Và al contegnud

El brut anedin

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un’inlustrazzion de un moment de la storia dissegnada del Milo Winter

El brut anedin (danes: Den grimme ælling) l’è un cunt de fade scrivud del poeta danes Hans Christian Andersen. L’è stait publegad in Copenhagen ind el 1843 ind el liber Nœuv Cunt.

La storia la podariss contegnì dei element autobiografegh, desgià che la sgiornalista britannega Anne Chisholm, ind la sò recension de Hans Christian Andersen: una nœuva vida, la fa notà che: “L’Andersen l’era un bagaj brut cont un nas gross a di pee longh, e, quand che gh’è vegnud la passion per el tejater, i olter boccia ghe ghignaven adree e el toveven in sgir.”[1]

Quand che i œuv de un’aneda se derven, vun dei anedit ch’en ven a voltra l’è retegnud brut fiss di sò fradei, che subet tachen a tavanàll. El brut anedin, donca, el lassa l’era de la cassina per indà a viver cont i anede e oche salvadeghe infina a che vun di paisan el copa fœura tut el rosc. El trœuva una cà cont una veggina, ma el gat e la gaina sœu de lee el tœuven in sgir senza pietaa e, ancamò una vœulta, l’invia a viasgià indeperlu.

A la fenitiva, l’anedin l’isluscia un rosc de zign in sgol adree a migrà. Tamen, el pœul nò sgiontàss adree a lor desgià che a l’è trop piscinin, brut e gnancamò bon de sgolà. Quand che ghe riva l’inveren, l’anedin el taca a giazzà per el fregg, ma un paisan le trœuva in mez a la campagna e el decid de portàssel a baita. Lilinscì el ven però stremid di fiœui del paisan che vosen e fann semper su un gran badaluch, e l’iscapa de cà de conseguenza. L’anedin el passa donca un inveren miserabel intanta che el se scond indeperlu ind un bus a terra arent a un laghet parzialment giazzad.

Rivad la primavera, l’anedin l’è sgiamò cressud e marud. El decid donca de sgiontàss a un rosc de zign, desgià che el preferiss ch’el copen a passà una vida in solituden per colpa de la sò brutezza. Però, el resta scoss quand che i zign ghe dann minga nomà el benvegnud ma l’azzeten anca coma un member del sò rosc. L’anedin el varda donca el sò refless ind l’aigua e el se incorsg che l’è nò un’aneda, ma l’è semper stait un bell zign. Quand che el rosc el taca a levàss su in sgol, lu el derv i sò ale e l’isgola via insema a la sò nœuva fameja.

  1. Chisholm, Anne (2006-06-05). "The tale of an ugly duckling".