Massimilian Stampa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La torr del Palazz Stampa de Soncin

El Massimilian Stampa (1494 - Milan, 19 de giugn 1552) a l'è staa 'n nòbel italian, Castellan del Castell Sforzesch e marches de Soncin.

Fioeu de 'na familia de bancher, el se mett subit in la politega del Ducaa de Milan e 'l deventa assee important ma quand che 'l moeur el Franzesch II Sforza el decid, dòpo de avè provaa a salvàll cont on matrimoni combinaa de la Cristina de Danimarca cont on fioeu del Duca de Savòja, de affidà el Ducaa a la potenza pussee vesina, ciovè el Sacher Roman Imperi, per provà a guarnànn l'independenza, e 'l consegna el Castell Sforzesch al Carlo V d'Asborgh, che in cambi el ghe dà el feud de Soncin e la castellania del Castell. Giamò prima l'eva otegnuu el Castell de Cusagh e i feud de Melz e Gorgonzoeula, passaa poeu de l'Imperator al nòbel spagnoeu Antonio de Leyva ma poeu tornaa al Stampa. Pocch prima del passagg de Milan al Regn de Spagna, a l'è nominaa anca scior de Castellasc de Corbetta, Rivolta d'Adda e Tromell. El moeur in del 1552 e l'è regordaa soratutt, a Milan, per el Palazz Stampa de Soncin, faa fà su de luu e progettaa del Cristofor Lombard. A Soncin, inveci, l'era deventaa propietari del local castell, faa du del 1473 del Galeazz Maria Sforza e restaa ai Stampa finna al 1876 quand che 'l daree marches, el Massimilian Ceser, el scernìss de donàll a la città, che 'l ghe fa on restaver, menter tucc i alter proprietà passen a ona nevoda maridada cont i Casaa.

El titol el passa al fredell Ermes, menter el castell de Cusagh el va a la miee Anna. La nevoda Marianna de Leyva a l'è regordada 'me la Monega de Monscia del Lissander Manzon.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]