Hildesheim

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Hildesheim
Comun
Hildesheim - Bandera Hildesheim - Stema
Hildesheim - Sœmeanza
Hildesheim - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Hildesheim
Stat Germania
Land Niedersachsen
Distret
Circondari
Politega
Sindegh Ingo Meyer
(1º febrar 2014)
Territore
Coordinade 52°09′N 9°57′E / 52.15°N 9.95°E52.15; 9.95
OSM 1176503
Voltituden 78 m s.l.m
Superfix 92,29 km²
Abitants 101 858 ab.
(31 dicember 2022)
Densitaa 1103.67 ab./km²
Confin Harsum, Schellerten, Bad Salzdetfurth, Diekholzen, Despetal, Betheln, Nordstemmen e Giesen
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 05121
Codex postal 31101–31141
Sigla autom. HI
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Hildesheim - Localizazion
Hildesheim - Localizazion
Sit istituzional


Hildesheim (Hilmessen in bass todesch; Hildesia in latin) l'è ona città de la Germania central, cont ona popolazion de 99 390 abitant (dato del 31. des 2013).
La gh'ha el titol de Große selbständige Stadt ("granda città indipendenta").

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Hildesheim la se troeuva in del Land de la Bassa Sassonia. L'è foeura di distrett e l'è 'l capploeugh del circondari con l'istess nomm.
L'è traversada del fiumm Innerste, che l'è on affluent piscinin del Leine. A l'è a 30 km a sud-est de Hannover.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Domm de Hildesheim

Hildesheim l'è voeuna di città pussee vegg de la Germania del nord.
La città l'è vegnuda ona sede vescovil in del 815. In del 872 gh'è staa faa el primm domm, tutt in preja. In del 983 l'imperador Otton III el gh'ha daa el diritt de 'vèggh on mercaa. Per on bell poo de ann el capp de la città a l'è staa el vesch, fina a quand l'è staa faa sù on municippi. In del 1249 l'ha ciappaa el status de città. In del 1367 Hildesheim l'ha tolt part a l'Hansa. In del 1542 l'è passada a la Reforma Protestanta.
Duranta el Medioev (1235-1803) l'è stada on Principiaa vescovil, denter al Sacher Roman Imperi. per poeu vegnì part del Regn de Vestfalia. Dopo di guerr napoleonegh (1815) l'è entrada a fà part del Regn de Hannover, e l'è restaa inscì fina al 1866, quand che l'è passada a la Prussia.

El sò center storegh, vun de quei pussee conservaa de tutta la Germania, l'è staa traa giò del tutt di bomb che gh'hann tiraa addoss i Ingles el 22 de marz del 1945. Dopo la guerra l'è staa faa sù anmò compagn de prima.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]