Popolism de sinistra

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El popolism de sinistra a l'è l'ideja politega che la gionta di element de la tradizion de sinistra cont la retorica del popolism, soratutt in la part de lotta contra i élite. 'Sti partii gh'han avuu on fort roeul in d'on quaj Stat dopo de la crisi del debit europee, cont el gran cress de Syriza in Grecia e 'l nass de Podemos in Spagna.

Per Stat[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cechia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Cechia a hinn consideraa popolista de sinistra el Partii Comunista de Boemia e Moravia e 'l Partii di Diritt Civij, del President Miloš Zeman.

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia a gh'è stada la lista elettorala Potere al Popolo a vess popolista de sinistra. Gh'è di fransc del Movimento 5 Stelle che gionten al popolism del partii di idej de sinistra.

Spagna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Ispagna el moviment Podemos, nassuu durant de la crisi del debit europee, l'è rivaa al 20% in di elezion del 2015 che l'ha menaa a la fin del bipolarism tipich de la Spagna. A nivell regional gh'è di partii de sinistra popolista in Galizia e Catalogna.

Grecia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Grecia Syriza de l'Alexīs Tsipras l'è deventaa, dopo de la crisi, el primm partii del Stat.

Paes Bass[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di Paes Bass el Partii Socialista a l'è retegnuu popolista da quand che l'ha bandonaa el comunism in del 1991.

Stat Unii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Durant di Elezion presidenziai del 2016 el Bernie Sanders a l'è staa ciamaa popolista de sinistra.

San Marin[Modifega | modifica 'l sorgent]

A San Marin a gh'è la coalizion de sinistra popolista Cittadinanza Attiva, fada su de la Sinistra Unita e del Movimento Civico10, men caratterizzaa politicament. Sinistra Unita, a fin 2017, la se disliga per fà su on noeuv partii.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]