Và al contegnud

Rom

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Rom (o Romani) (nom nativ: romani ćhib) l'è la lengua di Rom e di Sinti. L'è una lengua Indo-Ariana e gh'uma no de scunfondela cun el Rumeno (parlaa in Romania) o cun el Rumancc (parlaa int el süd-est de la Svisra) che j'hinn dü lenguv Rumanz. L'analisi lenguistica l'ha dimustraa che la lengua rom l'è imparentaa de strett cun i lenguv parlaa int l'Asia de sud. Quela parentela chì la purtaa a cred che i gent Rom e Sinti j'hinn uriginari de l'Asia.

Aspett storegh, sociai e cültüral

[Modifega | modifica 'l sorgent]

I lengue rom sunt lengue che sun lengue minuritari rispett ai lengue duminant cun cui coesisten.

Divers stat member del Consigli d'Europa (un'organizaziun che reuniss tüt i stat europei senza la Bielorussia per la sò mancanza de garanz democratich e el Kosovo per la sò recent indipendenza e per vèss minga ricognossuu de tüt) g’han firmà el tratà internaziunal, la Carta europea per la pruteziun de la lengua regiunal o de minuranz. In qest tratad, ogni stat al cerniss qe lengue protejer e in qe misura.

Quei che cumprenden la pruteziun per i rumen sun la Germania, l’Austria, la Slovachia, la Slovenia, la Finlandia, el Montenegro, i Paes Bass, la Rumania, la Serbia e la Svezia. Al cuntrari, la lengua resta minga prutetta in di comunità rom en Albania, Bosnia-Erzegovina, Bulgaria, Croazia, Republica Ceca, Spagna, Estonia, Francia, Grecia, Ungaria, Italia, Letonia, Lituania, Macedonia del Nord, Moldavia, Norvegia, Russia, Regn Ünì, Turgovia, Portugal Ucraina.

I urigin di rom sun stà ben identificà e truvà en tanti indagin del 1830. La lengua roman l’è clasificà cuma un dialett prakrit parlà intra el 500 a.C. e el 1000 d.C. en India. Chesti dialett sun chiarament ligà al sanscrito classich.

Geograficament, el rom l’era uriginariament parlà insema ai lengue central-ucidentai (anca el rajasthani) e indo-arian central (anca el hindi). La lengua che par vèss püsee ligada al roman l’è el Domari. La via de migraziun dal India pœu vèss pressapoc recostruida, perché sun stà dimustrà di cuntatt cun la lengua kashmiri e cun la lengua shina del Pakistan nord-uriental. Chestu sugerisc che i Rom podarian vèss emigrà in del India central nord-ucidental tant prima de cumincià luur grand migraziun vers ucident.

I percors seguì se rifleten in del influenza lessical di olter lengue. Significativament, el prim lessic l’era miga sostanzialment influenzad de l’arab o del turc, comè l’era del persian, del curd, del armen (500 parolle) e del greg. Sü la bas del stüdi di prestiti de olter lengue, l’è stà ipotizà che la migraziun di Rom dal India l’è stada intra el 1000 e el 1027. Vegnind de la punta nord-ucidental del India, se dirigevan quasi diretament a ovest de la còsta meridiunal del Mar Caspio; pö han seguì la costa ucidental vers el Caucaso meridiunal. La lengua di Lom o Lomari d’Armenia pœu vèss ligada al roman. El Dom o Domari de la Siria e del Medioriente g’havaria avü urigin de una migraziun diferent. Però, el Domari par vèss la lengua indo-ariana central püsee visin ai varietà de rom.

Da l’Armenia eren pasad diretament a ovest de la costa nord de la Turchia d’incö, segutand luungh la costa del Mar Nero verso i Dardanelli e da lì fin ai Balcani europei, indue sarìan rivà intra el 1250 e el 1300.

Varietà europee de rom

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopu l’ariv in Europa, la populasiün uriginal l’ha cüminciad a divides subit. Un numer significativ l’è rimasto in di Balcani. In Moldavia e Valachia, lür han fad diventad schiavi a metà del 14° secolo, cün l’obietiv de duperà i sò sapè, süratutt ne la laurasiün di metal, in una economia in dificultà. L’aboliziün de questa schiavitù l’è minga capitada fin a la segunda parte del 19° secolo.

Donca, durant i secul, i rom se sun trasfurmà lì en isulament, en strécc cuntat lenguistich cunt el rumen e, en menu misura, cunt ungheres e slavo. L’è inscì emerso cuma un grupp dialettal diferent denter de la lengua che cognossem incœu cuma Vlakh (cioè “vallachian”). Ma minga tüta la populaziun rom l’è stada schiava; ul prucess de emigraziün l’è segutad verso nord verso l’Europa, e s’è slargad e l’è rivad praticament in tutt ul cuntinent in del 1500.

I prim esempi cognussü de la lengua sunt del 1542 en Gran Bretagna, anca se el responsabil de registrar-i, Andrew Boorde, pensava che l’eran la lengua egiziana, donca g’ha cumpagnà cunt una descriziun del Egit.

La lengua parlada incœu di Rom d’Europa l’è famusa cuma Romani Comun. La condivid ancamò una relazion lessical streita cont el Hindi e oltre lengue indiane del nord-ovest, anca se la soa fonolojia central l’è influenzada del dardic (in particolar del falura), del armen e del greg; mustra anca di interferenz di lengue europee visin. In del tutal, sun stà registrà circa 60 dialett diferent.

En quai pais, en particular en Gran Bretagna e en Spagna, el roman g’ha subì una ristruturaziun: g’ha un corpus de unità lessicai rom, introdott in de la strütüra fonologich e gramatical de la lengua naziunal, cioè l’inglès (anglo rom) o el spagnœul (caló).