Flavonoid

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Flavona

Cond el termen flavonoid (del latin flavus, jald) se identifega una serie de metabolita segondare de le piante. I flavonoids i è sintetizads a parter de una molecola de fenilalanina e 3 de malonil-CoA, a travers de qella qe la se cognoss comè via biosintetega dei flavonoids. La strutura de bas, un sqeleter C6-C3-C6, la pœl vesser modifegada despœ de la biosintes cond vare tipolojie de modifegazion e jontazion de grup fonzionai, perqè i flavonoids i è una familia de composts diferents anca fess intra de lor, istess qe tœts i resta polifenoi solubii ind l'aiva.

Classifegazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I flavonoids qe i conserva el so sqeleter i se pœl classifegar segond le isomerizazion e i grup fonzionai qe i g'ha tacad in cima, in 6 class prencepai: le calcone, le flavone, i flavonoi, i flavandioi, le antocianine e i tanin condensads. Segond vergun autor, anca le aurone, presente in tante piante, le pœl vesser metide ind qella classifega qé. D'oltra banda, se el sqeleter al subess modifegazion, se pœl parlar allora de isoflavonoids o de neoflavonoids, qe i è anca lor derivads dei flavonoids.

Biosintes[Modifega | modifica 'l sorgent]

I flavonoids i se biosintetiza ind tœte le piante terrestre o embryophyta, e anca ind vergœne alge Cariophyta, e istess qe tœte le specie le condivid la via biosintetega central, le g'ha una variabilitaa granda ind la composizion qimega dei so prodots finai e ind i meacanism de regolazion de la so biosintes, donca la composizion e concentrazion de flavonoids l'è variabila fess segond la specie e ind risposta a'l ambient. I flavonoids i è sintetizads ind el citoplasma, e quand qe la cellula i ha faits su, i ven salvads ind i vacuoi cellular.

Fonzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I flavonoids i g'ha tante fonzion; prexempe, i è responsaboi de la resistenza de le piante a la foto-ossidazion de la lux ultravioleta del sol, i tœl part a'l trasport del ormon auxina, e se cred qe i fonziones comè defesa denants del erbivorism. Una fonzion importanta l'è anca l'atrazion dei impollinizador, a travers del color o del odor qe i ge da a la pianta o ai so fior. I flavonoids i se cognoss assee perqè i g'ha ativitaa biolojega anca in sul vesser uman, qe ia assorbess cond la consumazion de vejetai; i flavonoids i pœl hver-g ativitaa antimicrobega, anticancerijena, i sbassa le possibilitaa de hver-g problema de cœr, e oltre anc'mò. I è cognossids anca dei coltivador de le piante ornamentai, qe i manipola l'ambient de le piante per volzar la concentrazion de flavonoids qe i ge da el color a foie e fior.