Thymelaeaceae

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Thymelaeaceae
Daphne striata
Daphne striata
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Malvales
Famìa: Thymelaeaceae
Juss.
Sinonim

Aquilariaceae, Daphnaceae, Gonystylaceae, Phaleriaceae, Tepuianthaceae

Thymelaeaceae l'è 'l nòm de 'na famìa botànica cosmopolita de l'ùrden de le Malvales. La töl dét 50 zèner e 898 spéci.[1]

De chèsta famìa fà part perlopiö piànte a portamènt de àlber o arbùsto, ma h'è pò a 'na quach piànta rampicànt e erbàcea.

El ciclo biològich el pöl véser anöàl o perène. L'altèsa de chèste piànte la pöl nà de póch ghèi e 'n méter per le spéci europèe, pòa de piö per chèle extraeuropèe. Le fùrme biològiche piö frequèncc (sèmper per le zòne temperàde europèe) i è nano-faneròfite (NP) e camèfite sufruticùze (Ch suffr), che völ dì che i è piànte perèni e lignùze a la bàze, coi böcc che pàsa la stagiù frèda colocàcc a 'n altèsa del teré de póch ghèi; le pursiù erbàcee le sèca töcc i agn e scàmpa apéna le pàrcc lignùze. De föra de l'Europa se pöl troà pò a fùrme de tipo faneròfite arbòree (P scap).


Descrisiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gamp de sòlit l'è lignùs co la scórsa bèla düra, fibrùza e löstra; se pöl troà de le spéci sènsa ramificasiù (chèle a portamènt prostràt) o coi ram laterài pò a bastànsa cunsistèncc (chèle piö àlte e gaiàrde).

Le fòie (Aquilaria)

Le fòie le pöl véser de chèle che rèsta sö 'ndèla stagiù frèda o de chèle che cröda. Se tróa spéci che le ghe i ha dré a töt el trónch tat altèrne come opòste. La làmina de sòlet l'è sèmpe (mìa dividìda), a òrlo 'ntréch e de dimensiù piötòst pesène. Le g'ha mìa le stìpole e le g'ha 'l gambì cürt o adiritüra le ghe i ha mìa (sèsii).

I fiur (Pimelea spectabilis)

La caraterìstica principal dei fiùr de le Thymelaeaceae l'è l'asènsa de 'n pereànse complét (pereànse diclamidàt): el pereànse l'è monoclamidàt (o “apetalo”) cioè l'è furmàt apéna del càles. La funsiù vesilìfera (de reciàm) l'è fàda per mès dei sépali che i è culuràcc ie i se 'nsomèa pròpe a dei pétali e 'n chèsto càzo i vé ciamàcc apùnto petaloidi. I fiùr i è perlopiö tetràmer o pentàmer (a 4 o 5 parcc), el pereànse l'è caduco e de culùr ròza, rós, viòla, zalt, bianch, ma pò a virdizì; i è ermafrudìcc (ma gh'è a 'na quach spéce diòica o unisesuàla) e i g'ha simetrìa atinomòrfa (de rar zigomòrf).

Enfiurescènsa a gratilìna (Dais cotinifolia)

La 'nfiurescènsa la pöl véser de tìpo diferènt: i fiùr i pöl véser portàcc a gratilìna de tìpo racemus o terminàla co póch fiùr, ma gh'è pò a sèrte spéci che le g'ha 'nfiurescènse a ombrèla. 'na quach vergöna le g'ha fiùr sùi.

I fröcc (Wikstroemia monticola)

El fröt l'è 'na drupa, o sedenò 'na nus, o 'na bàga o 'na càpsula. De sòlet l'è de fùrma sférica e monospèrma (conden giandì sul e pié de sostànse oleùze).
Le parcc aèree de divèrse spéci de chèsta famìe i è vilinùze.

Distribusiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

La famìa de le Thymelaeaceae l'è piö diversificàda endèl emisféro sud che nó 'ndèl nord, co la concentrasiù piö grànda de spéci 'n Àfrica e Austràlia.[2][3]

Zèner[Modifega | modifica 'l sorgent]

Zèner de Thymelaeaceae segónt el APWeb:[4]


Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Zachary S. Rogers (2009 onwards). A World Checklist of Thymelaeaceae (version 1). Missouri Botanical Garden Website, St. Louis.
  2. Vernon H. Heywood, Richard K. Brummitt, Alastair Culham, and Ole Seberg. Flowering Plant Families of the World. Firefly Books: Ontario, Canada (2007)
  3. Marline Rautenbach. Figure 1.2, page 7 In: "Gnidia is not monophyletic: taxonomic implications for Gnidia and its relatives in Thymelaeoideae" Digispace at the University of Johannesburg. 8 Jul 2008. (see External links below).
  4. Thymelaeaceae en APWeb consultado el 16 de noviembre de 2011

Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: