Instabilità convettiva

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Instabilità convettiva, marcada ind la region rossa (àrea positiva), in sul nomogramma de l'Herlofson.

L’instabilità convettiva, in meteorologia, l’è la situazion de l’atmosfera quand che la gh’hà ona inversadura tèrmica con base in quòta, e sòta de lee a gh’è de l’aria satura e sora de lee a gh’è de l’aria sècca. L’instabilità la se manifèsta quand che l’aria l’è sforzada a levà su quand che l’incontra on ostàcol orografich, de già che la base de l’inversadura tèrmica (ch'a l'è ùmeda) la vegnarà frèccia men in prèssa de quèlla de sora (sècca), per la resón che quand che se reffrèggia l’aria satura la succed la condensa, e per mèzz del procèss de la condensa el se libera el calor scondùu de condensa ciapàa su de l’aria che donca la se scalda o comunque la ven frèggia men a sveltà rispètt a la situazion che se la fudèss sècca. A la fin el succed che l’inversadura tèrmica, che senza el sollevàss sforzàa, la sarìss ‘na condizion de atmosfera del tutt stabil la se trasforma in instabilità condizional. [1]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

+ Instabilità atmosferega

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 279. ISBN 88-483-1168-7.