Borineri (tromba d'aria)

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Gustnado)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


On Borinèri a Anadarko, in del Statt american de l’Oklahoma (1999).

In meteorologia on borinéri o trómba d’aria, a l’è on violent vòrtis d'aria che ‘l se forma sòta on cumulonemb e ‘l riva a toccà el soeul.

Distinzion in del dizionari[Modifega | modifica 'l sorgent]

La paròla ‘’’borineri’’’in lengua lombarda occidental, pussée in general, a l’è tuttamànch despèss doperada per designà ògni fenòmen meteorològich caratterizzàa de vent fòrt che despèss el compagna i temporaj, defatt la paròla in lengua lombarda occidental “borineri” la po’ vèss tradòtta cont i paròll italian equivalent in lombard a "temporalasc", "uragan" e "ventasc". [1] Second on significàa pussée limitàa la paròla ‘’’borineri’’’ la designa 'n qualsessìa fenòmen meteorològich indoe ch' el vent el pirla d’ona manera vorticosa, degià che tutcc e dò i paròll italian ”tornado” , “turbine” (che infra i sò significàa el voeur anca dì “tornado”) che designen el vòrtes a pedrioeù sòta i cumulonemb poden vèss tradòtt in “borineri”.[2]Di paròll pussée specifich per evità de fà casòtt poden vèss “tromba d’aria” che la designa pròppi el vòrtis d’aria a forma de pedrioeu (o tromba ch’a la gh’ha pressappòch l’istèssa forma de pedrioeu), oppur la paròla “tornado” ciapada de la lengua spagnoeula e poeu doperada in la pupart di lenguv del mond. [3]

Aspètt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèl che’l se ved a distanza de ona tromba d’aria in realtàa a l’è tutt quèl ch’el ven scisciàa su in del vòrtes o spostàa dal vòrtes, che ’l sia polver, acqua, sassée etcètera, degià che la tromba d’aria l’è vent che deperlù el sarìss no visìbel. La nivola a pedrioeu, la se forma perché l’aria aspirada la condensa in del vòrtes e l’è quèl che 'l se ved del borineri. Di vòlt, impunemànch el borineri el sia giamò attiv, la pò anca vèss nananmò visìbel oppùr a pò anca capità che la nivula la riva nò al soeul anca s’ el bornieri l’è sviluppàa perché arent al soeul gh’è on stratt de aria minga tant ùmeda che ‘l fa minga condensà l’aria. Poden anca vèssegh di casi indoe a gh’è domà la nivola a pedrioeu ma minga el borineri quand che chesschì el raggiòng nò el soeul. Quand che'l borineri el riva fin in tèrra, la se forma anca ona “nivola de sassée e polver” arenta al soeul. .[4]

Perchè el gh’ha la forma del pedrieou[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pression atmosferega in del pedrioeu l’è bassa dato che l’aria la ghe ven scisciada denter, la bassa pression la fa slargà l’aria, e l’espansión ne fa andà giò la temperadura; el raffreddament el porta donca a la condensa di gott che andarànn a fa su la nivola a pedrioeu. De sorapù la condensa la libera del calor sconduu e la contribuiss de sostegnì la bassa pression ind la tromba. El center de bassa pression ind la tromba d’aria el servìss de tegnì insèma la tromba, che al contrari la se slargarìss foeura fin anca a deslenguàss per via de la forza centrifuga. La pression l’è pussée bassa arént al soeul, e chesstchì l’è el motiv perché el pedrieoù el gh’ha la part pussée larga visin al fondament del cumulonemb e quèlla pussée strèccia al soeul. L’aria tirada su del vòrtes la se moeuv a spiràl intorna a la colòna de bassa pression e poe la va men in préssa e se slarga visin al fondament del cumulonemb. [5]

Classificazion second la fòrza distruttris[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un Borineri violent a Seymour in del statt american del Texas
On edifizzi danegiad d'on borineri F3 a Forney, Texas

La fòrza distruttris de 'na tromba d’aria a l’è calcolada second i sò durada, velocitàa e fòrza di vent. I tromb d’aria pussée distruttrìs a hinn generàa in di temporaj a super-cèllula, di cumulonemb meso-ciclònic fòrtissim che de sòlit i se sviluppen in di Statt Unìi (soratùtt in di zòn indoe l’atmosfera l’è caratterizzada da alta fòrbes del vent, di fòrt corrent a gètt in alta quòta, de 'na granda differenza infra i valor de umiditàa tra el soeul e la quòta e de 'n'alta differenza de temperadura tra i mass d’aria tiràa dent.[6]), e domà raramènt in Italia, bon de generà temporal e borineri de estrèmma potenza.

Ona tromba d'aria in media la dura tra 5 e i 15 minùt, ma di vòlt, la pò durà anca on'ora o pussée. La soa velocitàa de spostament la pò cambià in del sò tragìtt e l' è de sòlit comprésa intra 30 e 120km/h.[7]

La classificazion di tromb d’aria l’è fada second i dagn che fànn per mèzz de la Scala Fujita second la sò forza distruttris: [8]

Grad Dagn Velocitàa del vent[Km/H]
F0 DEBOL 64–116 km/h
F1 MODERAA 117–180 km/h
F2 SIGNIFICATIV 181–253 km/h
F3 FÒRT 254–332 km/h
F4 DEVASTANT 333–418 km/h
F5 INCREDIBIL >418 km/h

E peou a gh'è anca la Scala Fujita Avanzada (EF) che l'è pussée noeuva e precisa che la stima la clàss de la tromba d'aria second la massima ventada ind on period de temp de 3 second. La Scala Fujida Avanzada l'è stada ricavada in del 2007 a copnsideràa 28 divèrs indicador de dagn in su divèrsi tipi de edifizzi e apparècc.[9][5]

Grad Dagn Ventada de 3 sec(km/h)
EF0 PICCOL 104-137 km/h
EF1 MODERAA 138–177 km/h
EF2 SIGNIFICATIV 178–217 km/h
EF3 GRAVE 218–266 km/h
EF4 ESTRÈMM 267–322 km/h
EF5 CATASTRÒFICH > 322 km/h

Per ògni grad Fujita a gh’è on livèll de fòrza distruttris. El primm basèll l’è l’EF0 (ventàd da 104–137 km/h) che ‘l pò fagh dagn ai ràmm di alber, toeu su i copp di tètt, l’ùltim basèll l’è l'EF5 (>322 km/h) che i sò borineri hinn bònn de trà giò tuscòss, anca i edifizzi. Per de pu, per via de la crodada de la pression atmosferega che la succed in del cors de ona tromba d’aria violenta (giudicada ‘me circa 100 hPa in poch second) i struttur cìus, a causa de la differenza de pression tra de denter e de foeura, pròppi s’cioppen. I tromb d’aria pussée comùn hin quéj comprès tra i class EF0 e EF1, domà el 5% di tromb d’aria l’è classifica ‘me fòrt. Quèj devastant (EF4-EF5) hinn domà ona percentual infra el 1% e el 0,1%, donca hinn molto rar. [8]

Classificazion second el tipo de temporal[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el tipo de cèlllula de temporal indoe nassen, i tromb d’aria hinn classificàa inscì:

• tromb d’aria meso-ciclònich: se formen in temporaj a super-cèllula

• tromb d’aria minga meso-ciclònich: se fomen in qualsessìa tipo de temporal che ‘l sia nò ona super-cèllula.

Tromb d’aria meso-ciclònich[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tromb d’aria poden ingeneràss in tutt i tipi de temporaj, ma hinn pusée facil de ingeneràss in di super-cèllul perché la sò corrent ascedenta a l’è giamò girànt. La comparsa de la tromba d’aria la comenza cont la formazion de la nivola a pedrioeu al fondamént del cumulonemb o de la nivola a mur de la super-cèllula. I tromb d’aria da super-cèllula se fómen pussée facilmént in di super-cèllul madùr e anca in quéj ch’a hinn quasi adrée a deslinguass. Generalment de fa formà ona tromba d’aria in di supercèllul a gh’è besògn de 'na forta corrent ascedenta girànt, e quèst el succed quand gh’è 'n’alta fòrbes del vent e 'na forta differenza de pression infra de bass e de sora. La differenza de pression l'ingenera 'na correnta ascedenta fòrta che poe la sarà invidada a girà de bon per mèzz de 'na bòna forbes del vent, el giramènt l’è portàa de sora per mèzz de la forza de la corrent ascedenta. [10]

Tromb d’aria minga meso-ciclònich[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tromb d’aria minga meso-ciclònich se formen in del cors di moment pussée vigorós di temporaj a multi-cèlllula indoe dòminen i corrent ascendent, a partì da di linej indoe che gh’è la convergenza de mass d’aria che vegnen da divèrsi direzion e temperadur inscì de creà la vorticità che poeu, compàgn de quèl che ‘l succed per i tromb d’aria meso-ciclònich la ven tirada su adrée a la corrent ascedenta. Oltra i linej de convergenza di alter situazion che poden creà vorticità hinn i confin termich, o ben di zòn de territòri indoe a gh’è ona fòrta differenza de temperadura, che per esempi poden formàss ai pée di montàgn quand che in su 'na pianura calda ghe riven giò di montagn di corrent frécc che magara s’a hinn formàa per via de temporaj giamò succedùu in sui montagn. On’altra situazion bòna de creà de la vorticità hinn poeu i turborenz dent ind ona nivola a mensola. I condizion ideàj de fa sviluppà quej tipo de borineri chì hinn on bon CAPE, on CIN arent zero e 'n'alta differenza de temperadura vertical. Quéj tromb d’aria chì generalmént hinn pussée débol de quèj meso-ciclònich (poden rivà tutt’al pù a la categoria F2), van pussée adàsi (30-40 km/h) e hinn pussée strècc (50-150 m). [11]

Tromb marin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dò tromb marin denanz del pòrt de Genova – 7 de november del 2019

I tromb marìn hinn compagn de quèj che se sviluppen in su la terraferma ma succeden in sul mar o in sul lagh. A differenza però de quèj che succeden in su la terra i gh’hànn minga besògn de temporaj molto fòrt, degià che l’aria calda e ùmeda in sul mar, soratùtt d'estàa e autunn la pò ‘vègh molta energia e la vorticità l’è despèss pizzada da la presenza giamò de prima de vent girant che insèma con la corrent ascendenta fànn su la tromba d’aria.

Quéj tromb d’aria chì hinn generalmént pussée débol de quèj terrester (poden rivà tutt’al pu a la categoria F2), van pussée adàsi (20-30 km/h) e hinn pussée strècc (tutt’al pu 300m). Ancasì duren pòch (2-20 minùt) [12]

Fenòmen compagn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gustnado[Modifega | modifica 'l sorgent]

On gustnado

I gustnado hinn di fenòmen vorticos ma hinn nò di tromb d’aria, degià ch'a hinn di vòrtes che se fórmen arent al soeul ind la zòna indoe che' l front de rebùff el ven giò e 'na quaj sua part per qualsessia motiv (ostacol al soeul o impatt con di alter vent) la tacca a pirlà. [13]

Diavol de polver[Modifega | modifica 'l sorgent]

On diavol de polver

I diavol de polver hinn di vòrtes che se fórmen soratùtt in sul desèrt, hinn sostegnùu de corrent d’aria verticaj che se fórmen per vià del fòrt riscaldament del soeul in giornad cald. Duren tutt’al pu on quaj minut, e despèss hinn minga fòrt assée de fa dagn. El sò diametro el pò vèss tutt’al pu de 200 meter, anca on quaj centimetro. [14]

’Se gh’è de fa se gh’è on borineri[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Se a s’è adrée a viaggià, stii no in di macchin; fermii la machina e scappii ind on edifizzi robust o ind ona busa del soeul;
  • Cont la machina provìi minga a andàa pussée in prèssa del borineri, a l'è fàcil che lù 'l vaga pussee a la svèlta de vialter;
  • In casa stii lontan de pòrt e finèster, andii a mèttess on quaj sit pussée riparàa.[15]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (1870) Vocabolario Milese-Italiano (in italian e lombard occidental). Gaetano Brigola, ???. 
  2. Ambrogio Maria Antonini (1996). vocabolario Italiano Milanese (in italian e lombard occidental). Libreria Milanese, 515,523. ISBN 88-7955-083-7. 
  3. https://www.wikidata.org/wiki/Q8081#sitelinks-wikipedia
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 241. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  5. 5,0 5,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 242. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  6. Structure and Dynamics of Supercell Thunderstorms. National Weather Service. National Oceanic and Atmospheric Administration (2008-08-28). Recuveraa el 2009-12-13.
  7. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 243. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  8. 8,0 8,1 Fujita Tornado Damage Scale Storm Prediction Center. Accessed May 20, 2009.
  9. (EN) Enhanced Fujita Tornado Damage Scale. URL consultad in data 29 marzo 2018.
  10. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 246. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  11. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 250-252. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  12. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 264-265. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  13. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 244. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  14. Glossary of Meteorology, American Meteorological Society, 2000.
  15. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 264. ISBN 978-88-483-0992-9.