Formai de Mut

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Formai de Mut
Origen
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Area de produzionVolta Vall Brembana, in di comun de: Vrera, Brans, Carona, Camerada, Cassei, Cus, Piazzatorr, Fopol, Fondra, Lena, Mezzold, Moi, Olmo, Oeurniga, Piazza Brembana, Piazzoeul, Roncobell, Santa Brigida, Vallev, Valltorta Vallnigra
Dettaj
Categoriaformai
ReconossimentD.O.P.
SettorFormai
 

El Formai de Mut (o ben "formai de montagna"[1]) a l'è un formai DOP producid in de la zona de la Volta Vall Brembana.[1]

Storia[2][Modifega | modifica 'l sorgent]

Ai prim del noeuv-cent, cont el termin "formai de mont", el vegneva classifegada l'intrega produzzion de la Volta Vall Brembana; poeu, in del 1985, al Formai de Mut el ghe vegn atribuid la denominazzion de origen controllada e in del 1996 la denominazzion de origen protesgiuda, DOP[3].

Zone de produzzion[4][Modifega | modifica 'l sorgent]

Quell formai chì el vegn producid in volta montagna, in sui scime che vann di 1200 ai 2500 meter[5]. Propi in relazzion a quella roba chì e al particolar clima di vall brembane, riche de aigua, el Formai de Mut el gh'ha un savor particolar e el tegn l'aroma tipegh.

La conservazzion pussee bona la vegn in ambient minga trop cold che poeuden cambià de una temperadura in tra i 9 e i 13 °C.[5] La stagionadura minima a l'è de 40 dì[5] anca se quell formai chì, stagionad per pussee de un ann, a l'è bon fess anca de gratà.

Process de produzzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la produzzion de quell formai chì el se dopera domà lacc vacin, de vuna o do molgidure, scoldad in grand pignate de ram cont una portada de 300-400 liter. La caggiada la vegn coagulada a 35-37 °C[5] per un temp de trenta menut. Despoeu de havé s'cepad la caggia de buscin la se coeus per poeu mes'cià el risultad "a fregg".

Poeu la caggia la restarà in sul fond: el tut el vegn preparad per schiscià el prodot. Duu dì despoeu de quella operazzion chì se va inanz cont el sgiontà la sal al prodot, a sech o in salamoja.

Carateristeghe principai[6][3][Modifega | modifica 'l sorgent]

  • forme con diameter 30-40 ghell[5]
  • scalz dris de 8-10 ghell de altezza
  • pes 8-12 chil[5]
  • Rusca color gris e sotil
  • savor delicad, minga picant
  • contegnud medi: 31,8% aigua, 32,1% grass (46,4% se riferid al prodot sech), 26% proteine[5]

Degustazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ideal de mangià adree a la polenta, el se mangia adree ben con vin 'me el Boticin negher, el Caprian del Coll negher, el Curtefranca negher e 'l Vallcalepi negher, impunemanch, al formai consumad despoeu de brev stagionadura, se mangien adree ben anca i bianch sech[5].

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 (IT) Formai de Mut dell'Alta Valle Brembana. URL consultad in data 16 novembre 2020.
  2. (IT) La nostra storia. URL consultad in data 18 gennaio 2018(arqiviad de l'url orijenal in data 14 ottobre 2017)
  3. 3,0 3,1 Andrea Tibaldi. (IT) Formai de mut dell'Alta Val Brembana. URL consultad in data 18 gennaio 2018.
  4. (IT) Area di Produzione. URL consultad in data 18 gennaio 2018(arqiviad de l'url orijenal in data 14 ottobre 2017)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Franco Angeli, Doc Cheeses of Italy (in en), 1992. URL consultad: 18 gennaio 2018.
  6. (IT) Il prodotto. URL consultad in data 18 gennaio 2018(arqiviad de l'url orijenal in data 6 gennaio 2018)

Vos conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Zincarlin

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (EN) Ministero Agricoltura e Foreste, DOC cheeses of Italy, Milano, Franco Angeli, 1992

Alter Proget[Modifega | modifica 'l sorgent]