Santuari de la Madonna del Jutt

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Gesa

El Santuari de la Madonna del Jutt (ciamada anca Gesa Veggia) a l'è 'n gesioeu de Òvera, arent al foppon comunal.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In l'area de Òvera la gh'era di temp del San Carlo Borromee la gesa di Sant Peder e Paol in d'on tempiett dedicaa a la Madonna del secol quell de 15, che in del 1905 l'è consarcaa definitivament, degià che l'era miss in d'ona posizion pussee bona per servì tutta l'area de Òvera, a l'epoca ancamò partida in cassinn puu o manch desligaa in tra de lor.

'Sto tempiett l'è restaa doperaa finna al 1950, quand che scomincia la sostituzion cont on edifizzi noeuv, scominciaa in del 1938 sotta el vescovaa de l'Ildefonso Schuster, e 'l deventa sed de l'oratori di giovin de la zona.

In del 1983 el vegg cardinal Giovanni Colombo el deciara che 'l ghe saria piasuu vedèll 'me santuari de la Madonna in quell'aria lì e l'è donca deciduu de fàll: in del 1994 el prevet Michele Arnaboldi, vegg parroch di Sant Peder e Paol el fa San Martin in del Santuari per gestìll mej e restrutturàll, finna a la soa mort in del 2016.

Art[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del santuari gh'è di important oeuver d'art de la scoeula d'art del Leonard Da Vinci, compagn del quader de la Madonna, e di alter cros e dissegn di event de la vitta de Maria.

Sotta l'altar del 1700 la gh'è 'na veggia discarica de l'epoca romana.

In la coltura òveresa[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del moderno stemma de Òvera i vott pont di stell reppresenten el cult a la Madonna in pee di temp de 'sto santuari.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]