Favogn

De Wikipedia
(Rimandad de Favòni)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
'Me l'è che 'l fonziona el vent favogn e 'l sò opost, el Stau.

El favogn (ciamaa anca vent favogn, fagogn, favon, favonc, fogn o fogogn[1][2][3],favòni [4] ma anca vent negher[5]) a l'è on vent cald e secch che 'l pò presentass, con condizzion de temperadura diferent, in tucc i band de la cadena di Alp.

Genesi[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è on vent de crodada cold e secch, che 'l se presenta quand che ona correnta d'aria, in del superà ona cadena de mont, la perd ona part de la soa umidità in pioeuva, nev o olter. Quand che la correnta la va su in olt, defatti, l'aria la se slarga e la vegn pussee frèggia; poeu a poeuden verificàss duu lavor:

  • se l'umidità che gh'è denter la se spantega minga (e la resta in de la forma de 'na nivola), quand che l'aria la va giò per l'olter versant la se comprimm e la se scalda, e inscì la torna ai condizion de partenza;
  • se, inscambi, la condensa del vapor de l'aqua la va a finì in perzepitazion, se torna minga ai condizion de partenza, e l'aria la riva giò a vall cont ona temperadura pussee olta de quella de la partenza.

Per via del calor sconduu che 'l vegna boffaa foeura de la condensa de l'aqua, defatti, l'aria la se infreggia minga tant a la svèlta in de la salida. Poeu l'aria la supera la cresta e la va giò in bass per l'olter versant, e la se scolda per via de la compression adiabatega, e inscì la deventa colda e sècca, e la mena di dì de .

El favogn a l'è bon de svolzà i temperadur anca de 30°C in pochi or. Per 'sta resón i ghe disen "mangia-nev", perchè 'l fa deleguà la nev a la svèlta.

El favòni el pò capità domà se 'l vent el supera la cadèna montagnosa in manera perpendicolar, se de nò a ghe sarìss minga la compression, e in del caso de la Pianura Padana se parla de Sover.[6]

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termen "favogn" el riva del latin favonius. De quell termen chì i riven anca el todesch Föhn, el romancc favuogn e l'italian favonio.

Olter nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El favogn a l'è cognossuu anca con di olter nomm:

  • marin: Roree
  • vent de fevra: Gordun
  • vent del mar: Lugan
  • vent malsan: Brion
  • vent negher: Santa Maria Magior, Ausg, Rossa
  • vent original: Gandria

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Sandro Massera, Vocabolario del dialetto di Novate Mezzola, Ciavenna, 1985.
  2. LSI - Lessico dialettale della Svizzera Italiana, Belinzona/Lugan, 2004
  3. Giovanni Giorgetta, Stefano Ghiggi, Vocabolario del dialetto di Villa di Chiavenna, Sondri, IDEVV, 2010.
  4. Ambrogio Maria Antonini (1996). vocabolario Italiano Milanese (in italian e lombard occidental). Libreria Milanese, 183. ISBN 88-7955-083-7. 
  5. Giuseppe Magistris, Il dialetto vigezzino parlato a Santa Maria Maggiore e dintorni, Gravellona, Press Grafica, 2005
  6. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 245. ISBN 978-88-483-0758-1.