Ufa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Ufa (in russ: Уфа́ [ʊˈfa]; in baškir Өфө Öfö [øˈfø]) a l’è ona cittàa de la Russia, capploeugh de la republega del Baškortostan, in la part europea del paes.

Important center economegh, industrial, scientifegh, e cultural, a l’è, cont ona popolazion de 1.105.667 million de personn al censiment del 2015, quella de vundes intra i cittàa pussee grand de la Russia.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittàa de Ufa in del 1910

El loeugh de la cittàa de Ufa l’era giamò abitaa in del Paleolitegh; i prim menzion d’ona cittàa hinn de l’Etàa de Mezz, in d’ona mappa di fradej Pizzigano del 1367 e in de l’Atlant Catalan del 1375; la cittàa a l’era ciamada Bashkort.

El prim insediament russ in di loeugh de la moderna Ufa a l’era ona fortezza fada su in del 1574, in del regn de Ivan IV de Russia, cont el nomm de Tura-Tau. La cittàa e i sò territori, abitaa soratutt de baškir, l’è restada in del governatoraa de Orenburg finn a l’agn 1781, quand l’è staa faa su el governatoraa de Ufa.

In de l’agn 1796 el governatoraa de Ufa l’è staa abolii, e la cittàa l’è voltada a vess part de quel de Orenburg, ma l’è per l’importanza de la cittàa che in di agn Des del Vottcent el architett russ-scozzes William Heste el faa su on pian urbanistegh per Ufa, pensaa per ona capital regionala. In de la segonda part del secol, e soratutt cont la costruzion de la ferrovia per Samara in del 1890, i collegament cont i alter zonn de la Russia europea hann permittuu on pussee grand desvilupp economegh de Ufa e del sò territori; in del 1913 la gh’era ona popolazion de 100.000 personn.

L’importanza politega ed economega de Ufa l’è aumentada in de la Segonda Guerra Mondiala, quand pussee industrij de Russia e Ucraina hinn staa portaa a Ufa per l’invasion di todesch; Ufa l’è anca devegnuda in quij agn lì la capital provvisoria del govern sovietegh de la republega de l’Ucraina.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittàa de Ufa la se troeuva in la part pussee orientala de l’Europa, visin a la frontera cont l’Asia fada su di mont Urali.
A l’è situada a la confluenza di fium Belaja e Ufa; l’area de la cittàa l’è de 707,9 chilometer quadraa.