Strologia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Picciura de duu strolegh adree a fà el sò mester

La strologia l’è un insema de prateghe divinatorie che dann fœura dei informazzion sora i aveniment che capiten in la vita dei omen cont el studià la posizzion di corp del cel.[1][2] Quest’art chì la se pœul trovà in de di forme diferente in di deverse culture umane, indova la sgent la ghe dava una bella importanza a quell che se podeva vedé in del cel;[3] in particolar, i indian, cines e maya gh’haveven di sistema elaborad fiss per induvinà i fat de la vita de tucc i dì a partì di moviment di pianeta e di stelle.

In la pupart de la storia, la strologia l’era considerada coma una dissiplina cademega, e cognossen almanch i nozzion pussee elementare l’era comun ind i serc di litarad, indova l’era ligada a dei oltre materie, compagne de la stronomia, alchemia, meteorologia e medesina.[4] Tamen, a causa de l’inlumenesim, la strologia l’ha scomenzad a perder el favor e l’interess che la gh’haveva intra la cademia ozzidental,[5][6] siben se saja dree a vedé un renassiment de la dissiplina a partì dei agn ’60.[7] In India, la credenza in la strologia la ten ancamò bota e l’è ben inradisada in la cultura de la popolazzion.

Pianeta[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tute i tradizzion strologeghe inn fondade sora la posizzion e i moviment di diversi corp del cel, inscì coma i eren al moment e in del sit del nassiment de un individov.[8]

Sol[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sol l’era considerad un pianeta in la concezzion strologega classega. El sò simbol l’era un serc (el disch solar) cont un pont zentral, desgià che a l’è lu midem al zenter del sistema solar e el governa el segn del Lion. El representa l’ego consapevel de una persona e i sò projezzion ind la forma de egoisem, creatività e vitalità, cont el definì inscì la natura pussee intrinsega de l’individov o oget in esaminazzion. In l’induesim a l’è imasgen de l’anima. Dessorapù, a l’è sozziad cont i moment de linsgerezza e divertiment, e cont el pader.[9]

Luna[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’istessa fœusgia, la luna l’era considerada un pianeta anca lee ind la nozzion classega. La resg el segn del cancher e l’è ligada a la figura de la mader, ai emozzion e a la ment inconzia.

Mercuri[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligad a la comunegazzion, a l’espression e a l’intellet. El resg i segn di Sgemei e de la Versgen. L’influenza i relazzion intra i persone fisegament e emotivament arente, compagn di parent e di vesin de cà, ma anca tut quell che el pertoca a l’instruzzion.

Vener[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vener la simbolesgia i fomen in sgeneral. L’influenza i relazzion sozziai, spezzialment intuitù de l’amor. L’è sozziad con la passion, l'amor e cont el besœugn de equilibri e armonia. Un bell poo de strolegh creden che Vener el sibia un’imagen de tute i carataristeghe pussee desiderabile che i omen volarissen trovà in d’una fomna.

El resg i segn del Tor e de la Balanza e l’è considerad vun di grand benefegh.

Mart[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mart el resg el segn del Monton e l’influenza l’auto-stima, la raiva, la sessualitaa e, in sgeneral, tut quell che l’è ligad a l’energia. L’è considerad l’opost de Vener in del sò vesser un simbol di carataristeghe de l’om ideal per i done.

L’è considerad vun di grand malefegh.

Sgiœuv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sgiœuv el resg el segn del Sagitari e el sò simbol zodiegal l’è compagn de un quater cont una curva. L’influenza l’instruzzion, e el besœugn de libartaa e espansion personal. L’è ligad ai viasg, migrazzion e al sens de sgiustisia.

L’è considerad vun di grand benefegh.

Saturna[Modifega | modifica 'l sorgent]

El resg el segn del Capricorna. L’influenza el sens de la realtaa, di limitazzion, la responsabilitaa e la lonsgevitaa. El pœul menà a di sentiment fosch compagn de la tristezza e la depression ind el sò passasg ind i segn zodiegai.

L’è considerad vun di grand malefegh.

Uran[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’influenza la creativitaa e la capazzitaa per la sgenialitaa. El mena a la descoverta di misteri.

Netun[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol sò simbol zodiegal a l’è un trident e el resg el segn di Pess. L’è ligad a la compassion, a l’inlusion e la vita religiosa e spiritual, inscì coma a la masginazzion e a la ment subconzia.

Pluton[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol sò passasg ind el zodiegh el mena a di bei cambiant ind la vita per via di sò qualità transformative. El ven sozziad cont el podé e la destruzzion di strolegh moderna.

Segn del zodiegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la strologia ozzidental, vun di strument che se dopera l’è i segn del zodiegh che, concetualment, i gh’hann nissuna connession cont i constellazzion zodiegai:[10]

  • Monton
  • Tor
  • Sgemei
  • Cancher
  • Leon
  • Versgen
  • Balanza
  • Scorpion
  • Sagitari
  • Capricorna
  • Aquari
  • Pess

Vardee anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Thagard, Paul R. (1978). "Why Astrology is a Pseudoscience". Proceedings of the Biennial Meeting of the Philosophy of Science Association 1: 223–234. DOI:10.1086/psaprocbienmeetp.1978.1.192639. 
  2. How Astrology Escaped the Pull of Science. McGill University (9 October 2020).
  3. Koch-Westenholz, Ulla (1995). Mesopotamian astrology: an introduction to Babylonian and Assyrian celestial divination. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, Foreword, 11. ISBN 978-87-7289-287-0. 
  4. Kassell, Lauren (5 May 2010). "Stars, spirits, signs: towards a history of astrology 1100–1800". Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences 41 (2): 67–69. DOI:10.1016/j.shpsc.2010.04.001. 
  5. Porter, Roy (2001). Enlightenment: Britain and the Creation of the Modern World. Penguin, 151–152. ISBN 978-0-14-025028-2. “he did not even trouble readers with formal disproofs!” 
  6. Rutkin, H. Darell (2006). "Astrology", Early Modern Science, The Cambridge History of Science. Cambridge University Press, 541–561. ISBN 0-521-57244-4. “As is well known, astrology finally disappeared from the domain of legitimate natural knowledge during the seventeenth and eighteenth centuries, although the precise contours of this story remain obscure.” 
  7. Astrology - Astrology in modern times. “In countries such as India, where only a small intellectual elite has been trained in Western physics, astrology manages to retain here and there its position among the sciences. Its continued legitimacy is demonstrated by the fact that some Indian universities offer advanced degrees in astrology. In the West, however, Newtonian physics and Enlightenment rationalism largely eradicated the widespread belief in astrology, yet Western astrology is far from dead, as demonstrated by the strong popular following it gained in the 1960s.”
  8. Kremer, Richard (1990). "Horoscopes and History. by J. D. North; A History of Western Astrology. by S. J. Tester". Speculum 65 (1): 206–209. DOI:10.2307/2864524. 
  9. Riske, Kris (2007). Llewellyn's Complete Book of Astrology. Minnesota, US: Llewellyn Publications, 5–6; 27. ISBN 978-0-7387-1071-6. 
  10. Hone, Margaret (1978). The Modern Text-Book of Astrology. Romford: L. N. Fowler, 21–89. ISBN 978-0-85243-357-7.