Nicolàus Copèrnich

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Nicolò Copèrnich)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Ritràt del Copèrnico

El Nicolò Copèrnich (latì: Nicolaus Copernicus; en polàch: Mikołaj Kopernik; nasìt a Toruń, ai 19 de febrér del 1473 – mórt a Frombork, ai 24 de màgio del 1543) l'è stàt 'n astrònomo polàch famùs per ìga portàt a l'afermasiù de la teorìa de l'eliocentrìsm, e 'l g'ha cuntribïìt isé a la Revulusiù astronòmica. L'è stàt apò a 'n prét, en giürìsta, en goernadùr, 'n astròlogo e 'n dutùr.

La sò teorìa - che la mèt el Sul al cèntro del sistéma de òrbite dei pianéti del sistéma solàr - la ciàpa dei elemèncc de la scöla gréca de Aristarco de Samo de l'eliocentrìsmo, la teorìa contrària al geocentrismo, che la mitìa 'nvéce la Tèra al cèntro del sistéma. El sò mèret isé l'è mìa l'edèa, zamò tiràda fò dei gréci, ma la sò demostrasiù rigurùza per mès de procedüre de caràter matemàtich.

Biografìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Toruń

Copèrnico l'è nasìt endèl 1473 endèla cità de Toruń, che fàa part de la Lega Anseàtica. Restàt òrfen dei töcc dù i genitùr, el vé adotàt ensèma ai sò fredèi del zìo de part de màder Lucas Watzenrode, che dòpo l'è deentàt èscof de l'Ermia.

Endèl 1491 el Copèrnico l'èntra 'ndèla Università de Cracòvia e 'l cumìncia a stüdià l'astronomìa sóta la guìda del sò profesùr Albert Brudzewski. De chèsto perìodo, e del sò ategiamènt envèrs chèsta scènsa, rèsta 'na quach descrisiù 'ntüziàsta che 'l g'ha fat endèi tèscc conservàcc endèla bibliotéca de Uppsala.

Dòpo de quatr'àgn, e dòpo de 'n perìodo cürt pasàt amò a Toruń, l'è nit 'n Itàlia, endóche 'l g'ha stüdiàt el dirìto a l'Università de Bologna (suratöt, el s'è dedicàt al dirìto civìl e al dirìt canònich, dàto apò la olontà del zìo èscof, che 'l la finansiàa, de fal deentà èscof apò a lü).

De revolutionibus orbium coelestium

A Bologna 'l encùntra Domenico Maria Novara de Ferrara, che l'ìa zà 'n astrònomo famùs, che 'l la fà deentà 'n sò aliévo e giü dei sò colaboradùr piö strècc. Con lü, entàt che 'l stüdiàa dirìto civìl a Ferrara (endóche 'l s'è laureàt), el Copèrnico 'l g'ha fat le prìme oservasiù 'ndèl 1497, isé come che 'l regórda endèl De revolutionibus orbium coelestium.

Endèl stès an, el sò zìo l'è stat numinàt èscof de Ermia e Copèrnico canònich a la catedràl de Frombork o Frauenburg; ma lü 'l preferés spetà 'n Itàlia che rìe l'An Sant, e ànse 'l và a Roma, endóche 'l g'ha püdìt oservà 'n eclìsi de Lüna e 'ndóche 'l g'ha tignìt de le lisiù de astronomìa o de matemàtica (de le quàle però gh'è restàt nisü framènt). A ciapà servése a Frauenburg l'è nat endèl 1501, ma 'l ghe restarà per póch dé, giösta 'l tép nesesàre per domandà, e otègner, el permès de turnà a nà 'n Itàlia e fenéser i sò stüde a Padova (ensèma a Fracastoro e Guarico) e a Ferrara (cità del sò maèstro, col Bianchini).

Ché 'l se laurea 'ndèl 1503 en dirìt canònich, e sèmper ché se pènsa che 'l g'hape lizìt le òpere de Platone e de Ciceróne sö le upiniù de i stüdiùs antìch söl müimènt de la Tèra. Endèl 1504 el vàmbia a mèter ensèma le sò oservasiù e le sò riflesiù che i éra dré a s-ciopà fò 'ndèla formulasiù de la sò teorìa.

Quan che 'l turnarà a Frombork el vegnarà numinàt mèmber del Capìtolo de Warmia, e 'l se 'nteresarà de la rifùrma del sistéma monetàre e 'l svelöparà 'na quàch stüde de economìa polìtica che 'l i a portarà a enuncià en anteprìma sèrte prensépe che pò i sarà riasumìcc endèla Lége de Gresham. Endèl 1516 el capìtol el ghe darà l'encàrech de aministradùr de le tère 'ntùren a la cità de Olsztyn, e chèsto 'l ghe darà maniéra de 'nteresàs de quistiù de catàst, giüstìsia e fìsco. Endèl castèl de Olsztyn, endóche 'l g'ha pasàt quàter o sich agn, el g'ha fat dele oservasiù 'mportànte e 'l g'ha scriìt 'na part de la sò òper pricipàla, el De Revolutionibus orbium coelestium. E l'è pròpe 'n chèsto castèl che se tróa amò 'ncö l'ünica tràcia vizìbil de la sò atività scentìfica: 'na tabèla che 'l g'ha fat sön de 'na parét de 'na lòza che 'l doperàa per oservà 'l müimènt aparènte del Sul entùren a la Tèra.

Endèl 1514 el g'ha dat fò ai sò sòci 'na quach còpia del Commentariolus.

Quàder del Jan Matejko che 'l rafigüra 'l Copèrnico
Cracovia: monümènt dedicàt al Copèrnico

Tóca spetà 'nfìna al 1536 perchè 'l sò stüde piö grant el pödes véser includìt endèna òpera finìda, e zamò de la prìma aparisiù la g'harà 'na risonànsa fòrte 'ndèi ambièncc académich de mèza Europa. De divèrse bànde del continènt gh'è riàa l'invìt a püblicà i sò stüde, ma 'l Copèrnico, e mìa a tórt, el gh'ìa póra de la reasiù a le sò edèe, perchè 'l se rindìa cönt che le nàa a destabilizà le conoscènse e le credènse ècie de sentenér de agn. El cardinàl de Capua, Nicola Schonberg el g'ha domandàt 'na còpia del manuscrìt, domànda che la g'ha spaentàt amò de piö 'l Copèrnico perchè se püdìa 'ntraéder en sègn de nervozìsmo de la Céza.

L'òpera, 'n realtà, l'ìa amò de fenéser e lü 'l ghìa gnemò ciapàt la deciziù de mandàl en stàmpa quan che, 'ndèl 1539, el matemàtich de Wittemberg Giorgio Gioacchino Retico l'è riàt a Frauenburg sö 'nsistènsa de Philipp Melanchthon, che 'l gh'ìa tiràt ensèma 'n grùpo de stüde che 'l cumprindìa dei óter scensiàcc. El Retico l'è restàt du agn en contat col Copernico come sò aliévo, e 'l g'ha discriìt endèl sò test Narratio prima l'esènsa dei stüde che 'l ìa dré a svelöpà.

Endèl 1542 Retico 'l g'ha püblicàt, col nòm de Copèrnico, en tratàt de trigonometrìa (dòpo 'ncludìt endèl segónt lìber del De revolutionibus) e 'l g'ha mitìt frèsa a chèl che oramài l'ìa deentàt el sò maèstro per la püblicasiù de la sò òpera. A la fì 'l Copernico 'l g'ha acetàt, apò per vìa de le reasiù, ergöne a favùr, dèle ótre cùtra, ma töte che dimustràa 'nterès, e 'l g'ha dat en mà el tèst al sò sòcio Tiedemann Giese, èscof de Chelmno, perchè 'l ghe la dàes al Retico, che 'l l'harès fat stampà a Norimbèrga.

'Na legènda la cönta che 'l Copèrnico 'l g'ha risiìt la prìma còpia stampàda de la sò òpera el dé stés che l'è mórt. El vegnarà sotràt endèla catedràl de Frombork.

El sistema eliostàtich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Reprezentasiù de l'univèrso eliocèntrich

El nösöl centràl de la teorìa del Copèrnico, el stà 'ndèl mèter el Sul al centro de le òrbite dei óter pianéti, e mìa la Tèra come che s'ìa sèmper pensàt prìma, alméno 'ndèla concesiù ricunusìda de le autorità. Chèsta teorìa l'è stàda ilüstràda endèl lìber De revolutionibus orbium coelestium (Dele revulusiù dei còrp celèscc) che l'è stat püblicàt l'an che l'è mórt. El lìber l'è 'l pónt de partènsa de 'na conversiù duttrinàla del sistéma geocèntrich a chèl eliocèntrich e la conté i elemèncc piö 'mportàncc de la teorìa astronòmica dei nòst tép, inclùza 'na definisiù corèta de l'ùrden dei pianéti, la revulusiù quotidiàna de la Tèra entùren al sò as e la precesiù dei equinòse.


Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]