Principaa de Pavia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Principaa de Pavia
County of Pavia Visconti CoA.svg Flag of John the Baptist.svg
Stema Bandera
Territori Storici Pavia.svg
Citaa principal: Pavia

El Principaa de Pavia a l'è stada 'n istorega ripartizion del Ducaa de Milan antesignana de la provincia de Pavia d'incoeu.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1499 el territori de la Contea de Pavia, passaa insemmaa a Milan ai Sforza, l'è staa elevaa de l'Imperator al rangh de Principaa, e donca l'era el segond territori pussee important di domini milanes, degià che per el dirizz germanich el Ducaa a l'è pussee in alt del Principaa.

In del 1564 el governa spagnoeu, per provà a modifegà in sens pussee egualitari la fiscalità, el fa su 'na Congregazion generala, 'na sorta de Parlament, e di congregazion locai, elegiuu di reppresentant di comun.

In del 1700 el territori el scomincia a desmembràss e l'è in part ceduu al Piemont: In del 1706 a l'è ceduda la Lomellina e in del 1743 el Vigevanasch e l'Oltrepò Paves.

In del 1786 a l'è offizialment sostituii de la Provincia.

Division[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del 1565 a l'è stada dividuda in quatter congregazion: Lomellina, Oltrepò, Volta Campagna e Bassa Campagna. 'Sti congregazion gh'even on consili e eren elegiuu di reppresentant di comun e eren guidaa di sindegh. Quell de l'Oltrepò, grazia a la posizion isolada, el gh'eva pussee de poder.

I comun eren assee autonom: Gh'even 'n autonomia in la gestion de la polizia locala, in la soa ministrazion e votaven on tesoree, on mess e 'n consili. Anca i capi di comun eren ciamaa sindegh, e in quej pussee gròss el gh'era on podestà nomenaa di autorità centrai. A mità del '700 gh'eren 146 comun, inclus i cassin, formalment incorporaa in di comun arent ma, a bon cunt, autonom a nivell ministativ e fiscal.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Territòri del Statt de Milan (XVI secol - 1786) Coat of arms of the House of Sforza.svg
Città de Casalmaggior - Contad de Còmm - Contad de Cremòna - Contad de Lòd - Ducaa de Milan (Contad del Sever - Contad de la Martesana - Rivera de Lecch) - Principaa de Pavia - Contad de Vigeven (fina al 1743)