Schiers
Schiers | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
Canton | Grisun |
Distret | Prättigau/Davos |
Cuurdinaa | |
Popolazion | 2 568 ab. (Al Dic 2011) |
Superfis | 61.66 km² |
Altitüden | 660 m |
Còdas postal | 7220 |
Sindigh | Mathis-Müller Joos |
Website | www.schiers.ch |
Cumün tacaa | Fanas, Furna, Grüsch, Jenaz, Luzein, Sankt Antönien, Seewis im Prättigau, Tschagguns (AT-8), Vandans (AT-8) |
Schiers a l'è un cumün svizzer del distret de Prättigau/Davos. in del Canton Grisun. Al gh’ha pressapoch 2568 abitant e una süperfiss de 61.66 km², e al se tröva a una altitüden de 660 meter sura al livel del mar.
Cumün tacaa[Modifega | modifica 'l sorgent]
El cumün de Schiers a l'è tacaa ai cumün de Fanas, Furna, Grüsch, Jenaz, Luzein, Sankt Antönien, Seewis im Prättigau, Tschagguns (AT-8), Vandans (AT-8).
Fanas | Seewis im Prättigau | Austria |
Grüsch | ![]() |
St. Antönien |
Furna | Jenaz | Luzein |
Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]
Svariaa retruament testimonien la presensa de l'om giamò in de l'etaa del bronz e del fer. In del 1101 la Gesa de St. Johann (St. Giuan) fada sü in del quint secul la vegn menziunada e menziunaa 'l vegn anch el paes (cunt el nom de Scieres, che 'l ne fa pensà a la parola rumancia "Aschera" (pr: asgera) ciuè ásera in lumbard). In del 1565 el cumün de Schiers el s'è giuntaa a la Refurma Prutestanta. In del medem secul la gent l'è passada del parlà rumanegh al parlà tudesch.[1]
L'andament istoregh de la pupulaziun l'è indicaa in de la tabela chi desuta:[1]
an | pupulaziun |
---|---|
1780 | 1,110 |
1850 | 1,741 |
1900 | 1,654 |
1950 | 2,312 |
1990 | 2,400 |
2000 | 2,637 |
De vett[Modifega | modifica 'l sorgent]
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ligam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]
- Municipality website (Todesch)
![]() |
Distret del Canton Grison | ![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Albula • Bernina • Hinterrhein • Imboden • Inn • Landquart • Malögia • Moesa • Plessur • Prättigau/Davos • Surselva |