Lucille Teasdale-Corti

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
La Lucille Teasdale-Corti de zùena

La Lucille Teasdale-Corti (Montréal, 30 de zenér del 1929Bezàna, prim de Óst del 1996) l’è stàcia öna dutùra, öna chirürga e öna misiunària quebecuàza.

I sò stöde[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è nasìda a Montréal, in del Québec, ü di stacc del Canadà, ol 30 de zenér del 1929 e l'éra chèla di quàter de sèt is-cècc; sò pàder 'l fàa 'l droghér e sò màder la fàa la dòna de cà e la gh’à üt la éta rüinàda da la depresiù[1].

De s-cètina l'à stödiàt di mòneghe al Pensionnat Du Saint Nom de Marie e zamò lé la gh’éra egnìda l’idèa de dientà dutùra: de fati, pròpe a scöla, l’à ‘ncontràt di misiunàrie apéna turnàde 'ndré de la Cina che i contàa sö de cóme i famèe cinéze i völìa adöma di s-cècc màs-cc e de cóme i bötàa ‘n de la römeta i s-cètine. I misiunàrie i ‘ndàa isé a sircà ‘n de la röméta i s-cetìne per salvàle, cüràle e tiràle grànde; con chèsto ezèmpe sóta i öcc la Lucille l’à decidìt che la sarès dientàda dutùra pò a lé, isé quàndo l'è cresìda l’à stödiàt medezìna a l'Üniersità de Montréal, ‘n d’ön’època ‘ndóe de dòne chi fàa la dutùra ghe n’éra ‘n gir gran póche.

Ol Piero Corti[Modifega | modifica 'l sorgent]

Finìda l’üniersità l’è ‘ndàcia a laurà a l’ospedàl Sainte Justine pour les Enfants de Montréal, l'à cominciàt la scöla de specializasiù per dientà chirürga e pròpe al Sainte Justine la cognusìt ü dutùr lumbàrt, ol Piero Corti, che al Sainte Justine l’éra drè a specializàs in radiologìa e anestezìa. Prèsto i dò i s'è ‘namuràcc e prìma de partì per turnà a Milà ol Piero Corti ‘l gh'à domandàt se la ölìa pasà 'l an al èstero ubligatòre per finì la specializasiù ‘nsèma a lü ‘n d'ün ospedàl in Ügànda che l’éra apena stài dervìt fò. La Lucille Teasdale prìma la gh’à respondìt de nò e ‘l l’à lasàt partì per Milà, dopo di chè, ‘ntàt che l’éra dré a preparàs per indà a stödià 'n di Stacc Ünìcc per fà lé l’an a l’èstero, l’à cambiàt idéa e la gh’è curìda dré al Piero Corti e ‘l prim de mas del 1961 i è ateràcc insèma a Entebbe, alùra capitàl del Ügànda amò ‘n di mà di Inglés, per spostàs pò a Lacor, ü paizèl a 11 km de Gulu in del teritòre de la tribù Acoli.

Pròpe a Lacor la Lucille Teasdale e ‘l Piero Corti i s’è spuzàcc ol 5 de dezèmber del 1961, lé i à pasàt töt ol rèst de la sò éta e sèmper a Lacor ol 17 de noèmber del 1962 l’è nasìda la Dominique Corti, la s-cèta de la Lucille e del Piero, s-cèta che i nìgher del pòst i à söbet ciamàt Atim, che ‘l völ dì nasìda de luntà de cà e l'è alùra che la Lucille l’è dientàda per töcc la Min Atim, cioè la màder de chèla che l'è nasìda de luntà de cà.

L'ospedàl de Lacor[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Lucille intàt che la cüra di s-cetì ügandés

In del 1959 ol Giovanni Battista Cesana, misiunàre combonià de Lèch e èscof de Gulu, l'à fài nas ol Saint Mary's Hospital a Lacor e 'n del 1961 l'à invidàt ol zùen dutùr Piero Corti a ciapà servése al Saint Mary's Hospital. Quàndo 'l Piero Corti l'è riaàt insèma co la Lucille Teasdale, a spetài gh’éra adóma 5 mòneghe misiunàrie comboniàne e 'n del ospedàl l’indàa adöma ol repàrt de maternità, menimà i óter repàrcc i éra amò de finì o de fà sö[2].

Ol Piero e la Lucille i à tacàt söbet a laurà cóme dutùr, ma da söbet i s'è metìcc ach a sircà sö i sólcc per fà 'ndà e per slargà 'l ospedàl. In del 1965 l'è egnìt prónt 'l repàrt de chirürgia co la sò sàla operatòria a dù tàoi, in del 1973 i à dervìt fò öna scöla de infermér e l'an dòpo i à dervìt dù ambulatòre in del circondàre, ü a Opit e ü a Pabbo, pò 'n del 1976 ün óter a Amuru e de lé a öna quach agn chès-ce ambulatòre i è dientàcc di ospedài picinì.

Zamò dés agn prima però, 'n del Avrìl del 1966 in de la capitàl Kampala, gh’éra stat ü cólp de stat che l'à dacc ol vìa a trènt agn de guère e guerìglie, prima adóma tra ügandés e pò da la fì di agn '70 ach co la Tanzània. Pròpe da la fì di agn '70 infìna al 1989 l'ospedàl de Lacor l'è stacc sachegiàt tàte e tàte ólte, pò i ambülatòre - ospedài de Obit, Pabbo e Amuru i è stài sachegiàcc, isé de spèss che i 'ndàcc a la malùra e i stài bandunàcc, fò sùra la Lucille e 'l Piero i à ris-ciàt de ès copàcc, menimà dutùr e dipendèncc del l'ospedàl i è stài rapìcc di guerigliér piö d'öna ólta.

In töte i manére l'ospedàl de Lacor in di agn '90 l'l gh'éra l'istès 450 lècc e 400 dipendèncc, quàze töcc ügandés, gh'éra ü repàrt de chirürgia II con dò sàle operatòre e tace óter repàrcc e 'n del 2000 pròpe in del ospedàl de Lacor, per la prima ólta al mónt, l'è stài pusìbel diagnosticà e stödià öna 'nfesiù de Ebola. In del 2007 e in del 2008 l'ospedàl l'à cüràt 300.000 persùne, con 40.000 ricoveràcc e 5.000 operasiù.

Dutùra in Ügànda[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di prim agn in Ügànda la Lucille Teasdale la s'è troàda a laurà quaze desperlé per 12 ùre e piö al dé, la s'è dàcia de fà suradetöt per ötà i màme e i s-cetì e pròpe per chèsto la gh'à üt ol sò bèl defà per salvài da:

- la caghèta, che i ciapàa come negót, dezà che de spès i màme i ghe dàa de bìf a i s-cècc del àqua spórca, isé la Lucielle e 'l Piero i à metìt in pé di córs de medezìna in di paìs per insegnàga a i màme come comportàs co i s-cècc picinì;

- l’Ebino, paròla Acòli che la öl dì chèl che ‘l rìa, espresiù dovràda da la zét del pòst per ciamà öna ‘nfesiù che la copàa tàce s-cècc. Quàndo a i s-cècc i ghe cresìa i décc e i ghe se sgiunfàa i zenzìe, i genitùr de sólet i a portàa da ü striù e chèsto per fàghei ègn fò ‘l ghe teàa i zenzìe con d’ü ciót o con di arnés del gèner, isé che de spès i ghe egnìa di ‘nfesiù e la seticemìa che i a copàa.

Quando pò gh'è s-ciopàt fò la guèra la dózìt dientà ach öna dutùra de guèra, cioè cürà i tànce ferìcc che i riàa de töte i bànde e che de spès i éra di soldàcc s-cetorlècc, i stèss che öna quàch agn prìma l'éra fài nas i ghe tùrna söl lècc del ospedàl co la divìza.

L' Aids[Modifega | modifica 'l sorgent]

A la fì di agn ’70 la Lucille l'à cominciàt a ‘ncorzès che tàce soldàcc ferìcc e malàcc che i riàa sö i sò lècc i gh’èra ol sarcòma de Kaposi, malatéa che la ghe somèa al càncher, ma che de chèle bànde lé la s’éra mai vésta prìma e che la desfàa del töt ol sistéma imünitàre. Ol Piero ‘l gh’à alùra parlàt de öna nöa malatèa, ciamàda HIV o AIDS, ma la Lucille l'è stàcia contagiàda l'istès, fòrse dal sanch d’ü soldàt ferìt ‘ntàt che l’éra dré a operàl a öna gàmba, fòrse da i schìde di òs di sò malàcc.

Ol 26 de setèmber del 1983 Lucille e Pietro i é stacc riceìcc dal Papa Gioàn Pàol II in Vaticàno e pò i è 'ndàcc a Londra ‘ndóe l’imunòlogo Anthony Pinching l'à troàt che la Lucille l’éra sieropositìa e ‘l gh’à dacc dù agn de éta, ma l’à mia negàt che l'avrès pödìt pò campà ü bèl tòch de piö, dezà che a l’època se saìa póch o negót sö l’Aids. Defati la Lucille l’à lauràt amò 13 agn, ach se a fadìga, in del sò ospedàl.

I öltem agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1993 ü giornalìsta del Reader Digest l’à vizitàt l’ospedàl de Lacor e l’à scricc di artìcoi sö la Lucille, de lé a póch, in del 1994, l’è riàda öna trup de la televisiù canadéza che l’à facc ü docümentàre sö la éta de la Lucille, docümentàre che l’à facc ol gir de töte i televisiù del mónt e ‘n del zögn del 1995 ol goèrno canadés l’à ‘nvidàda a turnà per öna quach dé 'n Canada, ‘ndoé l’è stàcia premiàda dal prim ministèr e festegiàda in di stràde de la sò sità, Montréal, ma chèl che piö gh’à facc piasér l’è stacc turnà in de la sò ègia scöla de quando l’éra picinìna per parlàga ai s-cetìne.

Turnàda in Ügànda l’à ciapàt amò a laurà e a operà, fìna che la malatéa ghe l'à permetìt. L’è mórta ol prim de Óst del 1996 a Bezàna 'n Lumbardéa, 'ndóe l'éra egnìda per fas cürà, dòpo i operàt piö de 13.000 persune.

La fondasiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1993 la Lucille e 'l Piero Corti i à dervìt fò, prìma a Montréal e pò a Milà öna fondasiù, la Lucille Teasdale and Piero Corti Foundation, isé che l'ospedàl de Lacor 'l pödès indà 'nàcc ach dòpo de lùr.

Per saìn de piö[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol sito del fondasiù Lucille Teasdale and Piero Corti Foundation: http://www.fondazionecorti.it

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Michel Arseneault, Un sogno per la vita- Lucille e Piero Corti, una coppia di medici in prima linea - Paoline Editoriale Libri, Türin, 2004
  2. Deborah Cowley, Lucille Teasdale: Doctor of Courage, XYZ Publishing, 2005, ISBN 1-894852-16-8