Galaţi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El domm ortodoss, dedicaa a San Giorgg

Galaţi (Галац/Galac in russ, bulgher e ucrain; Galac in ungheres; Kalas in turch; Gałacz in polacch) l'è ona città de la Romania cont ona popolazion de 293.500 personn.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città la se troeuva in la region storega de la Moldavia (de la qual l'è voeuna di città pussee important), e in del distrett con l'istess nomm.
L'è traversada del Danubi e la se troeuva ben vesina al confin cont el statt de la Moldavia e con l'Ucraina.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città la s'è sviluppada in d'on sitt indove la viveva ona tribù de Daci, intorna al VI o V secol prima del Signor. L'area l'è stada occupada di Roman che, arent al paes de Barboşi, hann faa sù on castrum.
El sò nomm el solta foeura per la prima voeulta in del 1445 in d'on document de Steven II de Moldavia, come vun di cinch port del Principaa de Moldavia, insema a Reni, Obluciţa, Chilia e Cetatea Albă (gh'è però chi che dis che l'era la città ciamada Caladda, sotta el controll di Genoves): quand che quei alter quatter lì vegnen conquistaa di Ottoman (1484), Galaţi la resta l'unegh port del principaa. De quell moment, la vegn vun di pont indove passarann soldaa e esercit per i guerr de l'Est Europa. Anmò in del 1789, duranta ona guerra tra Austriegh e Turch, Galaţi la vegn trada giò del tutt e brusada del general russ Michail Fedotovič Kamenskij.
In del 1821 l'è stada voeuna di bas de la Filiké Etaireía, on'organizzazion per l'indipendenza de la Grecia: per 'sta reson in la città gh'è staa di massacher de Turch e de abitant.
In del 1837 l'è vegnuda on port franch, per poeu andàggh adree a la storia de la Romania del dì d'incoeu.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]