperadùr relativament bass per superà el perìod de indormenza. Ona pianta la pò vegnì foeura del perìod de indormenza se i temperadur vànn su in primavera, ma dòmà se innanz de la primavera l’è stada espòsta a di temperadùr relativament bass adrée a la stagión frèccia. [1]

Calcol del fabisògn de frècc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond ‘na stima semplificada el fabisògn de frècc l’è el numer de or che la temperadura la gh’hà de stà sòta i 7,2 °C (metod Weinberger), ma in realtà per ona stima pussée precisa gh’è de tegnì de cunt che minga tucc i temperadùr ciapen part a l’istèssa manera in del cunt del fabisògn de frècc. Per tegnì de cunt quèll fàtt chi a se definissen di valor de unitàa de frècc (CU, de la lengua inglesa “Chilling Unit”) per ògni temeperadua de già che i temperadùr inferior de 1,5°C ciapen nò part in del fabisògn de frècc, ma quèj che gh’hànn la capacità massima de svolzà el numer di or che soddisfen el fabisògn hinn quèj compres tra i 2,5 e i 9,1°C. Se deven cioè somà i unitàa de frècc de tucc i or del la stagion frèccia segond la soa temperadura.(metod Utah)[2][1]

Temperadura oraria unitaa de frècc

Temperadura °C Unitàa de frècc (CU)
<1,5 0
1,5-2,4 0,5
2,5-9,1 1
9,2-12,4 0,5
12,5-15,9 0
16-18 -0,5
>18 -1

[3][1]

Ogni specie la gh’hà el so fabisògn de frècc:

Pianta Livèll de fabisògn Fabisogn de frècc (or o CU)
figh bass 50-200
armandola bass 200-300
cachi bass 50-400
pòmm granaa bass 100-200
vidor bass 200-300
kiwi medi 600-800
pianta de pòmm (Granny smith,Fuji, Elstar, Gold delicius, Red delicius) medi-elevaa 600-1200
pianta de pòmm (Anna, Dorsett Golden, TropicSweet) bass 100-300
per medi 600-800
codògn medi-bass 300-500
pianta de mognagh medi 400-800
pianta de scires elevaa 700-1300
pèrsich (Springcrest, Flavotrop, Elberta, Redhaven) medio-elevaa 600-1200
pèrsich (Flordaprince, Flordastar) bass 150-300
pianta de brugn (cultivar europei) medio 600-800
pianta de brugn (cultivar cino-giapponés) medio-bass 300-500
castan medio-bass 400-500
nos medio-elevàa 600-1200
niscioeula medio 600-800
lorion alt 1000
pistàcch medi 800

[4][1]

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 287-288. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  2. https://www.uvadatavola.com/categorie/3327-come-calcolare-il-fabbisogno-in-freddo-nelle-piante-arboree.html
  3. https://www.uvadatavola.com/categorie/3327-come-calcolare-il-fabbisogno-in-freddo-nelle-piante-arboree.html
  4. https://www.fritegotto.it/News-Le-piante-da-frutto-hanno-bisogno-di-freddo/#:~:text=Il%20Fabbisogno%20di%20Freddo%2C%20per,anche%20tra%20le%20diverse%20cultivars&text=Ci%C3%B2%20pu%C3%B2%20determinare%20una%20irregolare,produttivit%C3%A0%20economica%20delle%20colture%20frutticole.