Lodewijk Woltjer

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Lodewijk Woltjer, conossud anca conl nom de batalia de Lo (Noordwijk, 26 de avril del 1930 – Ginevra, 25 de agost del 2019[1]), l’è stad on astronom, antropologo e professor universitari olandes. L’ha studiad a l’università de Leida, indove che l’ha otegnud el dotorad in del 1957 sota la guida del Jan Oort, cont ona tesi concentrada sora la strutura del camp magnetich de la Nebulosa del Granchio. Del 1975 el 1987 l’ha quatad la carega de diretor sgeneral de l’European Southern Observatory (ESO). In seguit l’è stad president de l’Union astronomica internazzional del 1994 al 1997; l’ha lavorad insema a la specola de Arcetri eal 1997 al 2004.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Otegnud el dotorad, el Woltjer l’è andad inanz coi so ricerche in astrofisega teorica e fisica del plasma cont el concentrà i sò studi sora i quasar, i rest de supernova, el camp magnetich stellar e galatich.

Emigrad in di Stat Unid e in seguit a du incarich de ricerca post-dotorad in di università di Stat Unid, l’è tornad a l'Università de Leida in del 1959 come professor de astronomia. Du ann pussee tard l’è diventad professor de astrofisica teorica e fisica del plasma, e l’ha quatad l'incarich fina al 1964. In tra ‘l 1964 e ‘l 1974 el Woltjer l’ha lavorad a la Columbia University di New York, prima al coo del dipartiment de astronomia del 1964 al 1974, poeu come Rutherfurd Professor of Astronomy, l'ha quatad la catedra de astronomia intitolada a l'astronom e pionier in astrofotografia Lewis Morris Rutherfurd. L’è stad editor de la rivista The Astronomical Journal del 1967 al 1974.

Nominad diretor sgeneral de l'ESO in del 1975, l’ha modellad l'organizazzion segond on'ambizzion unica, cont el sostegnì i desvilup tecnich interni partid con la sponda del CERN. In seguit l’ha promovud di collaborazzion vigorose con l'industria e i istituzzion de ricerca astronomica europee. L’ha vincolad l'acetazzion de la direzzion de l’ESO a la creazzion d’on dipartiment scientifich a l'ESO medem col fin de ancorà el mester de l'organizazzion in la comunità europea.

Woltjer a l'inaugurazzion de la sede d ll'ESO a Garching, in del 1981[2]

In del cors di sò tredes ann de diretor sgeneral, l’ESO l’è diventad l'istituzzion de class mondial che l’è incoeu. La contribuzzion finanziaria di sò Stat member l’è cressuda vistosament in del cors del sò mandad. L'Italia e la Svizzera s’inn sgiontad a l'organizazzion in del 1982[3], e poeu, di alter stat d’Europa. El telescopi MPG-ESO (Max-Planck Gesellschaft) de 2,2 meter e ‘l Swedish-ESO Submillimetre Telescope, incoeu decommissionad, sota la soa guida i hann vist la prima lus a l'osservatori de La Silla insema a ona serie semper pussee ampia de istrumentazzion avanzada.

El New Technology Telescope (NTT) l’è stad progetad grazzie ai quote de adesion fornide de Italia e Svizzera al moment de la sò adesion a l'ESO. Lo Woltjer l’ha cread anca el dipender reciprocament con l'Agenzia spazzial europea (ESA) per via del Center di coordinament europeo per el Telescopi Spazzial Hubble, che l’ha decidud de ospità a la sede dell'ESO a Garching. In del cors del mandad ESO, el Woltjer l’è anca stad in del consili de aministrazzion de la rivista Astronomy and Astrophysics.

De mazina: Lodewijk Woltjer, Harry van der Laan, Catherine Cesarsky, Tim de Zeeuw e Xavier Barcons a la cerimonia del meter sgiò la prima pieja de l'ELT, in del 2017

El sò contribut principal a la ricerca astronomica el resta el proget concetual del Very Large Telescope (VLT) descrivud, in quant ai carateristiche pussee importante, in del sò Blue Book[4] e poeu aprovad del Consili ESO in del 1987. El noeuv sit de l’osservatori l’è stad scernid foeura in su la montagna del Paranal per el sò insister. In del proget VLT, el Woltjer el gh’ha tirad denter la fatibilità d’ona manera interferometrica, un'opzion che a quii temp là l’era minga stada acetada cont on a brasc avert de tuta la comunità scientifica ma che in seguit la s’è rivelada un’intuizzion vincenta e rivoluzzionaria. Al dimetes de la guida de l'ESO domà de poeu de havé otegnud l'aprovazzion unanim di Stat member per el proget VLT[5], el Woltjer l’è diventad president de l'Union Astronomica Internazzional e in seguit l’ha quatad la carica de President del comitad consultiv di scenze spazziai de l'ESA[6]. L’è stad determinant in del desvilup de la European Astronomical Society (EAS), che i sò lezzion (lecture) annuai, an'mò incoeu, i gh’hann el sò nom. L’è stad onorad con la medaja Karl Schwarzschild de l'Astronomische Gesellschaft (Società Astronomica Todesca) e l’è stad member d’ona fila de academie scentifiche nazzionai.

Ona curiosità: con l'andà inanz di ann, l'oeugg dester del Woltjer l’è restad danegiad fina a l’inrobiment, e l’ha perdud la vision de on oeugg; el Woltjer l’ha descrivud la soa manera personal de determinazzion de la distanza in manera compagnd e la parallasse dinamica.

El Lodewijk Lo Woltjer l’è mort el 25 de agost del 2019 a 89 ann.[7] A gh'è stad dedicad l'asteroide 3377 Lodewijk.

Onorificenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) Lodewijk Woltjer (26 April 1930 - 25 August 2019). URL consultad in data 13 novembre 2019.
  2. Mess24.
  3. (EN) Italy became the 8th member of ESO, when it joined in 1982.. URL consultad in data 13 novembre 2019.
  4. BlueBook.
  5. (EN) In Memoriam Lodewijk Woltjer. 28 agosto 2019
  6. (EN) Interview with Lodevijk Woltjer. settembre 1995
  7. Lodewijk Woltjer ci ha lasciato. 28 agosto 2019
  8. 8,0 8,1 (EN) [https://www.eso.org/public/italy/about-eso/dg-office/lwoltjer/ Prof. Lodewijk Woltjer ESO's Director General from 1975 to 1987]. URL consultad in data 12 novembre 2019.
  9. (EN) Benjamin Apthorp Gould Prize. URL consultad in data 12 novembre 2019.
  10. (EN) Conferenza di Lodewijk Woltjer a JENAM 2010. 1 febbraio 2011

Opre[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Roger-Maurice Bonnet, Lodewijk Woltjer, Surviving 1,000 Centuries: Can We Do It? (in en), Springer, 2008. 9780387746333
  • Lodewijk Woltjer, Europe's Quest for the Universe (in en), EDP SCIENCES, 2006. 2-86883-813-8

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]