Populus

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Populus
Albera negra
Albera negra
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Malpighiales
Famìa: Salicaceae
Zèner: Populus
L.

L'albera (se dix anca "albara", "pobia", e, de rar, "pobla"[1]. Ind el oltrepò paves qella bianca la se ciama "tavarner") l’è un jener de pianta de la fameia de le Salicaceae qe la comprend pressapoc trenta tipi de piante, qe in latin le se ciama tœte populus, e qe le cress soratœt ind el emisfer boreal.

Carateristege jenerai[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'alteza de le albere la va dai 15 ai 20 meter, cont el fust qe al pœl havir-g plussee de 2,5 meter de circonferenza.

La crœsta de le piante jovine l'è lissa, e el color al va dal bianc, al virdisin e al grix scur, e de spess l'è piena de macie picinine come de le pànere; le crœste de le piante plussee veggie de solit le diventa derœçe e piene de crespe.

I bœtts i è forts e apicai, çoè i se trova a la fin dei ram (al contrare dei so "cusin" salex). Le foie i è metide a spiral e la so forma la varia dal triangol al sercc o, plussee de rar, la foia l'è lobada e la g'ha el gambin long.

Le speci qe le se ciama Populus e Aegiros le g'ha i gambin picen e piats, e quand qe bofa el vent le foie le se mœv e par qe la pianta la treme tœta. Le dimension de le foie le varia da una pianta a l’oltra e de spess le cambia de color in autœm e le diventa jalde e dorade[2][3].

Tœte le speci de albere de solit i è dioiqe, çoè una pianta la g'ha tœts duu i sess, però g'è de le speci qe i è monoiqe; se riess sœbet a capir quai i è le piante feminii e qelle masqii: le prime le g'ha i ram grands, el foiam volominos e i bœtts gross, invece le oltre i è plussee slanciade e le g’ha plussee tanti bœtts picinin. Tant temp fa se pensava infina qe i era do speci diverse de piante.

A 10-15 agn le albere le cominça a fa i fior e a moltiplicar-ss. I fior i compariss al princepe de la primavera, prima qe vegne fœra le foie. I se presenta con de le infiorescenze a ament slongads e pendents. I fior masqii i è plussee curts e i compariss prima de qei feminii qe i g'ha i aments plussee long e pendents. I frœts i è faits da capsule de color vird o ross scur, e i maruda a meza estat. I g'ha dent tante armine maron qe le ven portade via dal vent con dei piumin qe i se ciama papo e i someia al coton (in ingles defat le albere le se ciama cottontree "alber del coton")[2].

Le piante de la sezion Aegiros le de trova plussee ind le zone umide e long le rive dei fiœm. Qelle de la sezion Populus i è forse le piante latifoie qe i è plussee facil de trovar ind el emisfer boreal[2]. L’è una pianta sempervirda, perqè le foie anca se in autœm le diventa jalde, le resta tacade a la pianta per tœt l'inverne.

Speci[Modifega | modifica 'l sorgent]

El jener Populus l'è dividid in cinq sezion, e ognuna la g'ha el so nœmer de speci:

Foie de Populus lasiocarpa

In Italia, qe le cress de so, ind el grœp dei Populus g’è noma le albere bianqe e qelle tremole, e ind el grœp dei Aigeiros g’è le albere nigre.

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le albere le se pianta per la so legna qe la se usa per esempe ind la fabricazion dei foi de compensat, de le cassete de legn, de la carta, dei zolfanei. La se usa anca per ornar i parc, i jardin e i viai de le citaa.


Ge vœl tanta lux per coltivar le albere e anca un terren umid e fertil, senza restagn de aqua; se dovra anca dei trataments contra i parasiti dei tronc e de le foie.

In natura le albere le se moltiplica con la somenza qe la viaja indei piumin (aments), per la coltivazion invece se dopra dei toqei de pianta qe i è tratads in manera de far-g meter fœra le radix (talea).

In Italia le albere le se coltiva soratœt per fa i panei de compensat e la pianta l’è faita cresser per 9-12 agn, prima de taiar-la.

L’albera la pœl viver infina a 200-400 agn.

La coltivazion de le albere in Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el ultem censiment del 2000 in Italia g’era 83.368 etar de bosc de albere dividids in 25.022 aziende agricole. Dopo g’era anca 35.000 etar de bosc de albere miga inserids ind le aziende agricole. Donca el total dei bosc de albere in Italia l’è de pressapoc 120.000 etar[5].

La superfiç totala l’è però adree a diminuir dai agn setanta, quand qe l’era de 150.000 etar noma qella de le aziende agricole.

Plussee del 70% dei bosc de albere in Italia i è ind la Pianura Padana.

Ogni etar de bosc de albere al produx in media 15 tonelade de legn tœts i agn[6]. La quantitaa totala de la legna de le albere l’è el 45-50% de tœta la produzion nazionala de legnam[7].

La coltivazion de le albere l’è l’uneg esempe de produzion de alber qe l’è degn de vesser regordad in Italia.

Clonazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia, la clonazion de qell jener de pianta qé l’è faita col control de la Commissione nazionale per il Pioppo, çoè la Comission nazionala per l’Albera, qe la classifega i cloni dent ind un rejister fait aposta (in italian, el “Registro nazionale dei cloni forestali”) perqè i sies certifegats con la so jœsta identitaa e le so carateristege.

Curiositaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • I dix qe el nom de la Piazza “del Popol” a Roma al dipend dal fato qe una volta al so post g’era un bosqett de albere nigre (però l’orijen vera de la parolla l’è diferenta[8]).
  • El legn de l’albera l’è stad doprad da Leonardo da Vinci per piturar el so quader plussee famos, la Monna Lisa.[9]
  • Ind la cultura celtega l’albera  – pianta dedicada ai morts in bataia – la rapresenta un segn del zodiac per qei nassids dal 4 al 8 de febrar, dal 1 al 14 de maj, dal 5 al 13 de ost, dal 3 al 11 de november: qei nassids sota qell segn qé i è malfidents, portads per la meditazion e critegon. Ge piax la natura, ma i riess miga a goder i piaxer de la veta.
  • La crœsta de l’albera, dopo havir-la lavada ben la pœl vesser maiada, condida cont un poo de œle e de sal.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. http://books.google.com/books?id=YPzTAgAAQBAJ&pg=PA457&lpg=PA457&dq=pobla+dialetto&source=bl&ots=t9wSZ0occQ&sig=QQGm_gF-dNAPwHNV44aImLCzd4I&hl=en&sa=X&ei=U5K9U_6DNI3IoASl5YHADQ&ved=0CEYQ6AEwCA#v=onepage&q=pobla%20dialetto&f=false
  2. 2,0 2,1 2,2 Meikle, R. D. (1984). Willows and Poplars of Great Britain and Ireland. BSBI Handbook No. 4. ISBN 0-901158-07-0.
  3. Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  4. Se scriv anca Aigeiros
  5. I nœmer i se trova su: ISTAT, CGA 2000
  6. Font: http://www.federlegno.it/tool/home.php?s=0,1,29,37,417,1042,1043
  7. Font: http://www.federlegno.it/tool/home.php?s=0,1,29,37,417,1042
  8. Roma, Piazza del Popolo
  9. Marani, Pietro. Leonardo, la Gioconda. Giunti Ed. 2003 – pag. 10