Strat limit de velocità

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Strat limit.

Quand che on fluid el corr via sora ona superfice piana el subiss di fòrz de tàj viscos per mèzz de l’attrito con sta superfice chì. El valor de la velocità del fluìd taccàa a la superfice a l’è zero. Sa se slontanom de la superfice el valor de la velocità “w” el tend a quèll ch’a ghe sarìss se el ghe fudèss minga l’attrito con la superfice.

El strat limit de velocità a l’è la region fin a ‘na distanza de la superfice che dedenter gh’hinn di fòrz de taj viscós. El ven anca designà ‘ma la distanza de la superfice indoe la velocità la ciapa el valor de:

con velocità a distanza infinida. [1]

Suddivision del strat limit second el tipo de mòto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Transizion del mòto laminar a quèll turborent.

Arent a la piastra el regimm l’è lamina o ben caratterizza de lìnej de corrent regolar e mòto ordinàa. A distanza maggiora a gh’è el mòto turborent caratterizzàa de variazion de velocitàa e mòto desordinàa. El passagg el succed minga de on moment a l’alter ma travèrs de ona region indoe el mòto l’ondeggiàa tra laminar e turborent.[1]

Sfòrz esercitaa del fluid[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fluid che ’l corr via sora ona superfice l’esercita ‘na forza d’attrito viscosa, per via de misur sperimentài a s’è vist che ‘l fluss sora ona lastra piana l’esèrcita on sfòrz de tàj, o ben ‘na fòrza de trascinament per unitàa de àrea proprozional al gradient de velocitàa ch’a l’è:[2]

indoe

a l’è el gradient de velocitàa e
la viscosità dinamica del flùid.

De già che in quèlla manera chì a ghe sarìss de conóss el profìl de velocità, se preferìss a calcolà el sfòrz in dona manera pussée pratega inscì:[2]

indoe

Cf a l’è on coefficient sperimentàl de attrito;
a l’è la densità del flùid.

e donca la fòrza de attrito con el moltiplicà el sfòrz per l‘area “A” indoe l’agìss:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Yunus A. Çengel (2005). Termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGraw-Hill, 374. ISBN 88-386-6203-7. 
  2. 2,0 2,1 Yunus A. Çengel (2005). Termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGraw-Hill, 375. ISBN 88-386-6203-7.