Gamla Ullevi (1916)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Gamla Ulevi

El Gamla Ullevi (Vegg Ullevi) (ciamad Ullevi fina a l'avertura del Nya Ullevi in del 1958) a l’era on stadi calcistich situad a Göteborg, in Svezia. Al‘è stad costruid in tra el 1915 e 'l 1916, e inaugurad el 17 de setember del 1916, cont ona partida in tra IFK Göteborg e AB København, finida cont on paregg (2-2).

La portada in spetador l’era in fra i 15.000 e i 18.000, a seconda de l'uso. El record de spetador l'è 32.357, capitad in d’ona partida in tra Örgryte IS e IF Elfisborg, el 2 de masg del 1957. La partida l’è finida cont ona vitoria 2-1 per la squadra ospit.

In del 1989 a ghe s’è disputada la final del campionad svedes de folbal american.

La distruzzion del stadi l’è comenzada el 9 de sgener del 2007, ai vundes ore e on quart, per lassàgh el spazzi a on impiant noeuv e pussee moderno, an’ lù ciamad Gamla Ullevi, inaugurad el 9 de april del 2009.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inanz de ciamàss inscì, l'area la se ciamava "Idrottsplatsen" (Campo sportiv). A l’era on’arena per velociped, bona de ricever 600 spetator. Col passà del temp a inn stad fad su anca on camp da tenis in del 1901. Di alter camp a inn stad sgiontad in seguit ma, de poeu de l'aument de passion per el folbal, a l’era necessari un stadi ver e propi. El Göteborgs idrottsförbund l’ha miss in pee ona corporazzion cont on capital de 90.000 SEK da spender in la costruzzion del stadi noeuv. El cost final l’è stad lì adree a 160.000 SEK. L'impiant a l’era destinad domà al folbal, amalastant la meza promessa fada ai stocador e i cavalier de podénn fànn uso. A quii temp là el stadi l'era bon ricever 12.000 spetador.

L'Ullevi l’è diventà pussee che un sempliz stadi calcistich. Atach a l’è stada costruida ona pista de patinagg, dervida el 6 de sgener del 1917 cont ona partida de bandy.[1] I struture a inn stade anca drovade de di atleta de hockey in su giazz e patinagg, tant ‘me quei de bocs, scherma, balla-man e tenis.

In del 1924 la zità de Göteborg l’ha quistad la proprietà del Gamla Ullevi. L’è stad sarrad su in del 1934 per on restavor fad col fin de sgiontà di alter post e l’è stad dervid an'mò in del 1935, con una partida in tra Örgryte IS e AIK. De poeu de l’avertura del Nya Ullevi, i tre squader che fina a quell moment là i havevev sgiugad in del Gamla Ullevi (GAIS, IFK e ÖIS) a s’inn trasferide in quell stadi là, e inn tornade poeu in del 1992.

Gottepojkarna[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Giovanni Calligani a l’era el presedent de la Gottepojkarna, azienda che forniva spontit e bibite adree ai partide. El vendeva cicolat, banane, biscot e l'Ullevikolan, la caramella de l'Ullevi. A gh’era on gran barachin indove che se podeven crompà i spontit e i bibite, inveci adree ai partide di adet i sgiraven per el stadi a distribuì i prodot sò de lor.

Ullevi-Bladet[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Ullevi-Blandet a l’era el programa de la partida, che 'l podeva vesser quistad dedent del stadi. El vegniva 25 Öre e l’era publicad de l’Idrottsjournalisternas Klubb, un club de sgiornalista, e finanziad con publicità. L’ofriva on’introduzzion a la partida, i formazzion di do squader che se oponeven vuna con l’altra e la classifica completa del campionad.

L'entrada del stadi con la statua del Gunnar Gren

Nom[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nom Ullevi a l’è fad su de do part. La prima part del nom "Ulle-", genitiv de Ullr (in svedesa: Ull o Uller), che l’è vun di Asi, dei de la mitologia nordica, associad a di atività compagn del sci, la cacia e la giustizzia, tute conligade in d’ona quai manera col sport. La second part del nom, "-vi", a l’è on termin sgenerich drovad in svedes per insegnà di loeugh che se riferissen a on sepolcher, on post sacher o ona Thing. Donca el nom el significa "sepolcher de l’Ullr".[2]On alter gran stadi scandinavo che 'l ciapa el nom de Ullr, el stadi nazzional de la Norvegia, l'Ullevaal.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Ulf Stenberg. Gamla Ullevi-historia. GP Sport, 2 novembre 2006. URL consultad in data 25 gennaio 2011(arqiviad de l'url orijenal in data 2 aprile 2012)
  2. Kajsa Althén. «Kultplatsen behöll sitt namn i 1500 år», Svenska Dagbladet, 22 giugno 2008. Vardad in data 11 dicembre 2008.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Modell:Sv Johansson, Bo & Nilsson, Bo Sigvard. Gamla Ullevi. Tre Böcker Förlag AB, 1992.
  • Modell:Sv Öhnander, Bengt A. Från Ulleviss arenor. Tre Böcker Förlag AB, 2002.