Târgu Mureș

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città

Târgu Mureș (Marosvásárhely in ungheres; Neumarkt am Mieresch in todesch; Novum Forum Sicolorum in latin) l'è ona città de la Romania.
Ghe viven pussee de 145.000 personn.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Târgu Mureș la se troeuva in del centro del paes, in de la region de la Transilvania. L'è 'l capploeugh del distrett de Mureș.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El campanin del convent di Francescan

L'archeologia la gh'ha mostraa che gh'è de la gent che la viveva in la zona giamò al temp de l'Età del Bronz.
El primm document che 'l parla de la città a l'è del 1332. La partegniva al regn d'Ungheria.
El re d'Ungheria Sigismond el gh'ha daa, in del 1445, el diritt de organizzà fer e mercaa. In del 1482 el re Mattia Corvin l'ha fada 'gnì ona città regal.
Fina al 1616 la se ciamava Székelyvásárhely. In del 1754 l'è vegnuda la sede de la Cort Suprema de giustizia de la Transilvania, e lì l'è scominciada la soa cressida. In del 1786 l'è nassuda la prima tipografia.

Anca se l'eva ona città piena de ungheres, Târgu Mureș l'è stada, in del Vottcent, vun di centri de la nassida del patriottismo transilvan e romen. Vun di eroi de la Revoluzion del 1848, Avram Iancu, el lavorava 'me avvocatt proppi lì.
Dopo de la I Guerra Mondial Târgu Mureș l'è passada a la Romania, e tra i dò guerr l'ha cognossuu on gran desvilupp economegh. L'è tornada a l'Ungheria tra el 1940 e 'l 1944.
Sotta el comunismo Târgu Mureș l'è vegnuda el centro industrial de la region, tant l'è che dopo de la fin del regimm gh'è staa di bei problema economegh, e anca sconter tra la comunità romena e quella ungheresa.

L'università dedicada a Petru Maior

In romen l'è stada cognossuda anca 'me Mureș-Oșorhei (calch del nomm ungheres) e Tîrgu Mureș (con la veggia grafia).

Popolazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1910, el 89% de la popolazion a l'era ungheres.
Al dì d'incoeu la situazion l'è on poo mudada:

  • 50% romen.
  • 45% ungheres.
  • 2,5% zingher.
  • 2,5% alter (anca todesch).

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]