Industria Macchine Elettroniche

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Industria Macchine Elettroniche (in lombard Industria Machine Eletroneghe, breviad IME) a l'è stada 'n azienda de informatega italiana, filial in origin de la Montedison.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fada su in del 1959 del Massimo Rinaldi 'me Transimatic, la partegniva al grup Edison, e la cambia nom in tra el 1963 e 'l 1964, e la gh'haveva sed in d'una zona industrial vesin a Pomezia, fada su cont i daner de la Cassa del Mezzogiorno.

In del 1964 l'azienda la dà foeura vuna di prime calcolatris eletroneghe a transistor del mond, la IME 84, progetada del Rinaldi midem, che la podeva fà i quater operazzion de bas con 16 zifer, oltra a l'elevament a potenza, e la doperava transistor al germani e memorie a nucli magnetegh. In del 1967 la vegn foeura la IME 26, pensada per i aplicazzion comerciai, che la suporta apena 12 zifer. Semper in del midem period la vegn foeura la IME 86, pensada 'me unità central per un sistema multi-component, a cje se podeven tacà varie periferighe, compagne de tastadure remote, stampant, modul de imission automatega e 'l Digicoder, che 'l permet de programàlla.

L'adio del Rinaldi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vers la fin di agn '60 se bandonen i transistor in favor di pussee economegh circuit integrad, con modell compagn de l'IME 120, IME 121 e IME 122, che resulten pussee piscinit ma gh'hann la midema logega di vegg modei. Propi in del 1969 el Rinaldi el molla l'azienda, a fondà l'INSEL S.p.A.. In del midem ann l'apena fada su Montedison la met tucc i so aziende eletroneghe, in tra de lor anca la Laben de Milan, in d'un unegh grup aziendal, ciamad Montedel.

In del 1971 la vegn foeura l'IME 514, machina de tavol scriventa, cont una stampanta inveci di classegh tubi Nixie. A partì del 1973 tachen a dà foeura calcolatris, a tubi florescent o scrivent, fondade in su di chip di marche foreste, compagne de AMI o Texas Instruments. Intorna a la mità di agn '70 tachen a vender calcolatris niponeghe, compagne di modei de la Busicom, e dann foeura anca una serie de calcolatris de sacoccia, semper giapones, ciamada "min IME".

Del 1973 hann tolt part anca al mercad di machine cuntabel, di ver e propi calcolator de bass cost pensad per el comerci, compagn de l'IME 10001, l'IME 10003 del 1975 e l'IME 10005, cont el letor di dischet de vot polles.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

A la fin del 1977 la Montedison la met la IME in liquidazzion, a sarrà la soa red comercial, e dopo de 'na vertenza sindacal l'è venduda, in del 1978, a la Mds Italia, che la ciapa la pupart di lavorent, cont un quajvun che 'l va in di alter azziende del grup Montedison.

L'azienda la gh'haveva de vesser salvada grazzia a di fond del Stat, che però riven no, e donca la pupart di lavorent resten in cassa-integrazzion, i alter inveci se ocupaven de l'import del Giapon. In del 1980 a l'è crompada de l'azienda pisana Elit-Micromegas, che la dedicarà el marchi IME a la produzzion de software de scritura per i elaborator eletronegh.

Prodot[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]