Orgenei citoplasmateg

De Wikipedia
(Rimandad de Organei citoplasmateg)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Ind biolojia cellulara, se definess comè orgenell una subunitaa specializada qe la sta denter una cellula, e qe la g'habes una fonzion specifega. El nom orgenei al ven fœra del idea qe qelle struture qé i è part de una cellula, comè i orgegn i è parts del corp del om. I organei i pœl vesser identificads a'l microscope, e purifegads cond el frazionament cellular. I orgenei i g'è sies ind le cellule eucariotege qe procariotege, ma qei procarioteg i è ind jeneral de manc, plu semplex e senza membrane ind toren. Dei tants orgenei qe g'è ind una cellula, vergun (comè el nucli o el sistema del Golgi) i è tipegament de soi, menter qe i olter (comè i mitoconder, i cloroplasts, i perossisoma e i lisosoma) i pœl vesser tants fess, anca centener o mier. Intra i prencepai orgenei de le cellule eucariotege g'è:

  • Nucli cellular: l'è el center de informazion de la cellula, al g'ha denter i cromosoma e l'è el lœg indov qe se fa squase tœta la replegazion del DNA e la sintes del RNA. El nucli l'è sfereg e l'è separad del citoplasma de una membrana dobia.
  • Mitoconder: i fa sœ l'enerjia per la cellula; i è orgenei qe i è bon de auto replegar-s per division binaria; i g'ha un DNA so de lor. I mitoconder i è importants fess perqè denter de lor sœced la respirazion cellulara, cond jenerazion de enerjia per fosforilazion ossidativa, indov qe la se forma la adenosina trifosfad.
  • Cloroplast: istess qe i mitoconder, i se auto replega e i g'ha un DNA so de lor. Ind i cloroplast, qe i se cata doma ind le piante e ind le alge, sœced la fotosintes clorofilliana, indov qe l'enerjia de le spere del sol le se dopera per far sœ i carboidrads.
Sqema del sistema endomembranos
  • Reticol entoplasmateg: el reticol endoplasmateg l'è una red de trasport per le molecole, qe al ie mena de ça e de là ind la cellula. Al g'è in do forme: el RE rugos, indov qe al g'ha tacad in su la superfix i ribosoma, qe despœ de hvid fait sœ le proteine al ie bat denter del reticol, e el RE liss, indov qe al ge i ha miga.
  • Sistema del Golgi: la fonzion primaria de qell sistema qé l'è qella de processar e impaqetar sœ le macromolecole compagn de le proteine e dei lipids qe i se sintetiza ind la cellula.
  • Lisosoma e perossisoma: i lisosoma i g'ha denter i enzima dijestiv, e i perossisoma i pœl bater fœra dei toseg (perossids).
  • Centrosoma: i centrosoma i è i organizador del citosqeleter; i fa sœ i microtubol de la cellula e i direziona el trasport a travers del reticol endoplasmateg e del aparad del Golgi. I è fondamentai per la division cellulara.
  • Vacuol: i vacuoi i ciapa denter i prodots de scart e qei delle piante i salva l'aiva. I è descrivids despess comè spaze impienid de liqued, cond intoren una membrana. I vacuoi de piante e fonj i è de solit plu grands de qei de le cellule anemai.