Federalism chines

De Wikipedia
(Rimandad de Federalism cines)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Bandera di cinch color l'è despess doperada di federalista chines

El federalism chines a l'è l'ideja che la sostegn che la China la gh'ha de vesser governada 'me una federazzion. Tirada foeura per la prima voeulta vers la fin de l'Imperi Qing, a l'è insubida al dì d'incoeu 'me manera per sbassà el poder de Pechin in sui province de la China, dàgh pussee de libertà al Region Ministrative Speciai e rivà poeu a l'unifegazzion con Taiwan.

In del 2011 el Wu Bangguo, a l'epoca el segond pussee importànt in del governo de la China, l'ha did che 'l ghe sarà mai un compartì di poder dent la China e l'ha did che fàll el menaria el Paes in l'abiss.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Era republegana[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Società per la Rigenerazzion de la China del Sun Yat-Sen, fada su in del november 1894, a l'è stada in tra i prime a insubì che 'l futur governo de la China el gh'havess de havégh un sistema federal, in bas al principi de "Cascià via i barbar del Nord, rivitalizà la China, e fà su un governo unifegad ("hézhòng")", con quella parolla lì che la voeul dì "vun fad de pussee", ispirad ai Stat Unid d'America.

In la Revoluzzion Xinhai del 1911 quatordes province hann deciarad la soa independenza di Qing per fà su la Republega de China e vuna di traduzzion minga ofizziai doperade per el noeuv Stat in di noeuv temp a l'era "Province Unide de la China" e 'l Sun a l'è stad nomnad in del 1912 "President del Governo Provisori di Province Unide de la China".

I federalista chines de l'epoca doperaven el termen "Province Unide" inscambi de "Stat Unid" inscì de dà l'ideja de 'n Pais unid e che 'l federalism el mena no al secessionism.

El Mao in del 1924

Di alter proposte per un stat federal chines inn vegnude foeura in del 1920, ma inn stade no insci popolar, foeura che per la banda de Hunan, che l'era al center del moviment. Un sgioven Mao Zedong l'haveva scrivud, in sul Ta Kung Pao, de fà su 'na Republega de Hunan e de partì la China in 27 Pais, ma i intelletuai de l'epoca, e in tra de lor gh'era el Sun midem, credeven che l'havaria fad pussee gram per el Pais de combater i sciori de la guerra.

«E in su la China? L'è dree a dessedàss anca lee, foeura che per i politegh, i burocrat e i sciori de la guerra. Noeuv agn de falsa republega, guerra e caos hann menad el popol a dessedàss. A savé che 'sto Pais el gh'ha pu speranza de tràss su deperlu insema, che la se faga la roba pussee bona, autodeterminazzion in ogni provincia. Ghe sarìa vintdu province, trè Region Ministrative Speciai e du territori vassai, un total de vintset stat, ancamò mej se partid in vintset nazzion. E 'l noster Hunan? Chinscì, in trenta milion inn dree a vegnì su, adess. Gh'è domà una via, l'autodeterminazzion e l'autonomia de l'Hunan. Ghe sarìa de fà una Republega de l'Hunan, per quei de l'Hunan in la region de l'Hunan. Hoo pensad ben de salvà la China e l'Hunan insema, inscì che staghen insema ai varie nazzion libere de la Terra. Ma el me par propi gram de fà, adess. Se i sgent de l'Hunan gh'hann no el coragg e la determinazzion de fà su el sò Pais, alora podom fà nagot per jutà l'Hunan»
(Mao Zedong, 1920, Ta Kung Pao)

In di agn 1920 anca el Chen Jiongming l'ha insubid un modell de China vesin a quell di Stat Unid, de lu ciamad Stat Unid de la China, vist che per lu, cont un Paìs partid sia a nivell lenguistegh e social che politegh, per via del period di sciori de la guerra, a l'era domà possibel governàll cont un sistema federal e democrategh. L'ha tacad del Guangdong 'me Stat modell, con l'obietiv de rivà a una federazzion in la manera di pader fondator american, o ben cont el dialegh cont i àlter federalista.

Era comunista[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo che i comunista hann fad su la Republega Sovietega Chinesa in del Jiangxi, hann volud fà su un sistema compagn de quell di republeghe de l'Union Sovietega. Per el sò pian la China la gh'haveva de vesser una republega sovietega federala, con varie republeghe autonome compagne de Mongolia, Xinjiang e Tibet.

Dopo de la Longa Marcia hann fad su 'na republega piscinina per i tibetan in del Sichuan, in del Shaanxi, però, hann scernid de bandonà el modell sovietegh e de fà su inveci di region autonome, la prima l'è stada quella de la Mongolia Interna.

Quand che l'è stada deciarada la Republega Popolar Chinesa in del 1949 a l'è stada partida in ses aree ministrative, cont un sistema de varie autonomie, che l'è scassad in del 1954, per rivà a quell de incoeu.

Vari studios hann argomentad che del temp di reforme economeghe la China a le deventada una federazzion de facto indova che i province gh'hann una gran libertà in quell che l'è l'implementazzion di lesg e di obietiv de Pechin, e competen in tra de lor per el cresser de l'economìa. Per un studi del 2004 del Bo Zhiyue, capo del dipartiment di studi internazzionai del St. John Fisher College, i autorità provinciai gh'hann pussee de poder rispet a quei centrai, anca se dopo del Congress del Partid quell de 16, cont un messedàss de autorità, l'è vegnud su el poder central, anca se ancamò pussee piscinin rispet a quell local.

Proposte del di d'incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Charta 08[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Charta 08, scrivuda de vari dissident chines, in tra de lor el premi Nobel per la Pas in preson Liu Xiaobo, la ciama per la trasformazzion de la China in d'un Stat federal. In di fad, la dis che "una China democratega la gh'ha de lavorà 'me una gran potenza in del desvilup de l'Asia pacifega, cont el vardà i alter in d'un spirit de eguajanza e giustizzia. A Hong Kong e Macao, gh'hem de sostegnì i libertà che gh'i è sgiamò, a Taiwan gh'hem de respetà i principi de libertà e democrazzia e, de lì, negozzià de eguai e rivà, cont el compromess, a 'na formula per la reunifegazzion in pas. Gh'hem de vardà ai problema in di bande de minoranza con la ment verta, e trovà un modell indova che tucc i grup religios e etnegh de la China poden vegnì su in la manera pussee bòna. Gh'hem de cercà una federazzion di comunità democrateghe de la China".

Republega Federal de la China[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Republega Federal de la China a l'è una proposta del governo tibetan in esili, scrivuda del Yan Jiaqi, che la metaria insema la China continental, Taiwan, Macao e Hong Kong.

Ispirada un poo ai Stat Unid e 'n poo a l'Union Europea, la vedaria di "republeghe larghe" compagne de Taiwan, Hong Kong, Macao, Tibet, Xinjiang e Mongolia Interna con pussee de autonomia del governo central, compagn de l'Union Europea, cont el rest del Pais fad su inveci de "republeghe strecce", o ben con pussee de poder delegad al governo de Pechin, compagn di Stat Unid.

'Sto modell el saria stad considerad anca del governo de Taiwan in di agn 2000 'me alternativa al modell "Un Pais, du sistema".

In del 2020 el miliardari chines in esili Guo Wengui, insema al Steve Bannon, el nonzia de volé insubì un Noeuv Stat Federal de la China organizad con 'sti principi chi, de lu vist 'me un governo in esili.

Unifegazzion con Taiwan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mapa de la China, partida in tra la Republega Popolar e la China nazzional

Despess, una soluzzion federala l'è stada tirada a man 'me manera per meter insema la China continental e Taiwan in d'una manera pacifega e che i lassa tucc e du content.

Lesg marziala[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1982 el studios taiwanes Zhang Xucheng l'insubiss de fà su una Liga di Nazzion de la China, indova che ogni entità l'havaria tegnud la soa autonomia, cont el midem status e sociade liberament.

In del 1984 el Fei Xiping, legislator taiwanes, l'insubiss la Confederazzion de la China in tra Taiwan e 'l Continent, fondad in su l'autogoverno di Stat e 'l concordà el vers de la Confederazzion in tra i du Paìs, a dì che l'era la manera pussee bona de meter insema la China sota i Trii Principi del Popol.

Democrazzia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Con la democratizazzion de Taiwan vari partid inn formad che ciamen a l'unità a travers de 'na federazzion: el prim a l'è stad el Partid Socialdemocrategh Chines, fad su in del 1991 e incoeu desligad.

In del 2001 el Lien Chan, capo del Kuomintang, el remarca l'importanza de fà l'unifegazzion chinesa per mez de 'na confederazzion.

In del 2002 el Wang Cangli, studios in visita in di Stat Unid, el fa la proposta de 'na Comunità Chinesa, fondada in su 'n area del liber scambi e 'na moneda unega, de slargà poeu a vari Pais de la region.

In del 2004, sia i ofizziai de Pechin che quei de Taipei hann comentad con interess l'ideja de un think tank de ciapà 'me esempi l'unifegazzion de la Tanganica con Zanzibar per fà su la Tanzania, indova l'isola l'ha tegnud un gran nivell de autonomia e partecipazzion in del governo central. In del 2011, el professor chines Li Yi-hu, diretor del center di relazzion internazzionai de l'Università de Pechin, l'ha tirad ancamò foeura el modell de la Tanzania e in su China Review News a l'è publegad un articol che 'l ciama al modell "Una China, do Costituzzion", ispirad ancamò a la Tanzania.

In del midem ann el Chou Yang-shan, politegh e studios de Taiwan, l'insubiss de fà su 'na Lianza Chinesa, cont el fà su de 'na sovranità compartida fondada in sul pluralism.

Debater interno a Taiwan[Modifega | modifica 'l sorgent]

I independentista de Taiwan inn contrari a ogni ipotesi de unità con la China, anca in forma federal o confederal.

Gh'è anca di federalista de Taiwan, che sostegnen la necessità de organizà el Taiwan in forma federal, che l'è per favorì una reunifegazzion o men.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Edwards, Ronald A. (2009). "Federalism and the Balance of Power: China's Han and Tang Dynasties and the Roman Empire". Pacific Economic Review. 14 (1): 1–21. doi:10.1111/j.1468-0106.2009.00430.x. S2CID 154400404.

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]