Isolin (Angera)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
L'Isolin veduu de Angera.

L'Isolin (italian: Isolino Partegora) l'è on scoeuj piscinin che 'l se troeuva in del Golf de Angera, in sui riv del Lagh Magior. L'è l'unega isola del Verban che la se troeuva in del territori lombard.
El se troeuva a poch desenn de meter de la costa, e l'è squasi tutt circondaa de cannee che lassen libera domà la riva a sud. A ovest a gh'è 'l Sass Margonin (o Sass Margonee), ona preja eratega.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se dis che in su l'Isolin se sien fermaa i fradei Giuli e Giulian: lor duu i eren ormai stracch in del sò girondà per l'Italia a fà su di ges, e voreven fermàss lì per spettà la ciamada del Signor. Ma ona matin el Giuli, ciappaa de spiret profetegh, el gh'avaria dit al fradell: On lov e ona golp chichinscì farann strage de carni inocent. Slontanemmes!. E infatti in del 1066 on "lov" (el vescov Guido de Velaa) e ona "golp" (Oliva de Vavassori, la soa donna) gh'hann faa coppà el ceregh e marter Ariald de Cusciagh.

Al de la legenda però, l'Isolin l'è cognossuu per ona descoverta scientifega ben importanta. L'è staa chì che el quatter de november del 1776 el Lissander Volta, ospet de la fameja Castion, intant che l'era dree a rugattà cont on baston in de la palù che la circondava la banda nord de l'isola, l'ha notaa la sortida de gas del fond del paltan: l'ha regolt in d'ona quai boteglia e, in di dì dopo, l'ò staa bon de provocà la combustion del sò contegnuu. L'ha ciamaa aria infiamabela quell gas che, pussee tardi, el saria staa ciamaa "metan".

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]