Ferrovia Locarn-Pont Broeulla-Bignasch

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vuna di motris de la ferrovia, dada poeu al ram italian de la Dom-Locarn

La ferrovia Locarn-Pont Broeulla-Bignasch, a scartament metregh, e ciamada anca Vallmagina, l'ha conligad Locarn a Bignasch, a passà per Pont Broeulla, del 1907 al 1965. Longa 27 km, a l'era stada gestida in principi de la società omonima, che in del 1923 l'è tacada insema a quelle che gestiven i alter ferrovie del Canton, compagn de la Centvallina per fà su i Ferrovie Regionai Ticines, che in del 1960 tachen a fà anca i corse cont i autobus e cambien nom in Ferrovie Autolinee Regionai Ticines. Sarrada el 28 de november del 1965, l'era eletrifegada a 1'200 V CC e doperada sia per el trafegh de passeger che per quell de mercanzia.

La linia la scominciava con la stazzion de Locarn di FART, incoeu sostituida de quella noeuva, a gh'era poeu un scal mercanzia per el macell e l'azienda del gas, la stazzion de Locarn Piazza Castell poeu gh'era Locarn Sant Antoni, Soldun, San Martin e Pont Broeulla, fina a chi la trata l'è ancamò verta (foeura che per el scal mercanzia e Piazza Castell), con di stazzion renoeuvade, per la Centvallina: poeu a gh'è la veggia stazzion de Pont Broeulla, Avegn, Gordev, Ronchin, Aurigen-Moghegn, Magia, Loeuden, Coj-Sgiumaj, Somei, Rivee, Scevi, Scevi Ospedal e, infin, la stazzion de Bignasch.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]