Và al contegnud

Trnava

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazzion – Se te see 'dree a cercà alter significaa, varda chi.
Trnava
Comun
Trnava - Bandera Trnava - Stema
Trnava - Sœmeanza
Trnava - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Trnava, Търнава e Надсомбат
Stat Slovachia
Rejon Trnava
Distret Trnava
Nassida 1211
Politega
Starosta
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 48°22′39.9″N 17°35′10.36″E / 48.37775°N 17.586211°E48.37775; 17.586211
OSM 2204009
Voltituden 144 m s.l.m
Superfix 71,54 km²
Abitants 63 180 ab.
(31 dicember 2024)
Densitaa 883.17 ab./km²
Confin Špačince
Fus orari
Varie
Prefiss 033
Codex postal 917 01, 917 02, 917 05 e 917 08
Sigla autom. TT
Localizazion
Trnava - Localizazion
Trnava - Localizazion
Sit istituzional

Trnava (Nagyszombat in ungheres; Tyrnau in todesch; Tyrnavia in latin) l'è ona cittaa de la Slovacchia cont ona popolazion de squas 70.000 abitant.
L'è ona sede arcivescovil e universitaria. Per el gran numer de ges present, l'è anca ciamada la "Roma sloaca" (Slovenský Rím).

La se troeuva in de la region e in del distrett con l'istess nomm.

Ona piazza de la cittaa, con la Torr municipala

I primm insediament permament hinn del Neolitegh.
In del Medioev l'è vegnuda on mercaa bell important, perchè l'eva a l'incros de dò straa: voeuna che l'andava de la Boemia a l'Ungheria, l'altra che l'andava del Mediterrani a la Polonia.
La prima menzion de Trnava l'è in d'on document del 1211. Al temp la toveva part al regn d'Ungheria (e inscì l'è staa fina al 1918). In del 1238 l'è stada la prima cittaa sloaca a toeu i diritt comunai. L'è resistii anca a l'invasion di mongol, e l'è segutada a cress (anca per via de migrazion de todesch in de la region). A Trnava hinn staa faa anca di accordi tra monarca, per esempi in tra el re de Boemia e quell de Ungheria.
I todesch hann scominciaa a vess meno di sloach domà dopo i revolt di ussita del XV secol. Dopo che la pupart de l'Ungheria l'era finida sott ai Turch, Trnava (compagn de alter cittaa sloach) l'ha ciappaa in del regn on'importanza pussee granda; in del 1541 l'è vegnuda la sede de l'arcidiocesi de Esztergom (che l'era occupada di musulman). Con la Contrareforma l'è deventada on centro important per la Gesa, e gh'hann faa su on mucc de edifizzi de culto, oltra che seminari e scoeul. La prima traduzion cattolega de la Bibbia in ungares l'è stada fada in del 1573 proppi a Trnava. I Gesuita hann faa su anca on'università. Per tucc 'sti reson Trnava l'è deventada on centro de la coltura e la litteradura sloaca. La primma codificazion del sloach, fada su de Anton Bernolák in del 1798, la gh'ha 'me fondament el dialett de Trnava.
L'importanza de Trnava l'è calada in del Vottcent, quand che l'Università l'è stada spostada a Buda e la diocesi a Esztergom. A bon cunt, la prima ferrovia del regn d'Ungheria l'è stada fada in su la ligna Bratislava-Trnava. In del Vottcent Trnava l'è deventada ona cittaa industriala, e inscì l'è staa anca ai temp de la Cecoslovacchia.
In del 1977 l'è nassuda l'arcidiocesi de Trnava: per la prima volta, la Sloachia l'era vegnuda independenta de l'Ungheria anca del pont de vista religios.

Alter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]