Licee Cantonal de Lugan

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Licee

El Licee Cantonal de Lugan a l'è vun di Licee del Canton Tesin, el prim che l'è stad fad su in del Canton, sit in sui rive del Lagh, a la fin del Cassaraa.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1852 el Gran Consili el scerniss de secolarizà i istitut de istruzzion e donca el fa su el Licee Cantonal, a Lugan, e ses ginnasi per tut el Canton. Istitutid per volontà soratut del Steven Franscin e del Carla Catani, ghe dann subet 'n impronta assee tecnega e scentifega, tant de tacàgh una scoeula per camaster, che la deventarà poeu per ingegner tecnegh, perchè voleven fà sortì el Canton del so stat de arretrateza economega. I prim agn del licee inn stad gram, vist che la sgent la sutava a andà in di istitut catolegh, ma cont el temp el fa pussee de sucess. In del 1904 l'è spostad in d'un noeuv palazzi, progetad de l'August Guidin.

La filosofia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Catani, Franscin e Lavizzari eren esponent del penser liberal e laicista e pontaven a reversà el monopoli ideologich che 'l gh'haveva la Gesa, a quell temp istrutora de la pupart di ticines, donca hann mitud l'insegnament de 'na filosofia empiristega e antimetafisega: l'evoluzzion del programa de filosofia l'è andad compagn de quell de l'evoluzzion de la politega del Canton: dopo del 1865 l'è andada dree a 'na vision kantiana e poeu a 'na vision storicista, tute con l'oposizzion di conservator.

Quand che, in del 1877, vann al poder, fann propi una "contrareforma" del licee, a meter su 'me diretor un prevet, e tachen a insegnà una vision del mond catolega e anti-modernista, roba che la va inanz fina a la revoluzzion liberal del 1890.

Diretor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Romano Amerio, Il Palazzo degli Studi di Lugano. 1904-1979, Lugano, 1979, OCLC 635851753.

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]