Ombria pioverasgia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Modèll dell'ombrìa pioverasgia.

L'ombrìa pioveràsgia a l’è on fenòmen metorològich che ‘l se manifèsta in sul versant di montagn o di alter ostacoj geografegh, oppòst a i vent dominant. I montagn saren su el passagg di sistèma de nivol che menen di precipitazion, e fànn de manera che i precipitazion i succeden minga in su l’alter versant.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I barrer topografich, ghe sbarren el tragìtt ai corrent orizzontaj, e indusen i mass de aria a ‘ndà su adrée a i versant. L’aria calda e ùmeda, in de l'andà su adrée ai versant (sollevàss orografich), a on ostàcol orografich o 'na granda montagna, la se slarga e la se reffèggia, fin che la raggiòng el pont de rosada. Al pont de rosada, l'umidità la condensa in su la montagna e l’origina di precipitazion in sul versant soravènt e in su la scima de la montagna medèsima. Dòpo la pioeuva, l'aria la seguta a ‘ndà su per el versant, fin a la scima de la montagna e la va giò a vall. L'aria discendenta la se scalda, e quand con l’aument del valor del pont de condensa, l'aria la surbiss l’umidità che la gh’è (varda vent de favòni) in del versant sòtavent de la montagna, de manera de ingenerà ona region sècca[1].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) C. David Whiteman, Mountain Meteorology: Fundamentals and Applications, New York, Oxford University Press, 2000.