Monument al Girolamo Savonarola (Ferrara)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Monument al Girolamo Savonarola a Ferrara

El monument al Girolamo Savonarola, opera del centes Stefano Galletti, el se troeuva in Piazza Savonarola a Ferrara.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El rapresenta el fraa drizz in su ona meda de legna che la fà pensà al falò indove che l'hann brusad, coi brasc a la manera d'on fraa 'dree a declamà. L'è in pee sora on basament quadrangolar.[1]

El monument a l'è stad inaugurad el 23 de masg del 1875 (IV centenari del famos concitadin Ludovico Ariosto) denanz del prenzip Umberto I, del scultor Giulio Monteverde, del poeta Aleardo Aleardi e del sindich de Firenze Ubaldino Peruzzi.[2][3]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Desgià che la soa zità natal la gh'haveva nan'mò rendud omagg al Savonarola,[2][4] in del 1867 a l'è stad istituid on comitad, che 'l gh'haveva 'me president l' Anton Francesco Trotti, per ricordà el fraa, che a quii temp là la soa figura l'era tornada in auge grazzie ai aveniment risorgimentai e al clima antipapal.[2] E concors l'ha menad Ferrara al livell di alter zità, compagn per esempi de Roma, che inanz de lee i haveven promovud la costruzzion de monument celebrativ per mez d'on concors a livell nazzional.[4] De poeu d'havé otegnud i finanziament necessari, grazzie a la contribuzzion del Comun, de l'Aministrazion provincial e di privad, in del 1870 el Comitad ferrares l’hà publicad on concors nazzional che gh’hann partecipad des scultor, sotopost al giudizzi di professor de l'Academia Albertina, catada foeura per havégh pussee de imparzialità de giudizzi.[2] In del 1871 l'è stad elensgiud el Galletti[5] che, on quai temp pussee tard, l'ha tacad i lavorà cont el sgiovàss de la collaborazzion del marmorin bolognes David Venturi, che l'ha fad su el basament a du color e la cinta de colone piscinine.[2]

El proget del Galletti[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Academia Albertina l'ha catad foeura la proposta del Galletti, che la s'è distinta di alter per via de l'atenzion a la resa de la facia e per la positura enfatica di brasc a la manera de vun che l'è 'dree a declamà, compagna del Gioacchino Ventura vegnud prima de lù, asca la resa realistica de la pieghetadura indove che 'l «rend ben el carater del marter italian de tut rispet. I sò moviment a inn nobil, sever, pien de vita; in lor a se ved el personagg rapresentad con evidenza de espression. Noeuva e adata la composizzion del zocol (basament), in sul qual la figura la ponda».[2][6] Inveci a l'è stad criticad el basament, «pesant e trop largh», che donca el gh'haveva de vesser fad su de noeuv.[2]

Circa trent'ann pussee tard, in del necrologi del Galletti, la stessa testada che l'haveva prodot di elogi in ocorenza de l'inaugurazzion[7] inveci l’ha criticad tut el compless, a confrontàll con di opere pussee fortunade del pont de vista stilistich, compagn che ‘l sò Guercino[8] piazzad a Cento o el Cavour metud a Roma.[9]

Restavor[Modifega | modifica 'l sorgent]

El monument a l'è stad danegiad in del cors di bombardament de la Seconda guerra mondial tant in del mant 'me in de la man manzina. In di ann cinquanta del Noeuv-cent, i man a inn stade restaurade de diversi artista, in fra i quai el scultor forlives Giuseppe Casalini[10] e 'l voghentin Giuseppe Virgili.[11]

In de l'autun del 1992 a l'è stà an'mò sotopost a restavor per netàll de la polver e del smog, smorbàll, giustà ona quai descoesion e per fàgh el restavor de la man, a quii temp là de noeuv oget de vandalismo.[2]

A l'inviada del 2021 a l'è comenzada on'altra campagna de restavor, semper per la netada e 'l consolidament dell'opera.[12][13][14]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Ingegno e sentimento, p. 170.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Eror de sintassi: Eror in l'utilizazzion del marcador <ref>: a l'è stad indicad nissun test per el marcador Scardino93
  3. Ingegno e sentimento.
  4. 4,0 4,1 Ingegno e sentimento, p. 106.
  5. Ilaria Francia. Galletti Stefano. 15 Giugno 1832 - 5 Luglio 1905. URL consultad in data 8 aprile 2021.
  6. Ingegno e sentimento, pp. 106-107.
  7. Gazzetta ferrarese, 23/5/1875 citada in Modell:Cita articolo in Bollettino della «Ferrariae Decus», 31 de masg 1993, Ferrara.
  8. Confront fad anca in di critiche pussee recente «nagot de creativ el ven a voltra foeura che ona retorega storico-celebrativa spantegada e fina-mai voeuja», Modell:Cita articolo
  9. Gazzetta ferrarese, 6/7/1905, citada in Modell:Cita articolo in Bollettino della «Ferrariae Decus», 31 de masg del 1993, Ferrara.
  10. Disegnar la Scultura, pp. 22-23 e 47.
  11. Arianna Fornasari, Giuseppe Virgili - Prima ipotesi di catalogo completo, Ferrara, Liberty house, 2014.
  12. ferrara24ore.it. Restauro della statua del Savonarola con enzimi e nanotecnologie, entro gennaio al via i lavori. ferrara24ore.it, 5 gennaio 2021. URL consultad in data 16 aprile 2021.
  13. Redazione. Imprenditore pagherà il restauro del Savonarola - Art bonus, il Comune decide di estendere la raccolta fondi alle statue di Ponte San Giorgio. estense.com, 30 settembre 2020. URL consultad in data 16 aprile 2021.
  14. Ferrara, statua del Savonarola: l'omonimo ristorante pagherà il restauro. lanuovaferrara.gelocal.it, 30 settembre 2020. URL consultad in data 16 aprile 2021.

Bibliografia (ordin de temp)[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Modell:Cita articolo
  • Modell:Cita articolo
  • Ingegno e sentimento - La scultura di Stefano Galletti, Bergamo, Bolis, 1995.
  • Lucio Scardino (a cura di), Disegnar la Scultura - Primo quaderno dello statuario Stefano Galletti, Ferrara, Liberty house, 2007.

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]