Sergej Aksakov

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Sergej Timofeevič Aksakov (in russ: Серге́й Тимофе́евич Акса́ков [sʲɪrˈgʲej tʲɪmɐˈfʲejɪvʲɪt͡ɕ ɐˈksakəv]) (Ufà, 1 de ottober 1791 — Mosca, 12 de magg 1859) l'è staa on scrittor russ del Vottcent. La sò oeuvra pussee importanta l'è la Cronaca de Famija (Семейная хроника, Semejnaja Hronika), on cont in la pupart autobiografegh.

Litratt del Sergej Aksakov, de l'Ivan Nikolaevič Kramskój

Vida[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Aksakov l'è nassuu a Ufà, incoeu capital de la repubblica del Bashkortostan, el vint de settember del 1791 segond el calendari giulian (el primm de ottober segond el calendari gregorian), ma l'ha passaa la pupart de la so infanzia in de la propriedàa de famija de Novo-Aksakovka, in del governatoraa de Orenburg. Chì l'ha descovert la litteradura russa e l'amor per la natura.

L'ha frequentaa el ginnasi de Kazan e, del 1805, l'è entraa in l'Universidàa de Kazan, che l'ha lassaa del 1807, pussee interessaa in del teater che a studià. Del 1808 l'è andaa a San Pederburgh per prestà servizzi civil a lavorà in di offiz del manegg, ma anca lì l'era minga ben preparaa per quell servizzi lì. A San Pederburgh el frequentava despess i teater e lì l'ha cognossuu l'Aleksandr Semënovič Šiškov, ammiraj e litteraa, vun di primm esponent de la Slavofilia, moviment litterari per la purezza lenguistega de la lingua russa, fondaa sora element slav e minga ciappaa de alter lengov. Šiškòv el devegnaràa ona granda influenza in su l'opera de Aksakov.
Aksakov lassa el servizzi civil del 1811 e el se sposta a Mosca, dova el frequenta teater e circoj litterari e el pubblega i sò primm poesij del 1812.

Del 1812 el combatt contra i Franzes ch'invaden la Russia; in di agn seguent el va a viv in de la sò propriedàa de Aksakovo in del governatoraa de Orenburg, dove el sta a viv del 1816 finn al 1826. Del 1816 el sposa la Olga Semënovna Zaplatina; i duu avarann ses fioeu e vott tosann.

In di agn vint del Vottcent el scomincia a publegà traduzion, critegh teatraj e litterari, e articoj de giornal; del 1826 el torna a viv a Mosca e del 1827 el scomincia a lavorà in del Comitaa per la Censura de Mosca, lavor ch'el perdarà del 1832; del 1833 el devegn ispettor in la Scoeura de Agrimensura del Granduca Costantin, e del 1835 el devegn el primm direttor de l'Istituu Geodetegh Costantin. El lassa el servizzi civil on'altra volta del 1838.

Oeuvra[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Aksakov el cognoss del 1832 el Nikolaj Vasil'evič Gogol', ch'el recognoss subit el talent natural de l'Aksakov per la litteradura e la narrazion. In di agn seguent la cà de l'Aksakov a Mosca, e poeu quella in la campagna in del villagg de Abramcevo, la diventa on loeugh d'inconter intra important litteraa de l'epoca, coma el Gogol', l'Ivan Sergeevič Turgenev, o el Lev Nikolaevič Tolstoj.

Ispiraa di suggeriment del Gogol', l'Aksakov el scriv el sò prim cont, "Ona Tempesta" (Буран Buran), del 1833, pubblegaa l'ann seguent in forma anonema. El cont l'è on success e, vers l'ann 1840, el Gogol' el incoraggia l'Aksakov a scriv quell ch'el devegnarà la sò oeuvra pussee cognossuda, la "Cronaca de Famija" (Семейная Хроника Semejnaja Hronika). La Cronaca la conta in d'on moeud romanzaa e cont di nomm inventaa (la famija Aksakov la devegn la famija Bagrov) la vita de l'avol e del pader de Aksakov, del trasferiment de la Russia europea a la frontera di mont Urali, in de la vall del fium Buguruslan, finn a la nassida del Sergej Bagrov/Aksakov.

La Cronaca la seraa pubblegada domà del 1856; in del menter el scriv e pubblega do liber su i sò pussee grand interess: del 1849 i "Memori de la pesca cont l'aguj" (Записок о рыбалке Zapisok o rybalke) e del 1852 i "Memori d'on cacciadô cont el fusil del governatoraa d'Orenburg" (Записки ружейного охотника Оренбургской губернии Zapiski ružejnovo ohotnika Orenburgskoj gubernii). El stil narrativ ciar e i contegnuu reaj e concree di narrazion de l'Aksakov serann ammiraa di critegh litterari e di alter litteraa de l'epoca.

Veduu el success de la Cronaca de Famija, el scriv duu alter liber de memori, pensaa coma continuazion de la Cronaca, i "Memori" (Воспоминания Vospominanija) del 1856 e i "Agn d'Infanzia del Nevod Bagrov" (Детские годы Багрова-внука Detskie gody Bagrova-vnuka), pubblegaa del 1858. La narrazion in part autobiografega de l'Aksakov l'è recognossuda coma vuna intra i mejor descrizion, tant scrupolos e cont tant dettaj, de la vita de tucc i dì de la nobiltàa de la Russia del Vottcent.

El moeur a Mosca el 30 d'april del 1859 (el 12 de magg segond el calendari gregorian), a 67 agn d'edàa.

Omagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • In Russia gh'hinn trii musee su l'Aksakov: vun in del villagg de Abramcevo, visin a Mosca; vun a Novo-Aksakovo in de la region de Orenburg e vun in de la casa dova l'è nassuu, a Ufa.
  • Vun di parch de la cittàa de Ufa l'è intitolaa a l'Aksakov.
El parch intitolaa al Sergej Aksakov in la cittàa de Ufà
  • A luu a hinn staa intitolaa strad in pussee cittàa de la Russia, intra i quaj anca Ufa, Nižnij Novgorod, e Mosca.
  • El spettacol teatral "El fior scarlatt" (Аленький цветочек Alen'kij Cvetoček), ciappaa de on raccont di "Agn d'Infanzia del Nevod Bagrov", l'è representaa in del Teater Aleksandr Puškin de Mosca fin del 30 de desember del 1950 e l'è el spettacol per bagaj representaa pussee a longh de la storia del teater russ. Del 2011 l'è staa representaa la volta quella de 4000, e l'era staa veduu de pussee de 3 million de person.
  • Del 2012 l'è staa intitolaa a l'Aksakov on cratee in sul pianeda de Mercurio.