Massa muleculara

De Wikipedia
(Rimandad de Massa molecolar)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

La massa moleculara d'un cumpost chimigh (ciamada anca pes mulecular) è la massa de dumà una mulecula de quel cumpost lì, espressa in ünità de massa atomiga (o UMA o dalton) o - 'me che'l süced de solet in chimiga- in g/mol se se riferissum a un nümer de l'Avogadro de mulecul. La massa muleculara la se pö cüntà 'me la soma di mass atomigh de tücc i atum che furmen la mulecula.

Per esempi, una völta che se cugnussen i mass de l'idrogen (1,0079 u) e de l'ussigen (15,9994 u) la massa muleculara de l'aqua (H2O) a l'è:

2 × 1,0079 u + 15,9994 u = 18,0152 u

I mass di mulecul vann de valur piscinit 'me quela de l'H2 (2,0158 u) a sentenn de mijaja de u per i macrumulecul 'me i pulimer, i pruteinn e i acid nücleigh. Per dagh un'ideja de la massa d'una mulecula piscinina, 'me quela de l'aqua, tegnì cünt che 1 u = 1,66054*10-27 kg, dunca in d'un gram d'aqua gh'è pressapoch 3,34*1022 mulecul.

Per i cumpost chimigh minga mulecula e in particula per i cumpost jonigh e i zwitterjun, se pö minga parlà propi de massa muleculara, ma pütost de massa o pes furmula, in riferiment a la soma di mass atomigh di atum de la so furmula minima.

Per esempi, per el sulfaa de sodi la furmula minima a l'è Na2SO4 e dunca el pes furmula a l'è:

2 × 22,98977 u + 32,06 + 4 × 15,9994 u = 142,04 u

Una quantità in gram d'un quaj cumpost ingual al so pes mulecular (o pes furmula) al gh'ha dent 6,022*1023 (el nümer de l'Avogadro) de mulecul de la sustanza, che in del SI a l'è ciamada mol).