Và al contegnud

Gesa de San Materno (Milan)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La gesa de San Materno a l'è la gesa parochial de Figin, quarter de Milan, che la gh'è almen de la fin del Triicent 'me capella de la parochia de Trenn. La gesa che la gh'è incoeu però l'è del 1911, fada su dopo che l'edifizzi original l'era stad destrugad in d'un incendi del 1908 in su proget del don Enrico Locatelli, architet e curad de Vergiaa. In tra el 1934 e 'l 1935 un noeuv lavorà architetonegh el mena al redobià la superfiss de la Gesa e al fornì del campanin.[1].

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La faciada de la gesa, fornida del 1937 e fada in su proget de l'Enrico Pellegrini, la ciapa la partizzion de dent in trè nav, cont un arch a tut sest che 'l gh'ha dent el portal central, con sora un medalion cont un mosaich del Materno de Milan, oeuvera del Castaman in su dissegn del Luigi Migliavacca: in banda se troeuva do verture che gh'hann dent di statov di sant Peder e Paol. In banda de l'entrada se troeuva alter du portai, anca lor sarrad de arch a tut sest, comunque pussee piscinit de quell cnetral, e con sora du roson in veder de pussee color. Sora de l'architrav central gh'è la scrita DIVO MATERNO, con sora un decor indova che la pogia la cros, tegnuda de du angel con la tromba. [1].

El dent de la gesa l'è a trè nav, e quella central la forniss cont el presbiteri e l'absid: i do nav de banda finissen al transet, indova che se va dent a la sagrestia e ai locai de servizzi, e de la sagrestia se va dent al campanin.[1].

La pitura dent l'è stada fada de l'Arturo Gallid el 1943 e dent se troeuva anca el vegg orghen del setcent salvad de la gesa che l'era brusada.[1].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tammaro

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]