Gesa de San Peder Celestin

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa

La Gesa de San Peder Celestin a l'è una gesa de via Senad a Milan, un temp in su la sercia di Navili, che incoeu l'è in man a la gesa ortodossa copta.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1173 el comun ghe dà ai valdes un toch de terra inscì che poden fà su una schola per i so inconter e in del 1205 la comunità valdesa local la se destaca de quella francesa per deventà part di noeuv pover lombard. In del 1274 i visita el Peder de Morron, eremita che 'l deventarà Papa Celestin V, e 'l sarà fad un ospizzi. La passa in del 1317 ai benedetin de la congregazzion celestina, la gesa la restarà in legn fina al 1735, quand che el Mario Bianchi, architet roman, el renoeuva el sit cont una faciada in stil barochet compagna de quella de la Gesa de San Franzesch de Paola, che al temp a l'era stada minga fornida.

Vers i prim del '900 la faciada a l'è recostruida a partì de 'n calch in ciment desgià che quella originaria, in preja arenaria, l'era stada fada grama del temp atmosferegh. Ghe fann un noeuv restaver del 2007 al 2012.

La gesa copta l'hann dedicada al San March.

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

In stil barochet, la conserva di piture del Procacin e di maester fiamingh, e gh'è dent la tomba del Gaspar Asei, dotor lombard del cinchcent. El sit de l'absid a l'è partid del rest de la gesa de 'n iconostasi, roba comun in di rit ortodoss.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]