Mariozz
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Edmund_Blair_Leighton_-_The_Wedding_Register.jpg/400px-Edmund_Blair_Leighton_-_The_Wedding_Register.jpg)
El mariozz[1] (o smariozz e smariazz, o sposalizzi o anca matrimoni) l’è un’instituzzion sozzial che la creja un ligam de marid e mojer intra dò persone. A l’è recognossud de la sozzietaa – prenzipalment per via de us e costum – ma anca diretament cont una desposizzion legal. El mariozz l’istabiliss intra i duu spos – e, ind un frach de cas, anca pœu intra i fameje soe de lor chì – una quantitaa de obligazzion e drizz che muden ind i diferente sozzietaa. Ind una fœusgia compagna, i union matrimoniai permeten de lesgitemà la procreazzion e la dozzion di fiœui, segonda i regolament che gh’è.
La pupart di sposalizzi la consist ind una cobia che la se da di promisse, la se ofriss di cadò (oferte, anei, usadei simbolegh, fior, daner e vestiment) e ind una proclamazzion publega del mariozz faita de una figura de autoritaa che l’ha zelebrad l’union. De solit, i spos scernissen per l’ocasion del vestiari partigolar, compagn de un vestiment bianch bianchent per la sposa. Musega, poesie, orazzion, e lecciure de di test religios inn sovenz part de la zeremonia.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Wedding_ring_Louvre_AC924.jpg/270px-Wedding_ring_Louvre_AC924.jpg)
I evidenze che inn vegnude a voltra sugerissen che el mariozz el gh’haiva pu o manca 4350 agn[2] e che el prim mariozz registrad el saja del 2350 iEC,[3] e l’è deventad un’instituzzion popolara intra i Sgiudee antigh, i Gregh e i Roman.[2] Per mejere de agn indree – segonda la pupart dei antropolegh – i fameje eren faite su de di grup pu o manca organizad che toveven denter infinanca trenta persone, con devers homen e fomen e i sò fiœui. Quand che i casciador-regojer s’inn stabilid ind i zivilizazzion agricole, la sozzietaa la gh’ha havud besœugn de strucciure sozziai pussee concrete. La prima testimonianza documentada di zeremonie de mariozz che la liga insema un hom e una fomna la riva su de la Mesopotamia. Ind el cors de zentenere de agn, el mariozz el s’è evolud ind un’instituzzion ben spantegada ind i zivilizazzion antighe, anca se, al temp, el gh’haveva poch a vedé con l’amor e la religion.
El fin prenzipal del mariozz l’era quell de meter insema i done coi homen, e donca de garantì la paternitaa di fiœui; de facc, intravers el mariozz, la dona la deventava una proprietaa de l’hom. Ind i zeremonie de smorosament de la Grezzia antiga, un pader el dava in sposa la fiœula cont i parolle de chì adree: “Te doo in mojer la mè tosa cont el fin de prodù dessendent lesgitem”.[4] Di bande di Sgiudee antigh, i homen podeven anca maridàss con pussee de una fomna; i Gregh e i Roman podeven tœùss di sgimache o indà a baltroche, quand che i sò fomen eren constrensgiude a stà a cà a curàss de cà e fameja. Se i done eren minga bone de insgenerà de fiœui, i homen podeven mandàj indree a la fameja soa de lore e tœù in mojer vergun d’olter.[3]
Element comun intra i colture
[Modifega | modifica 'l sorgent]Un poo de colture hann dotad el tradizzional costum ozzidental del “mariozz bianch”, indova che la sposa la se vestiss de bianch e la se met adoss un vell. La tradizzion l’è staita popolarizada del mariozz de la resgina Vitoria.[5] Un quajvun el dis che la scerna de la resgina de meter su una soca bianca el podariss vesser stait nomà un segn de strambaria, anca se l’era provabilment un quajcoss influenzad di valor sò de lee che enfatizaven la purezza sessual.[6]
L’usasg dei anei l’è de un frach de temp part di mariozz religios in India, Europa e Amerega, ma l’orisgen de la tradizzion l’è nò ciara. La fin de la zeremonia l’è marcada de l’usanza de tiràgh adree el ris ai spos – un simbol de prosperitaa e fertilitaa[7] – o oltre sorte de somenza in tut l’Ozzident,[8] ma anca in India[7] e in Malesia.[9] In tante colture ai spos ghe se tira adree anca i scarpe.[10]
Depos de la zeremonia, la sgent la se trœuva anca per majà, situazzion indova vergun el pœul fà su un descorrer in onor di spos, compagn del testimoni de l’ispos o del bobà de la sposa.[11] De solit, marid e mojer ballen insema e, semper insema, i tajen sgiò la torta.
Deciarazzion di drizz de l’hom
[Modifega | modifica 'l sorgent]![]() |
«Artigol 16
|
(Deciarazzion universal di drizz de l’hom[12])
|
Referenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 3 pag. 51
- ↑ 2,0 2,1 the origin of marriage & should women still change their surname? (en).
- ↑ 3,0 3,1 The history of marriage | Ince | In any case.
- ↑ Meaning and Purpose (en-US).
- ↑ Why Do Brides Wear White?.
- ↑ Otnes, Cele & Pleck, Elizabeth (2003). Cinderella Dreams: the Allure of the Lavish Wedding, p. 31. University of California Press, Berkeley.
- ↑ 7,0 7,1 B Singh (2013). Marketing strategies of rice exporters.
- ↑ (2018) "Western Folklore", Introduction to Western Culture, 163–187. DOI:10.1007/978-981-10-8153-8_6. ISBN 978-981-10-8152-1.
- ↑ Abd. Razak Aziz, Awang Azaman Awang Pawi (2016-12-01). "Redefining Malay Food in the Post Malaysia's New Economic Policy (NEP)". Journal of Tourism, Hospitality & Culinary Arts (JTHCA) 8 (2).
- ↑ Britain), Folklore Society (Great (1895). Publications (in en).
- ↑ [1] Arqiviad qé: [2]
- ↑ Deciarazzion universal di drizz de l’hom
Ligam de denter
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligam de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su mariozz
Wikiversità el gh'ha dent risorse su mariozz
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su mariozz