Malinconia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Dettali de la scultura del ses’cent Deposizion de Crist, indoe l’è figurada la Maria Maddalena ind on stat de profonda malinconia.
Almeida Júnior - Saudade (Longing) - Google Art Project

La malinconìa a l’è on'emozión contraria de la giòia e de la felicità. La pò vèss sentida in condizión normàj, in del temp de la vita de tucc i dì, oppùr la pò vèss càosada d’on avvenimént assosènn drammàtich, compàgn de ona pèrdita, on lutto o 'na scomparida. A l’è voeuna di "ses emozión fondamentàj" descrivùd del Paul Ekman, insèma a la felicità, la rabbia, la sorpresa, la pagura e ‘l desgùst[1].

El momént de la malinconia el rappresenta l’incónter tra el desideri e i sò limit pròpi. A l’è minga l’estèrno che in d’ona quàj manera el segna el confìn del desideri, ma puttòst a hinn quèsti lìmit a fà su el desider medésim. L’accettàa i nòster lìmit el iutta d’ona quàj manera a superà la malinconìa.

Quèll sentimént chì l’è soratùtt di artista, che vann adrée a cercà de superà lor medésim. Tanti pittór, poèta, musicista i hànn prodòtt i sò òper pussè bèll in di momént de gran malinconia.

La malinconia a l’è 'n sentimént fisiològich se l’è confinàa in di situazión limitàd. Se quèsta situazión chì la và adrée per di perìod longh se parla diversamènt de depressión.

La malinconia l’è minga conligàbil direttamént a la depressión, comunque la pò vèss intesa come ‘l prenzippi d’on mal fìsìch e de la ment compàgn de la depressión, per quèst l’è de toeu in considerazión a la giusta manera. La malinconia la pò anca vèss menada del vèss minga soddiffàa o del ‘vègh nò portà innánz in la pròpia vita di scèrni e di decisión significatìv.

In del Vangel del Luca (Luca 22:45) di scolár dormìven per via de la malinconia; quèll esempi chì l’è bon de fa comprénd el podè, in on cèrt sens, de quèll setimént/emozión chì, de toeu via la fòrza, Donca la malinconìa la se pò trasformà de sempliz conseguenza a la càosa de l'impossibilità se svòlg di attività e la pò dagh l’inviada a ‘n cìrcol viziós.

Neuroanatomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second l'American Journal of Psychiatry, la malinconia associada a di "cressimént de l'attività bilaterál in vesinanza de la scòrza temporál de mèzz e de drèe, del cervellètt de fianch, del vèrmen cerebellàr, del cervèll de mèzz, del putamen e del nucli caudàa[2]. El Pardo e i sò collégh hinn stàa bon de provocà la malinconia cont el domandàgh de pensà a di ròbb malincònich, i hànn rilevà la malinconìa in del cervèll cont el doperà la tomografia a emission de positroni (PET). Hann osservàa on aumént de l'attività del cervèll in la scòrza inferiora e in quèlla orbitofrontal bilateral[3]. Ind on studi che l’induseva malinconìa in di soggètt a fàgh vedé di tochèj de film de emozión, la sensazión a l’èra correlada a di aumént significatìv de l’attività regionál del cervèll, soratùtt in la scòrza prefrontal, in de la región ciamada area 9 del Brodmann e in del tàlam. On aumént significatìv de l’attività l’è stàa notà anca in di struttùr temporàj anteriór bilateràj [4].

Segn fisiologich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Popeou[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grandèzza del popoeu la pò vèss on indicatór de la malinconia. Ona espression facciál malinconica l’è giudicada pussée maliconica quand che 'l popoeu l'è piscìninn [5]. La grandèzza del popoeù d'ona persòna la ven pussée piscinina quand che se varden di facc malincònich con di popoeu pussée piscinìtt. Nissùn effètt compàgn inveci el càpita quand che i persònn verde di espressión nèuter, felìs o inrabìd [5]. El grad maggiór de la somiglianza del contègn di popoeu d’ona persòna con chi d’on àltra persòna a l'è 'n segnàl del pontèg maggiór d’ona persòna in di confront de l’empatìa [6].

Tòno de la vos[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el Swati Johar, la malinconìa a l’è on'emozión "reconossùda di sistèma attuàj de elaborazión di dialoghi con la vos"[7]. L'energia quadratica media, el silenzi intra i paròll e la freguenza di paròll hinn stàa consideràa come di misùr ùtil per distingù la malinconia di àlter emozión [8]. La malinconia l’è comunicada soratùtt per mèzz de la sbassada de la media e la variabilità de la freguenza fondamental (f0), oltra che vèssegh associada a 'na fòza de la vos pussée bassa e con di sbassàd de f0 in del cors del temp[9][10]. El Johar el sostén che "quand che ‘n quidùn l’è malincònich el fa on discórs adasi e bass cont ona energia débol a l’alta freguenza àudio". A l’istèssa manera "el stat de la malinconìa el pò vèss reconossùu per mèzz de l'andà adasi, de la velocità del parlàa e del tòno medi pussée bass"[7].

La malinconia l’è, inscì come l’è stàa dìtt del Klaus Scherer, voeuna di "emozión pussée riconossùd de la vos umana", ancabén el tass de reconossimént el sìa "generalmént on poo inferiór de quèll de l'espression facciál". Ind on studi del Scherer, l’è vegnùu foeura che in di paés occidentàj la malinconia la gh’aveva el 79% de possbiltà de vèss reconossùda cont el reconossimént facciál e ‘l 71% per mèzz de la vos, inveci in di paés minag minga occidentàj i risultàa éren del 74% in del primm cas e del 58% in del segónd[11]</nowiki>.

Muscoladura faccial[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tutta la muscoladura faccial a l’è tirada denter in del cors d’ona espressión de malinconia: i mùscol pèrden de rigidità, di vòlt i manifèsten mancanza de espressivitàa, la front la tend a increspàss, i àngol de la bocca varden vèrs el bass.

De fioeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

La malinconìa l’è ‘n'esperienza comuna de fioeu. Di famili pòden ‘vègh ona régola pu o men consapévol segond la quàl la malinconìa l’è "minga permettuda"[12], ma ‘l Robin Skynner l’ha suggerìi che a fà inscì i podarìen comparì di problèma, cont el dì che con la malinconia "scancellada", i persònn pòden diventàa superficiàj e ciapà la manìa[13]. El pediatra T. Berry Brazelton el suggerìss che a reconòss la malinconia el pò fa insegnàgh ai famili a andagh contra di problèma di emozión pussée gravi.[14].

La malinconìa a l’è ona part del procèss normàl del fiolin che ‘l se separa d’ona simbiosi iniziál con la mader e ‘l ven pussée indipendént. Ògni vòlta che ‘n fiolìn el se separa on zicch pussée, lù e lee le gh’avarà de andagh contra de ‘na pìccola pèrdita, Se la mader la permettarà nò che i cruzzi minór sìen vivùu, el fioeulìnn el podarà mai imparà la malinconia in deperlùu [13]. El Brazelton el dìss che el vèss tròpp de luna bòna per on fiolìn, el ghe fa pèrd l’importanza de l’emozión de la malinconìa [14]; e la Selma Fraiberg la suggeriss che l’è important a rispettà el diritt de on fiolin de saggià ona pèrdita in manera complètta e profonda [15].

La Margaret Mahler l’ha consideràa la capacità de sentì la malinconia come ‘n risultàa emotìv, a l’oppòst, per esempi, de la superattività irrequiètta[16]. El Donald Winnicott l’ha vist a l’istèssa manera in la caragnada malinconica la radìs psicològica de esperiénz musicàj preziós in del cors de la vita futura. [17].

Strategij de andagh contra[Modifega | modifica 'l sorgent]

I persònn i ghe vann contra de la malinconia in manera divèrsa, e lee l’è ‘n’emozión importanta degià che la iutta a motivà i persònn a sconbatt la situazión de lor. Di meccanismi per andagh contra gh’hànn denter: l’ottegnì ‘n suppòrt sociál e/o passà el temp con un animál domèstich[18], fà 'na lista, o mèttes adrée a 'na quàj attività che l'erpimma la malinconìa [19]. ‘Na quàj persòna quand che la se sent malincònica, la pò vèss sòlita a tràss foeura d’on ambiént sociàl, de manera che ciapà el temp per tiràss foeura de la malinconìa.

Ancabèn la sìa vun di sentimént che i persònn voeuren mandà via pussée, di vòlt la malinconia la pò andà innànz pròpi grazie ai strategìj doperàd per andagh contra de lee, come ‘l ruminà, "negà i pròpi pènn", o l'isolàss in manera fissa[1]. La terapia cognitiva e de la condotta la suggerìss inveci de sfidà i pròpi pensèr negatìv, o de programmà on quajcòss de positìv come distrazión come àlter manér de andàgh contra de la malinconia,. [1]

El fàgh attenzión e 'l portà pazienza con la pròpia malinconìa, per i persònn el pò vèss ancasì 'na manera de imparà cont el sentìss sol [20], e ancasì el suppòrt emotìv per iuttà i persònn a stà con la soa malinconìa el pò vèss ùtil [13]. Quèlla maera chì de andagh incontra a la malinconìa l’è alimentàda de la convinzión che la pèrdita (quand ch ’a l’è sentuda con tutt el coeur) la pò mena a stà ben de noeuv cont a vedè la vita ind on'altra manera e a ‘n noeuv impègn cont el mond de foeura. [21].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 Daniel Goleman, Emotional Intelligence, London, United Kingdom, 1996.
  2. R.D. Lane, E.M. Reiman, G.L. Ahern, G.E. Schwartz e R.J. Davidson, Neuroanatomical Correlates of Happiness, Sadness, and Disgust, in American Journal of Psychiatry, vol. 154, nº 7, luglio 1997, pp. 926–33, DOI:10.1176/ajp.154.7.926, PMID 9210742.
  3. J.V. Pardo, P.J. Pardo e M.E. Raichle, Neural correlates of self-induced dysphoria, in American Journal of Psychiatry, vol. 150, nº 150, maggio 1993, pp. 713–9, DOI:10.1176/ajp.150.5.713, PMID 8480815.
  4. M.S. George, T.A. Ketter, J.I. Parekh, B. Horwitz, P. Herscovitch e R.M. Post, Brain activity during transient sadness and happiness in healthy women, in American Journal of Psychiatry, vol. 152, nº 152, marzo 1995, pp. 341–51, DOI:10.1176/ajp.152.3.341, PMID 7864258.
  5. 5,0 5,1 Neil A. Harrison, Tania Singer, Pia Rotshtein, Ray J. Dolan e Hugo D. Critchley, Pupillary contagion: central mechanisms engaged in sadness processing, in Social Cognitive and Affective Neuroscience, vol. 1, nº 1, 1º giugno 2006, pp. 5–17, DOI:10.1093/scan/nsl006, PMC 1716019, PMID 17186063. URL consultato il 21 giugno 2018.
  6. Neil A. Harrison, C.E. Wilson e H.D. Critchley, Processing of observed pupil size modulates perception of sadness and predicts empathy, in Emotion, vol. 7, nº 4, novembre 2007, pp. 724–9, DOI:10.1037/1528-3542.7.4.724, PMID 18039039.
  7. 7,0 7,1 Swati Johar, Emotion, Affect and Personality in Speech: The Bias of Language and Paralanguage, Springer, 22 dicembre 2015.
  8. Serdar Yildirim, Murtaza Bulut, Chul M. Lee, Abe Kazemzadeh, Carlos Busso, Zhigang Deng, Sungbok Lee e Shrikanth Narayanan, An acoustic study of emotions expressed in speech (PDF), in ISCA, 2004, p. 1. URL consultato il 20 giugno 2018.
  9. Łukasz Stolarski, Pitch Patterns in Vocal Expression of "Happiness" and "Sadness" in the Reading Aloud of Prose on the Basis of Selected Audiobooks (PDF), in Research in Language, vol. 13, nº 2, 2015, pp. 141–162, DOI:10.1515/rela-2015-0016. URL consultato il 20 giugno 2018.
  10. Jo-Anne Bachorowski, Vocal Expression and Perception of Emotion (PDF), in Current Directions in Psychological Science, vol. 8, nº 2, 20 aprile 1999, pp. 53–57, DOI:10.1111/1467-8721.00013. URL consultato il 21 giugno 2018.
  11. Klaus R. Scherer, Vocal communication of emotion: A review of research paradigms, in Speech Communication, vol. 40, 1–2, 2003, pp. 235–6, DOI:10.1016/S0167-6393(02)00084-5. <nowiki>
  12. Karen Masman, The Uses of Sadness: Why Feeling Sad is No Reason Not to be Happy, Allen & Unwin, 21 luglio 2010.
  13. 13,0 13,1 13,2 Families and How to Survive Them, 1994.
  14. 14,0 14,1 T. Berry Brazelton, To Listen to a Child, 1992.
  15. Selma H. Fraiberg, The Magic Years, New York, United States, 1987.
  16. The Psychological Birth of the Human Infant: Symbiosis and Individuation, London, United Kingdom, 1975.
  17. D.W. Winnicott, The Child, the Family, and the Outside World, United Kingdom, Penguin Books, 1973.
  18. Bos, E.H., Snippe, E., de Jonge, P. e Jeronimus, B.F., Preserving Subjective Wellbeing in the Face of Psychopathology: Buffering Effects of Personal Strengths and Resources, in PLOS ONE, vol. 11, nº 3, 2016, pp. e0150867, DOI:10.1371/journal.pone.0150867, PMC 4786317, PMID 26963923.
  19. Why It’s Import to Express Your Sadness. ottobre 2018
  20. Aliki Barnstone, New England Review (1990–), in Spring, vol. 21, nº 2, 2000, p. 19, ISSN 1053-1297, JSTOR i40009359.
  21. Michael Parsons, The Dove that Returns, the Dove that Vanishes: Paradox and Creativity in Psychoanalysis, London, United Kingdom, Routledge, 13 agosto 2000.

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]