Dreux

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città
El Domm de Dreux, dedicaa a San Peder

Dreux (Durocassium o Drocæ in latin; Durocasse l'è 'l nomm frances de coltura traa foeura de quell latin) l'è ona città francesa cont ona popolazion de pussee de 31.000 personn.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dreux la se troeuva in de la region del Centro, in del dipartiment de Eure-et-Loir. Lì arent passen i fiumm Blaise, Avre e Eure. Situada in sù la strada per la Normandia, Paris e la region de la Beauce, Dreux a l'è de on bell poo de temp on centro important del pont de vista economigh, zona de scambi e de commercc.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dreux l'è nassuda ai temp di Gai cont el nomm de Durocassium, perchè l'era la capital de la tribù di Durocass ("i soldaa de la collina fortificada"). Giamò al temp l'era on centro important per i comunicazion, già che l'era minga troppa lontana de Paris.
In del Medioev a l'era ona città de confin tra el Ducaa de Normandia e la Francia, e l'è stada disputada on bell poo de volt tra i scioron de la zona. In del 1000 gh'è staa on assedi di Normann.
L'è stada el centro d'ona contea importanta (sotta al comand de member de la famiglia real) e l'è vegnuda comun in del 1108 o in del 1092.
L'è stada assediada anca in del 1188 (di Ingles), in del 1412 (di Borgognon), in del 1421 (de noeuv de part di Ingles); el re Rich IV de Borbon l'ha assediada dò voeult: in del 1590, senza success, e poeu in del 1594. Quand l'ha vinciuu l'ha faa trà giò la fortezza de Dreux. On quai ann prima gh'era stada ona battaja tra i cattoligh de Caterina de' Medici e i protestant de Coligny: hann vinciuu i cattoligh, ma hann lassaa ben vottmilla mort.

In l'età contemporanea, ma giamò a partì del XVIII, Dreux l'ha vist nass e cress industri de tutt i sort; dopo avè vivuu on brutt moment dopo de la Segonda Guerra Mondial, l'è tornada a cress.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]