Efesit Capitel Trii

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Efesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Trii[Modifega | modifica 'l sorgent]

1Per via de chèst, mì, Paul, un presunee de Crist Gesü per vialter, i naziún, 2se avii sentii l'aministraziún de la grazia de Diu che la m'è stada dada per vialter, 3che el misteri l'è staa faa savüü a mì travèrs un revelaziún, propi cumè huu scritt prima curtamént, 4al qual, quand legii, pudii percepì[1] la mia cumprensiún in del misteri de Crist. 5Chèll che l'è minga staa faa savüü a alter generaziún, a i fiöö di vèss üman cumè adèss l'è staa revelaa a i sò apostul sant e prufètt in del Spirit, 6perchè i naziún sien ered, un corp e culegh insèma de la prumèssa in de Crist Gesü per mèzz del vangel, 7del qual sun devegnüü un minister travèrs el regall de la grazia de Diu che 'l m'è staa daa travèrs l'ativitaa de la sua forza. 8A mì, mén di püssee pocch de tücc i sant sun staa daa chèsta grazia de nunzià a i naziún la incumprensibila richéza de Crist 9e de mussà l'aministraziún del misteri che l'è staa scundüü di etaa[2] in de Diu che l'ha creaa tüsscoss, 10perchè adèss la sia fada savüda a i prenzipi e i auturitaa in di lögh di cél per mèzz de la gésa la saviéza de tant culúr de Diu, 11segund el pruposit di etaa che l'ha faa in de Crist Gesü, el noster Signúr. 12In de chèst gh'èmm la franchéza e l'andit in de cunfidénza in de la sua fedeltaa[3], 13dunca, dumandi che devegnarìuv no strach[4] in di mè tribulaziún per vialter--l'è la vostra gloria.
14Per via de chèst, m'inchini i genögg al Pader, 15del qual ogni famèja in di cél e sü la tèra l'è numinaa, 16perchè 'l ve daga, travèrs la richéza de la sua gloria, de vèss faa fort cun puténza per mèzz del Spirit Sant al vèss üman de denter, 17che Crist el staga de cà per mèzz de la féd in di voster cör, radisaa e fundaa in del bén, 18perchè gh'abiuv pudè assee de brancà cun tücc i sant cossa l'è la largéza, la lunghéza, l'altéza e l'afunditaa, 19e de cunuss el bén de Crist, che 'l surpassa la cugnussénza, perchè siuv impienii de tüta la pienéza de Diu.
20E a lü che l'è capaz de fà, pü de tüsscoss, pü che bundantamént, quijcoss che dumandum o pensum travèrs la puténza che l'opera in de nümm, 21a lü la sia la gloria in de la gésa e in de Crist Gesü a tücc i generaziún per semper[5], amén.

  1. o capì
  2. o secul, anca in de 10
  3. o la sua féd; la féd in de lü
  4. o descuragiaa
  5. o in di secul di secul

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]