Locomotiva RhB Ge 6/6 II

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
RhB Ge 6/6 II
Locomotiva eletriga

Locomotiva in stazion
Agn de costruzion 1958, 1965
Agn de esercizi 1958-
Quantitaa produxida 7
Costruidor SML, Brown, Boveri & C., MFO
Lungeza 14'500 mm
Largeza 2'650 mm
Scartament 1'000 mm
Massa a vœd 65 t
Classificazion di locomotive Bo'Bo'Bo'
Potenza continuativa 1'776 kW
Sforz trazion massem 213,9 kN
Velocitaa massema omologada 80 km/h
Alimentazion ~ 15 kV 16⅔ Hz
Tipolojia de motor 6 x 8SW570

La locomotiva RhB Ge 6/6 II a l'è 'na locomotiva elettrica pesanta de la Ferrovia Retiga a scartament metrich, doperaa soratutt per tirà di treni merci.

In la classificazion svizzera di rotabij el voeur dì che l'è 'na locomotiva a scartament redutt (G), alimentada elettricament (e) e che la gh'ha ses ass, tucc motor e che l'è la segonda locomotiva de l'azienda con 'sti caratteristegh.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di agn '60 la red la cress inscì tant che i precedent Coccodrill e Ge 4/4 I eren puu boni per gestì el servizzi indeperlor.

Con la costruzion de la central elettriga de la Bregaja l'è deventaa necessari menà finna a 1'000 t per dì de ciment e la Retiga la gh'ha avuu donca de besogn de 'na locomotiva che la fuss bona de spostà 250 t in sui pendenz del 3,5% de la linia de l'Albula.

I primm dò a hinn staa consegnaa in del 1958 di produttor, SLB, BBC e MFO in d'on orden de 230'000 franch ciascuna, i alter hinn staa consegnaa in del 1965 e hinn costaa 200'000 franch pussee ciascuna.

Us[Modifega | modifica 'l sorgent]

In princìpi eren doperaa per tirà di treni svelti in su la linia de l'Albula ma del 1993, quand che hinn entraa in servizzi i Ge 4/4 III han taccaa a sostituij e s'hinn trovaa a tirà di treni merci in su la red principal de la Retiga, foeura che per la linia de l'Arosa. L'è però possibel vedè, rarament, di treni passegee tiraa de 'sta locomotiva.

La locomotiva 704 "Davos" la sarà conservada in futur 'me vettura storega.

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per i sò temp l'èra 'na locomotiva fiss innanz e che la gh'eva la pupart di ròbb al stat de l'art cont di trasformator e di motor de trazion universai.

I motor e i dò carrej esterni podeven vess scambiaa cont i Ge 4/4 I e la cobbia in tra i dò metà la permetteva domà on moviment vertical.

I primm dò locomotiv gh'even 'na porta denanz e trii veder, menter quej dopo la gh'even no. I port a hinn staa soldaa pocch dòpo ma l'adeguament complett el gh'è staa domà in di agn '80.

In del 1985 hinn staa picciuraa de ross, che l'ha sostituii el verd classegh e in del 1998 a hinn staa dotaa del noeuv pantograf monobrasc.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Belloncle, Patrick (2005). Das grosse Buch der Rhätischen Bahn: 1889–2001 [The Big Book of the Rhaetian Railway: 1889–2001]. Kerzers: Edition Viafer. ISBN 3952249408.

Àlter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]