Gesa de San Cels

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El denanz de la gesa con scià el campanin del secol XI.
«San Cels ch'el sponta sù intrà i vecc cà
e el brilla al sô de dì, de nott ai stej,
San Cels l'è on gran Santon tant sospiràa

perchè anca ben s'hinn pover o s'hinn scior
andà a San Cels l'è el sogn di spos novej
San Cels el benediss semper l'Amor!»
(Amalia Gola Sola, Milan al ciar d'on ciarin, Milan, 1966.)

La Gesa de San Cels (italian: Chiesa di San Celso) a l'è ona gesa catolega de Milan.
La se troeuva in del center de la citaa, in Borgh de San Cels (incoeu Corso Italia).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è vuna di ges pussee vegg de Milan: la soa origin a l'è del secol IV, perchè l'era stada fada per contegnì i oss de San Cels, vun di tanti marter milanes. A bon cunt, la struttura che vedom a l'è del secol IX, e l'è stada fada in stil romanegh.
Cont el passà di agn, l'ha mudaa la forma e i dimension tanti voeult: per esempi, in del secol XVIII a gh'è staa traa giò la zona denanz (ghe resta domà 'na quai colonna), intant che i restavor del secol XIX g'hann restituii ona faciada romanega che l'era stada cambiada.
Al dì d'incoeu l'è ona gesa ligada a quella di Spos, lì arent.

Essendo ieri venerdì de marz

fui tratta dalla mia divozion
a Sant Cels, e vi andiedi con quell sfarz
che si adice alla nostra condizion;
il mio copè con l’armi, e i lavorin
tanto al domestich quanto al vetturin.
...

—Carlo Porta Offerta a Dio


Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Maria Teresa Fiorio (a cura di), Le chiese di Milano, Milano, Mondadori Electa, ed. riveduta 2006 (1ª ed. 1985).

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]