Sociolenguistega

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


La sociolenguistega l'è un setor di studi lenguistegh che el met in relazzion el lenguasg e la società. Pussee che una disciplina a l'è una "eticheta interdisciplinar", un termin che el trà insema studi divers con l'istess interess per la dimension social del lenguasg. Donca se parla de un studi del lenguasg e i sociolenguista se consideren pussee lenguista che sociolegh.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di agn trenta del 900 s'era parlad in di Stat Unid de "lenguistega sociologega", ma l'è cont el rivà di studi de lenguistega descritiva in di agn quaranta e cinquanta e de la gramatica trasformazzional del Chomsky che s'inn metude i bas per un interess prezzis e ben delinead. In di agn sessanta, cont i contribuzzion al studi di relazzion in tra educazzion e lenguasg de l'ingles Basil Bernstein, sociolegh de l'educazzion, e cont i studi del lenguista american William Labov in su la variazzion lenguistega, la sociolenguistega l'ha ciapad una conformazzion pussee definida.

Olter contribuzzion importante per la costituzzion per fà su in di Stat Unid un'area de studi sociolenguistegh inn rivad del sociolegh Joshua Fishman, de l'antropolegh Dell Hymes e del lenguista Uriel Weinreich.

Varietà de lengua e camp de studi de la sociolenguistega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è fondamental el concet de varietà de un'istessa lengua che l'è parlada de divers parlant. I varietà de lengua inn ligade a diverse dimension:

  • la variazzion diatopica (a segonda del spazzi geografegh in del qual una lengua l'è parlada).
  • la variazzion diastratica (a segonda di grup e di class sociai).
  • la variazzion diafasica (a segonda del contest de la comunicazzion, l'argoment e i relazzion in tra i interlocutor).
  • la variazzion diamesica (a segonda del mez che se dovra comunegà).
  • la variazzion diacronica (temporal: cambiament lenguistegh longh agn o secoi).