Metropolitana de Praga

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Metropolitana de Praga
Prag Metro Logo.svg
Prague Metro between Luziny and Hurka.jpg
Tipolojia metropolitana
Stats Flag of the Czech Republic.svg Cechia
Territore Praga
Vertura 9 magg 1974
Part de Prague Integrated Transport
Linie 3
Operador Prague Public Transit Company
Sit ofiçal www.dpp.cz/en/
Treni 730
Scartament 1435 mm
N. stazion e fermade 61
Lungeza 65,2 km
Passajer 1 454 240 per dé
530 797 600 l'ann
Traçad
istruzion 

La metropolitana de Praga (in cecch Metro v Praze) a l'è la metropolitana de la capital ceca. Fada su in del 1974, incoeu la cunta 3 lign, pussee vuna in progett, e 61 stazion. A l'è el sistema pussee doperaa in Europa quell de cinch.

Informazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red, gestida de l'ent publich Dopravní podnik hlavního města Prahy che 'l gestiss tucc i servizzi de la città, l'è compognuda de trè lign e 61 stazion, de che trè a hinn de interscambi. Dal 1993 a l'è possibil scambià cont el servizzi ferroviari suburban de Praga e cont di parchegg. El servizzi a l'è vert di 4-5 a mezzanocc, de nocc a l'è sostituii di tram notturn. I segnai a hinn per la pupart in lengua ceca anca se l'è in progett de mett i cartej multilengov almen in del center.

La red a l'è fada su a forma de triangol e la pupart di stazion a l'è fada cont ona banchina a isola e 'n unich tunnel per tucc i binari. La pupart del trasciaa a l'è faa in tunnel, anca se gh'è di tratt in viadott.

Lign[Modifega | modifica 'l sorgent]

I lign a hinn:

Linia Percors Inaugurazion Ultima estension Longhezza in km Numer di stazion Viaggiator in milion Temp de
percorrenza
Linia A Nemocnice MotolDepo Hostivař 1978 2015 17,2 17 0,276 30 min
Linia B ZličínČerný Most 1985 2001 25,7 24 0,404 42 min
Linia C HájeLetňany 1974 2008 22,4 20 0,53 35 min
Total: 65,3 61

Material rotabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

El servizzi a l'è faa con dò tipi de treni a cinch cass, 265 unità del tipo M1 e 465 del tipo 81-71M

Metro M1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Metro M1 (Praga).

El Metro M1 a l'è doperaa dal 2000 in su la linia C.

81-71M[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Škoda 81-71M.

I 81-71M a hinn di evoluzion di Metrovagonmash 81-717/81-714, tìpich del Blocch Oriental, cont on motor noeuv. A hinn doperaa dal 1996 in sui lign A e B.

Vegg treni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prima eren doperaa:

  • 81-71, doperaa in sui lign A e B e poeu modernizzaa
  • Ečs, doperaa in su la linia C.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se 'l sistema indeperluu a l'è assee recent l'ideja de 'na metropolitana a Praga a l'è del 1898, fada del Ladislav Rott che l'ha parpognuu de doperà i scav giamò faa per fà la metropolitana. On'altra proposta l'è rivada in del 1926 e, anca se tucc du a hinn staa incagaa, han daa on impuls per l'ideja.

In di agn '30 a '40 el sistema, on mes'ciott in tra servizzi ferroviari suburban e premetro, a l'era giamò pront ma a l'è staa minga faa su per la guerra e poeu per la povertà de la neonassuda Cecoslovacchia.

In del 1967 scomincen a fà su Hlavní nádraží per ona red de tram sotterranea, ma i sovietich deciden de fàgh fà ona metropolitana classica. El 9 de magg 1974 scomincia el servizzi ordinari in su la linia C. El 22 de febrar 1990 13 stazion cont di nomm ligaa al comunism a hinn mudaa in nomm politicament neuter.

In l'agost 2002 la red a l'è colpida di luvion e dannegiada per pussee de 200 milion de dollar. Anca in del 2013 a gh'è di dagn, pussee contegnuu, per i luvion.

Progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è in progett la linia D, bloeua, per conligà el center città cont i zon a Sud de Vršovice, Krč, Libuš e Písnice, cont 10 stazion de che 2 de interscambi. La linia la gh'avarà de vèss fàda su in tra el 2019 e 'l 2023.

Se parla anca de la linia E, 'na linia circolara. Se parla anca de slongà la linia A a l'Aeroport Václav Havel, ma l'è pussee probabil che la sia fàda 'na ferrovia.

Biliett e anonzij[Modifega | modifica 'l sorgent]

La metropolitana la gh'ha minga di tornej e gh'è di controllor in sui treni e in sui banchinn, sia borzoà sia in uniform, che controllen i biliett. El biliett normal, per 90 menut, el costa 32 CZK, e gh'è anca quell de 30 menut a 24 CZK. A gh'è di biliett turistich per 24 or (110 CZK) e 3 dì (310 CZK). A l'è possibil anca crompà l'abonament de on mes (550 CZK), trii mes (1480 CZK) o l'annual (3650 CZK).

La metropolitana a l'è anca famosa per i sò annonzij, despess i primm fras in cecch che la gent la sentiss. El pussee famos a l'è "Ukončete, prosím, výstup a nástup, dveře se zavírají" ("Per piesee, finii de saltà su e andà giò che i port se saren"). Alter fras doperaa a hinn "Vystupujte prosím vpravo, ve směru jízdy" ("Sortii in del lat drizz"), "Konečná stanice, prosíme, vystupte" ("Capoligna, per favor sortii") e "Přestup na linky S a další vlakové spoje" ("Interscambi cont lign S e alter servizzi ferroviari").

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]